Geo 2

b) Població estrangera a Espanya: l'any 2008 a l'Estat Espanyol, hi vivia més de 5 milions de persons imigrants que representen l'11% de la població total espanyola. Aquests, han arribat a Espanya en els últims 15 anys. S'ha instalat a l'àrea Mediterranea, a les Canàries i a l'àrea metropolitana de Madrid. Catalunya i Madrid concentren el 40% d'aquesta, un altre 40% es concentra a València, Andalucia, a Canàries i a Múrcia. A Catalunya el creixement d'imigrants en els últims anys ha estat molt ràpid. L'any 2001 els imigrants només representava el 6% de la població total, al 2008 ja representava el 15%. En la distribució del territori la imigració es concetra bàsicament en 1er lloc, en les grans ciutats de l'àrea metropolitana de BC, concretament, en les gran ciutats del Barcelonés (BCN, Badalona, Sant Adrià...) en les grans ciutats del valles occidental i les grans ciutats del Baix Llobregat (Hospitalet de Llobregat). En 2n lloc, a les comarques del litoral Girona i TGN on treballen concretament a l'hosteleria i enla construcció. En 3er lloc, es concentraven algunes comarques dels pirineus amb activitat turísitca, com poden ser l'art urgell i la Serdanya, i en 4rt lloc a les capitals de comarca Vic (Osona), cerbera, on treballen amb activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia. /// 7.3 La política de la UE. La unió Europea vol una emigració legal i ordenada, la plítica de la UE, inclou el control d'accés, la regulació de la permanència dels extrangers, també inclou la lluita contra la ocupació il·legal i el desenvolupament de pol·litiques d'acollida i de retorn. La UE, concretament, proposa que les persones entrin amb permisos de treball, potència la contractació d'origen. Malgrat les polítiques de regulació existeixen a la UE un gran nombre d'imigrants sense papers. Concretament l'any 2007 a Espanya hi havia entre 1 milió i 1'5 d'imigrants sense papers, aquests que han entrat majoritàriament com a turista, treballen en l'economia submergida, com a jornalers a l'agricultura, com menaires a la construcció, al servei domèstic, a la venda ambulant... Degut a la seva situació d'imigrants sense papers, accepten canviar salaris més baixos, i suporten condicions de treball extremadament dures. D'aquets imigrants, uns pocs per arribar a Espanya, van possar en perill les seves vides a mans de les xarxes clandestines del transport d'imigrants, intenten fer arribar els imigrants a la UE via Espanya, ja sigui creuant l'estret de Gibraltar o arriban a les illes Canàries des de la costa Africana, aquests xarxes són les que utilitzen les anomenades pateres.

Tema 11 - La ciutat i el món urbà.1. El concepte de ciutat. // Introducció: per definir que és una ciutat ens basem en diferents criteris, aquests són relatius i normalment depenen de casa país. ||1. Criteri quantitatiu o numèric, aquest, està relacionat amb el número d'habitants que ha de tenir una aglomeració humana, per considerar-se ciutat. Espanya es considera ciutat una població amb més de 10.000 habitants.||2. Criteri de densitat de població i de concentració i continuitat de la superfície urbanitzada. Les ciutats presenten cert nivell de concentració d'un número de persones és un espai i presenten certa continuitat dels habitatges en l'espai en funció de la itpologia dels seus barris. || 3. Criteri d'activitat professional dels seus habitants. Dir que els habitants d'una ciutat, treballen fonamentalment en activitats relacionades amb el sector terciari i secundari. || 4. Criteri d'àrea d'influència d'una ciutat sobre el territori que l'envolta. Normalment a les ciutats, a les zones urbanes, es concentraven les activitats o funcions de direcció i de gestió pública, econòmica o cultural, així com les funcions de producció, de consum i d'intercanvi. Conclusió:les ciutats compleixen tots els criteris, però no cal que es donin tots els criteris per tal de considerar un nucli habitat com a ciutat, dir també que a alguns municipis tenen categoría de ciutat pel nombre d'habitants però les seves caracterísitques urbanístiques i les seves activitats econòmiques són més pròpies de municipis rurals, contràriament altres municipis, no són considerats ciutats pel seu número d'habitants, però compleixen altres criteris per ser considerats ciutats./// 2. L'espai urbà i el capitalisme. /// Amb el desenvolupament del capitalisme, la ciutat i els seus elements, es dir, el sól urbà, els edificis... es van convertir en una mercaderia que s'intercàmbia a un preu lliure determinat per la oferta i la demanda. El sól urbà és una mercaderia que té una serie de limitacions, per una banda no és posible produïr nou sól urbà, perquè la superficie del territori es troba delimitada, sinó es que un plà urbanísic qualifiqui com a urbanitzables uns terrenys que fins al moment han estat qualificats com nourbanitzables, i per una altra banda, el sól urbà no es pot traslladar d'un lloc on hi hagi molta demanda a altres llocs que hi hagi poca demanda. Les diferències de preu del sól depenen d'un conjunt de factors: || 1. Al centre de les ciutats el preu del sól normalment és més car perquè hi ha menys terreny disponible hi ha molta demanda, a més els centre de les ciutats són zones amb cert prestigi i ben comunicades.|| 2. El tipus d'edifici i la superfície que s'en pot edificar, les empreses de la construcció, els interesa poder construir habitatges i els interesa construïr centres comercials, a més de construir el màxim de número de pisos dins d'un mateix solar, ja que així aconsegueizen grans beneficis. Com a conclusió dir que, una millora dels carrers, una creació d'una xarxa de transports i de comunicacions, d'equipaments... repercuteix positivament en el preu del sól, dels habitatges i dels edificis. /// 3. Els agents socials.///  Definició: els agents urbans són totes aquelles persones i totes quelles institucions que intervenen en la creació d'espai urbà, els principals agents són: ||1. Els propietaris privats de sól i els promotors immobiliaris, són persones o empreses que busquen obtenir grans beneficis amb la compravenda de terrenys i edificis, normalment aquestes presionen les institucions perque modifiquin els plans urbanísitcs i/o millorin els equipaments. || 2. Els ciutadans: intentem satisfer les nostres necesitats bàsiques d'habitatge, i volem minimitzar els aspectes negatius que implica viure en una ciutat.