Constitucion

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 25,32 KB

 

HISTÒRIA CONSTITUCIONAL DESPANYA.La historia constitucional despanya sinicia en el segle XIX, amb la constitució lliberal de 1812, més coneguda com la constitució de cadis o la Pepa. La primera constitució del segle XX, es la constitució Republicana de 1931. Finalitzada la guerra civil i amb la dictadura comportà la derogació de la constitució Repúblicana i el inici dun petide sense constitució essent subtituida per un conjunt de lleis fonamentals aprovats pels franquistes.ELABORACIÓ DE LACTUAL CONSTITUCIÓ.A la década dels anys 70, el règim franquista iniciat amb la Guerra Civil es trova en franca decadencia política i jurídica. La mort del general Franco va precitat els esdeveniments i canvis politics. La Transació política de la dictadura a la democracia fou, pacífica, pactada i conservada, essent caps visibles S.A. Majestad el Rei Juan Carles I i el president Adolfo Suarez.La llei per la reforma política de 4 de Gener de 1977, va permetre la convocatoria de les primeres eleccions a Espanya. El 15 de Juny de 1977, tingueren lloc a la Espanya les primeres eleccions democràtiques.El procès constitucional sinicia en agost de 1977, i va estar formada per 7 persones representatives que van ser els pares de la constitució, van redactar un projecte que fou finalitzat el 23 de desembre de 1977, essent publicat al Bulleti de les Corts al 5 de Gener de 1978.Del 4 al 21 de Juliol de 1978, el text aprovat per la comissió fou debatut en el ple del Congrès dels Diputats. El text presentat al Senat presenta discrepàncies amb el aprovat al Congrès dels Diputats per tant es crea una comissió mixta per resoldre les diferencies. Finalment fou votat al text el 32 dOctubre de 1978.La aprovació en referéndum nacional del text de la Constitució es va produir el 6 de Desembre de 1978.Fou sancionada i promulgada pel Rei el 27 de Desembre de 1978 i publicada al BOE el 29 de Desembre de 1978, al temps que entra en vigor.CONCEPTE I AMBIT DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.La Constitució Espanyola, es un document en el que sintegren les regles del joc a seguir per les institucions i els ciutadans espanyols, un conjunt de normes que serveixen de marc màxim i minim dins del desenvolupament de la vida pública, política i institucional del país.La Constitució és en un sentit material, la norma que estableix els principis fonamentadors que han de regir lordre social, polític i econòmic de la societat. La norma Mare des dun punt de vista formal, la Constitució és la norma suprema de lrdenament jurídic espanyol. CARACTERISTICAS DE LA CONSTITUCIO.ES UNA CONSTITUCIÓ RIGIDA; La seva reforma exigeix un procediment més sever i difícil, es trova regulat en el Títol X i es preveuen dos sistemes de reformes.ES UNA CONSTITUCIÓ CONSENSUADA.ES UNA CONSTITUCIÓ DEMOCRATICA DORIGEN POPULAR.ES LA NORMA JURIDICA SUPREMA O NORMA PRIMERA; Tots els poders publics i els ciutadans están sotmesos a la Constitució, sense expcció, inclús el Rei i la familia.ES UNA NORMA AMB DOBLE VALOR; Sintegren els valors i principis fonamentals del sistema i per altra banda és una norma en si mateixa, norma jurídica aplicable.INFLUENCIES:Llei fonamental de Bonn 1949, idea estat social i democratic.La Constitució Italiana de 1947, en organització del Poder Judicial.La Constitució Francesa de 1958, en llei orgánica de lEstat.Constitució Portuguesa de 1976, Drets i llibertats fonamentals.La Història constitucional española, en la Constitució de 1931.Lleis fonamentals del franquisme, en llei orgánica de lEstat. ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978. Preàmbul: Es troba fora de larticulat. Serveix de pòrtic a la CE. No té força obligatoria. Part dogmàtica: títol preliminar. Títol 1Dels drets i deures fonamentals. 169 art.Part orgánica: De la corona, De les corts Generals, Del govern i la admon.De les relacions entre govern i les corts generals. Del poder judicial.Economia i Hisenda.De lorganització territorial del estat.Del tribunal constitucional.De la reforma constitucional. 4 disposicions addicionals, 9 disposicions transitòries.1 disposició derogàtiva. 1 disposicio final.TITOL PRELIMINAR.PRINCIPIS GENERALS DESTRUCTURA DE LESTAT.En els articles 1 i 2, es troven definits els limits jurídics, polítics i territorials de lEstat, és un Estat social i democràtic de dret i que té com a valors en el seu ordenament jurídic la llibertat, la justicia, igualitat i plurarisme polític, la forma política de lEstat Espanyol es monarquía parlamentària.ESTRUCTURA JURIDICA DE LESTAT.Larticle 1 definex lestructura jurídica de lEstat com la dun Estat Social democràtic de dret i que té com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justicia, la igualtat i el pluralisme politic.LESTAT SOCIAL, lEstat adquireix un compromís i una obligació de satisfacció de prestacions socials cap el ciutadà i aquest té garantit en la nostre legislació el dret a reclamar-les a lEstat.OBJECTIUS: Realitzar un conjunt de presetacions socials. (salaris,pensions).Redistribuir la producción i rendes a través dimpostos.Planificar leconomia.ESTAT DEMOCRATIC, es basa en 2 conceptes:SOBERANIA POPULAR, larticle 1.2, disposita en mans del poble espanyol la sobitania nacional i té com a caracteristiques: Es una, indivisible, es intransmisible, imprescriptible e inviolable.PLUTALISME POLITIC I PARTICIPACIÓ SOCIAL, esta representat amb els partits politics, sindicats, associacions, org.empresarial.ESTAT DE DRET, fonamenta 3 principis bàsics;LA SEPARACIO DE PODERS, en un poder legislatiu i judicial.EL PRINCIPI DE LEGALITAT, tots están sotmesos a la Constitució Espanyola.RECONEIXEMENT I PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS.ESTRUCTURA POLÍTICA DE LESTAT.Larticle 1.3, de la Constitució Espanyola, estableix que la forma política de lEstat espanyol és la monarquía parlamentària.La soberanía resideix en el poble i no en el rei que és trova sotmès i limitat a:Al poble espanyol, titular de la sobirania nacional.A les Corts generals, representants del poble espanyol.A la Constitució Espanyola, que regula en el Titol II.ESTRUCTURA TERRITORIAL DE LESTAT Lestructura territorial de lEstat espanyol dissenyada a la Constitució Espanyola, es la de lEstat dAutonomies, que te premisses bàsiques:La nació espanyola és una indisoluble i unida.Reconeixament de nacionalitats i regions històriques.Principi de solidaritat.Prohibició de federació entre diverses comunitats autònomes.VALORS SUPERIORS DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.ENUNCIAT LEGAL; Lenunciat legal va efectuat a larticle 1 de la Constitució Espanyola, que preveu que Espanya es contitueix en un estat social i democratic de dret que propugna com a valors superiors la llibertat, la justicia, la igualtat i el pluralisme polític.CONCEPTE I ENQUADRAMENT CONSTITUCIONAL; Els valors de llibertat, justicia , igualitat i pluralisme polític a que és refereix larticle 4, son fars que guien, expliquen i interpreten la voluntat del legislador constitucional, el punt de partida de tot ordenament jurídic.CONTINGUT.LLIBERTAT, permet amb plena autonomía e independencia exercir el conjunt de drets i llibertats continguts en el text constitucional.:Llibertat com a valor objectiu, la sobirania popular, la legitimació dels governs son posibles en el marc de la llibertat.Llibertat com a valor subjectiu, dos ambists dactuació: LLIBERTAT DAUTONOMIA,del individuo o grup i LLIBERTAT DE PARTICIPACIÓ, en els poders publics.JUSTICIA,Sha dentendre en 3 formes diferents:Dret a lexistencia duna organització judicial.Dret a la justicia individual de cada individu.Dret a la participación en ladministració de justicia.IGUALITAT,Com a valor superior ve recollida a larticle 1.1 de la Constitució Espanyola. Ligualitat com a principi ve recollida a larticle 14, es conex com a igualtat formal, la igualtat de tots els ciutadans devant la llei. Igualitat davant situacions i circunstancies diferents es coneix com a igualtat material.PLURALISME POLITIC.ALTRES PRINCIPIS GENERALS CONTINGUTS AL TITOL PRELIMINAR. COOFICIALITAT DE LES LLENGUES. ARTICLE 3. El castellà es la llengua oficial del Estat, la resta de llengües españoles serán també oficials a les seves comunitats autònomes.LA BANDERA I LA CAPITALITAT DE LESTAT. ARTICLE 4 i 5. Larticle 4 preveu que la bandera dEspanya esta formada per 3 franges horitzontals, vermella-groga-vermella, essent la groga de doble amplada. Lestatut dautònomia podrá reconeixer banderes i senyeres a la seva comunitat autónoma. Larticle 5 preveu que la capital dEspanya es la vila de MADRID.PARTITS POLITICS COM A MECANISMES DE PARTICIPACIO. ARTICLE 6.Estableix que la seva estructura interna i funcionament hauran désser democràtics.SINDICATS I ASSOCIACIONS. ARTICLE 7.LES FORCES ARMADES. ARTICLE 8.Reserva a les forçes armades les següents funcions:Garnatir la sobirania e independencia dEspanya.Defensar la seva integritat territorial.Defensar lordenament constitucional. El Cap de les forçes armades es el Rei, si bé el gobern a través del ministre de defensa és qui dirigeix la política militar nacional.PRINCIPIS DE LEGALITAT DE LARTICLE 9 DELACONSTITUCIÓESPANYOLA.LAJERARQUIA NORMATIVA.Lordenament juridic espanyol esta format per un conjunt de normes estructurat sobre la base de 2 principis:La jerarquía, existencia dun ordre de graduació jerarquic.El principi de competencia, es la divisió de materies i competencies entre les institucions del gobern estatals i el govern autonòmic.LA PUBLICITAT DE LES NORMES.El codi civil preveu que la ignorancia de les lleis no excusa el seu compliment.El article 2.1. preveu que les lleis entren en vigor 20 dies de la seva publicació en el BOE.Els 20 dies de no vigencia de les normes es coneixen juridicament com a periode de vacatio legis.IRRETROACTIVITAT DE LES DISPOSICIONS SANCIONADORES.Constitueixen una garantía deseguretat jurídica, el ciutadà no ha de preocupar-se pels fets que en un futurpoden ser considerats delictius::.LASEGURITATJURIDICA.A partir dequeleslleis son publicades al BOE, pot exigir-se el seu compliment alsciutadans.LARESPONSABILITATDELSPODERSPUBLICS.:pirámide:(normes unió europea)-Constitució. (amb països fora CE.)-Tractats internacional.-Lleis orgàniques i ordinaries, estatals i aut.(desenvolupament de la llei)-Reglaments :reials decrets i decrets aut.).-normes interiors ordres,resol.lucions,circulars, etc…DRETS I DEURES FONAMENTALS.ESTRUCTURA DEL TITOL I DELACONSTITUCIÓ ESPANYOLA. TÍTOL I: DELS DRETS I DEURES FONAMENTALS.:art.10 article introductori de tots els titols.Cap1 dels espanyols i els estrangers,art.11 a 13.Cap2.Drets i llibertats . Art14 Igualitat davant la llei;Seccio1ª Dels drets fonamentals i les llibertats publiquesArt. 15 a 29.Seccio 2ª Dels drets i deures dels ciutadans Art. 30 a 38 Cap..3 dels principis rectors de la política social i económica,art39a52.Cap4 de les garanties de les llibertats i drets fonamentals,art53i54. Cap5 de la suspensió dels drets i llibertats,art.55.CLASSIFICACIÓ DELS DRETS DEL TITOL I DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.PRINCIPI DIGUALITAT (ART.14).Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o circunstancia personal.DRETS RELATIUS A LES LLIBERTATS PERSONALS O AMBIT PRIVAT.Dret a la vida i a la integritat física i moral. (Art.15).Llibertat ideológica, religiosa i de culte. (Art.16).Dret a la llibertat i seguretat personal. Garanties dels detinguts. (Art.17). La detenció preventiva no podrá durar més de setenta-dues hores, el detingut haurà de ser possat en llibertat o a disposició judicial. Tota persona detinguda haurà de ser informada. La llei regularà un procediment dhabeas corpus, per posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il.legalment.DRET A LA PRIVACITAT.Dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar. I a la propia imatge. (Art.18.1).Dret ala inviovilitat de domicili. (Art.18.2).Dret al secret de les comunicacions. (Art.18.3).Dret a la llibertat de residencia i circulació. (Art.19.).DRETS DE PARTICIPACIÓ DEL CIUTADA.Dret a la llibertat dexpressió; expresar idees i opinions a través de paraula o escriptura, producción i creació literaria, artística o científica, llibertat de cátedra.Dret de manifestació i reunió, pacifica i sense arnes. (Art.21).Dret dassociació. Prohibides les secretes i paramilitats. (Art.22).Dret a participar en els assumptes publics. (Art.23).Dret a la llibertat densenyament. (Art.27).Dret de petició, individual I colectiva per escrit. (Art.29).Dret de fundació. (Art.34).DRETS INSTITUCIONALS.Protecció jurisdiccional dels drets, dret a la tutela judicial efectiva de jutges i tribunals. Dret a un advocat. (Art.24).Principi de legalitat penal. (Art.25).Dret a leducació. (Art.27).DRETS ECONÒMICS I SOCIALS.Dret a sindicació i dret de vaga. (Art.28).Dret a la propietat privada i la seva funció social. (Art.33).Dret i Deure de treballar. (Art.35).Dret a la negociació colectiva i el dret dadoptar mecanismos de conflicto colectiu. (vaga). (Art.37).Dret a la llibertat dempresa en el marc de leconomia.FORMES DE SUSPENSIÓ DELS DRETS FONAMENTAL TITOL I DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.Lentrada en vigor daquests estats excepcionals és necessari que es publiqui la seva declaración al B.O.E.
CLASSESSUPÒSITSDECLARACIÓDURADADRETS QUE ES PODEN SUSPENDRESUSPENSIÓ GENERALESTAT D'EXECEPCIÓGovern, prèvia autorització del Congrés.* No més de 30 dies.* Llibertat i seguretat (art.17 CE): L'art.17.3 nómes en estat de setge.*Pròrroga per un altre termini igual.* Inviolabilitat de domicili (art. 18.2 CE).ESTAT DE SETGECongrés, per majoria absoluta i a proposta del Govern.L'assenyalada pel Congrés en cada cas.* Secret de comunicacions (art. 18.3 CE).* Llibertat de circulació (art. 19 CE).* Llibertat d'expressió, excepte producció literària i llibertat de càtedra; segrest de publicacions només per resolució judicial (art.20.1 a) i d) i 5 CE).* Reunió i manifestació: (art.21 CE).*Vaga (art.28.2 CE).* Mesures conflicte col.lectiu (art. 37.2).SUSPENSIÓ INDIVIDUAs'aplica a bandes armades i elements terroristes* Inviolabilitat del domicili.* Secret de comunicacions.* Duració màxima de la detenció preventiva.LIMITACIONS DE DRETSESTAT D'ALARMAGovern donant-ne compte al Congrés* No més de 15 dies.Cap. (Només es decretaran algunes limitacions que no suposen suspensió.* Pròrroga amb l'autorització del Congrés.ESTAT DALARMA.Sactiva en els supòsits de catástrofes naturals greus, motivades per agents naturals, terratremols, incendis…Declarada per Govern, amb durada de 15 dies amb prorroga autoritzada per Congrés. Només limitació de Drets.ESTAT DEXCEPCIÓ.Per fer front a supòsits de desordres violents que afecten a la seguretat i al ordre públic. Enfrontaments prolongats en el temps i altament violents entre manifestants i les forçes de segureta. Declaració Govern previa autorització del Congrés. La durada no podrá excedir de 30 dies. Prorroga de 30 dies més. Es poden suspendre drets.ESTAT DE SETGE.En supòsits més greus de desordre públic en què aquest vagin acompanyats de revoltes militars i intents denderrocat les institucions publiques i polítiques constitucionalment reconegudes. Declaració per Congrés dels Diputats per majoria absoluta a proposta del govern. No te previst durada. Es poden suspendre drets.GARANTIES DELS DRETS FONAMENTALS DEL TITOL I I DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.CLASSIFICACIÓ DE LES GARANTIES.::VINCULACIÓ DE DRETS DEL CAPITOL II DEL TITOL I A PODER PUBLicS.APLICACIÓ DIRECTA DELS DRETS I LLIBERTATS.GARANTIES LEGISLATIVES; Normes amb rang de Llei.GARANTIES JURIDICCIONALS; Basat en els principis de preferencia i sumarietat.GARANTIES EXTRAJURISDICCIONALS; Institucions que es troven constitucionalment legitimades per a la protección i defensa dels ciutadans. Entre ellas:Les Forçes i cossos de Segureta de lEstat.Ministeri Fiscal; Promoure la defensa dels drets dels ciutadans, velar perquè es faci justicia.Defensar del Poble; És una institució garant dels drets i llibertats dels ciutadans.. PROCEDIMENT DE REFORMA.
* GovernIniciativa* Congrés* Senat* Assamblees de les comunitats autònomes*Reforma total*Supòsits en els quals s'utilitza*Reforma de títol preliminar*Reforma de la secció 1ª del capítol II del títol I*ESPECIAL*Reforma del títol II*Aprovació de la iniciativa per majoria de 2/3REFORMA DE LA CONSTITUCIÓProcediment de reforma*Trámits*Dissolució de les cambres*Aprovació del nou text per majoria de 2/3*Referèndum*Supòsits *Reforma d'alguna part diferent de les citades*ORDINARIS*Aprovació per 3/5 (regla general)*Trámits*Referèndum, quan ho sol.liciti almenys una desena part de diputats o senadors*En temps de guerraNo procedeix*Alarma*Excepció*Durant la vigència dels estats de *Setge
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.CONCEPTE I NATURALESA.El Tribunal Constitucional (TC), és un organ constitucional previst al Títol IX de la Constitució Espanyola que regula i defineix com interpret suprem de la Constitució.COMPOSICIÓ.El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres que selegeixen de la forma següent:2 magistrals nomenats pel Rei a proposta del Govern.8 magistrals dorigen parlamentari (lelegeixen les Corts). Nomenats pel Rei a proposta del Congrés dels Diputats (4), i del Senat (4), escollits per majoria de ? per cambra.2 magistrals dorigen judicial.MANDAT.El mandat dels membres del Tribunal Constitucional, és de 9 anys, la renovació mai es conjunt sino parcial; cada 3 anys es renova ?. ESTATUS JURIDICS DEL MAGISTRATS DE T.C.Els membres del Tribunal Cosntitucional, hauran désser escogits dentre magistrals, fiscals, funcionaris públics, advocats o professors duniversitat, de reconegut prestigi amb més de 15 anys dofici i exercici profesional. El càrrec de magistrat del Tribunal Constitucional, és imcopatible amb el Defensor del Poble, el de Diputat o Senador, amb qualsevol càrrec polític o administratiu de lEstat, les pròpies dels integrants del poder judicial, amb a qualsevol jurisdicció o activitat propia de la carrera judicial o fiscal i amb treballs als Tribunals i jutjats.La responsabilitat civil o penal dels magistrats del Tribunal Constitucional, només podrá exigir-se davant la sala primera (civil) o segona (penal) del Tribunal Suprem.FUNCIONAMENT.Els órgans que es divideix el Tribunal constitucional per asegurar els seu correcte i eficaç funcionament són els següents; El Ple, les 2 Sales, les 4 Seccions i el President del Tribunal Constitucional.EL PLE; Integrat pels 12 membres i presidit pel president del Tribunal Constitucional. El quorom per a la vàlida adopció dacords en el Ple és de ?.LES 2 SALES; La Sala primera és presidida pel president del Tribunal Constitucional i la segona pel vicepresident, poden constituir-se en seccions compostes pel president i 2 magistrats. La sala la integren 6 magistrats i el quorom necessari és de ? dels seus integrants.LES 4 SECCIONS; Son els organs encarregats de decidir o proposar la decisió sobre ladmisibilitat dels procesos constitucionals. Formats per president o persona que el substitueix i 2 magistrats.EL PRESIDENT DEL TRILBUNAL CONSTITUCIONAL; Serà nomenat entre els seus membres pel rei, a proposta del propi Tribunal Constitucional, en Ple i per un periode de 3 anys. A la primera volta amb la majoria absoluta dels vots i en segona volta qui obtingui major nombre de vots. El vicepresident selegeix pel mateix sistema. Les funcions principals del President son:Potestat administrativa sobre el personal al servei del Tribunal Constitucional.Funcions de règim intern del Tribunal Constitucional.Representa el Tribunal Constitucional i encarregat de relacions amb altres.COMPETENCIES.Poden agrupar-se en 3 apartats:Control de constitucionalitat de les lleis.:Recurs dampar.Coneixement de conflictes entre òrgans de lEstat, constitucionals o territorialsCONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS.El Tribunal Constitucional, garanteix la supremcia de la Constitució en relació amb les lleis aprovades per les cambres legislatives del Estat o C. Autònomas. Hi han 2 procediments: RECURS DINCONSTITUCIONALITAT; OBJECTIUS; Verifica la conformitat duna llei amb força de llei de les lleis orgàniques, lleis ordinàries, lleis de bases, tractats internacionals, Decrets de llei, Decrets legislatius, Disposicions normatives de la C.A., Reglaments de Cambres i Corts Generals. LEGITIMACIÓ, per interposar recurs dinconstitucionalitat, el president del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats, 50 Senadors, Organs col.legiats executius de les C.A. i les asambles de les C.A,. Termini de presentación del recurs de 3 mesos des que fou publicada al B.O.E. Es pot arribar o ampliar fins al 9 mesos mitjançant la convocatoria de una reunió de la Comisió Bilateral de Cooperació.QÜESTIÓ DINCONSTITUCIONALITAT: OBJECTIU; És una norma vigent amb rang de llei aplicable en un procés del que esta coneixent un jutge i que de la seva decisió depen la validesa. LEGITIMACIÓ: La decisió de plantejat la qüestió dinconstitucionalitat es exclusivament judicial, si bé la seva sol.licitud pot ser efectuada a instancia duna part processal o directament dofici per un jutge.2. EL RECURS DEMPARA.Es postula com el procediment últim enfront a violacions dels poders públics del drets i llibertats reconeguts als Articles 14 al 29.La Legitimació per interposar recurs dempara és tan pública com privada.LEGITIMACIÓ PRIVADA; per a la interposició del recurs, recau en la persona directament afectada, amb interés legítim i que hagi estat part en el procés judicial corresponent.LEGITIMACIÓ PÚBLICA; Recau en el Defensor del Poble i en el Ministeri Fiscal.El termini dinterposició del recurs dempara varia en funció que lActe ferm impugnat provingui del poder legislatiu (3 mesos), executiu (20 dies des de la notificació de la resolución judicial prèvia), o judicial (30 dies des de la notificació de la resolución).CONFLICTES INSTITUCIONALS.Conflictes que es generan entre organs superiors de lEstat respecte al a titularitat de la competencia i podrán plantejar entre:LEstat i les C. Autònomes.Dos o mes C. Autònomes.Govern i Congres Diputats, Senat o C.G.P Judicial.Qualsevol daquest últims entre si.Municipis i provincies contra normes de lEstat o C. Autònomes.EFECTES DE LA SENTENCIA DE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.Les sentencies recaigudes en procediment dinconstitucionalitat gaudiran de valor de cosa jutjada. La sentencia que declari incostitucional una norma, declara la nul.litat dels preceptes impugnats. No es revisen sentències judicials ordinaries llevat dels procesos penals en què la inaplicació de la norma hagués suposat una reducció de la pena.


Entradas relacionadas: