Context postguerra

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,26 KB

 

Context sociopolític dels anys posteriors a la G.C. fins als 70. El franquisme és un periode molt negatiu en els aspectes polític, social i cultural ja que es va iniciar un procés de repressió contra la llibertat d'expressió i contra les llengües diferents al castellà. La novel·la europea sofreix transformacions: narrador omniscient- observador, discurs directe- indirecte lliure, monòleg tradicional- interior, desaparició concepte d'heroi i una nova concepció del temps. La narrativa catalana de postguerra sofreix la censura i busca recuperar el contacte entre lectors i autors. N.psicològica (40-60): existencialisme de Sartre i Camús; N.fantàstica (50): magia, sorpresa i ironia, Pere Calders; N.realista (60) retrata la realitat i denuncia les injusticies, Enric Valor; N. experimental (70): Manuel de Pedrolo. Tendències de la poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70. La poesia de postguerra és el gènere més dinàmic, ric, segur i estable; pero destaca el silenci impossat i la censura que van tindre que sofrir els poetes. La poesia hermètica provoca l'evasió de la realitat.: la poesia de tradició simbolista(40) destaca Josep Carner i Carles Riba; la poesia de tradició avantguardista(50) experimenta el llenguatge i els recursos visuals (Brossa i Fuster); la poesia de tradició realista(60-70) s'orienta cap al realisme social i denuncia la realitat (Estellés, Espriu). La poesia dels 70 es caracteritza per la progresiva pèrdua de mestres i l'aparicio de noves generacions. Renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70. Els problemes marquen aquest llarg periode. 39-46 hi ha una gran repressió que afecta al teatre, 50 el teatre religiòs i popular comença a ser permissiu, 60-70 comença una gran influència exterior amb B.Brecht que incorpora el teatre èpic o de idees. D'altra banda el teatre de literatura catalana apareix a catalunya amb les companyes i al pais valencià amb el sainet i el teatre religiòs. Com conclusió, durant aquests anys es recupera el teatre en valencià encara que és difícil i a més es fa pùblic.



Narrativa dels anys 70 fins l'actualitat. Amadeu Fabregat amb l'Assaig d'aproximació a "Falles folles fetes foc" pasa del realisme a l'experimentalisme. Els autodidactes publiquen en 2 llengües (bilinguisme literari) i els subgèneres que més destaquen són el policiac, l'històric, el de ciència ficció i el romàntic. Als 70 apareix la N.psicològica amb Carme Riera, l'experimentació narrativa amb Quim Monzó i la N.històrica amb Lozano. Als 80 aparegué la N.policiaca amb Ferran Torrent i el realisme brut propi d'un ambient urbà, burgés, consumista i conformista. La N. actual canvia d'estructura i es consoliden autor anteriors com Bodí. La quantitat no és = a la qualitat. Característiques de la poesia actual. Apareix una nova generació quie es caracteritza pel rebuig de l'estètica realista dels autors anteriors, la preocupació del llenguatge, cosmopolitisme, experimentació formal i refleció sobre la poesia com a tema del poema. N'hi ha tanta diversitat que no destaca ningú; a més la poesia sempre ha ocupat un lloc secundari, però açò indica que ha disminuit el nombre de poemes comprats pero no el nombre dels publicats. Característiques bàsiques del teatre actual. Als 60 es rebutja el teatre comercial i apareix el teatre independent com a instrument de lluita. Aquest teatre no admet la representació única i estableix diferències entre el teatre i la literatura dramàtica. Es per això que el teatre independent deixa enrere el text i incorpora el gest, la música, el mim, nous escenaris i la recerca d'un públic nou. A finals dels anys 60 apareixen els grups teatrals (joglars, comediants, Dagoll-Dagom, Xarxa Teatre, Tricicle, La Cubana, Pot de plom). D'altra banda entre els autors- dramaturgs més importants destaquen la presència de Benet i Jornet i Sirera que creen els culebrons valencians; i Alberola i Alapont que són els creadors de "Socarrats". Últimament, el teatre és igual al món audiovisual i és molt important ara eixir als programes de televisió per a ser famòs ja que el teatre no es té tant en compte com la televisió.

Entradas relacionadas: