Cristina Miguel

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,3 KB

 

Vicent Andrés Estellés : Poesia no rima, es més lliure.

La llengua literària :

Es forja a partir de tres components :  La tradició clàssica, la llengua normativa i l'aportació del valencià col.loquial. El poeta reivindica per al llenguatge poètic  una sèrie de mots antipoètics (vulgarismes, falques...)

Les persones gramaticals : El jo poètic és un jo impúdicamb el qual s'identifica el poeta mateix, molt semblant al jo de Ausiàs March. Altres vegades el jo poètic vol ser anònim "un entre tants". Pero és quan el jo s'acara amb tu , que no es un altre que el mateix jo desdoblat "poeta i el poema es miraren a l'espill" En moltes ocasions el tu és la mort, un tu dins del nosaltres...

Tons diversos i formes diverses: Hi ha el to cívic, insubornable, del poeta que esdevé la consciència de la col.lectivitat. Hi ha també el to queixós de qui sap víctima de les circumstàncies. També el to humorístic, to obscé.. To evocador, és un dels més recurrents en la poesia estellesiana.

ALGUNS TEMES:  La mort i les morts:Cal distinguir la Mort , majúscula, personificada i les morts minúscules, doloroses, dels familiars.En Estellés hi ha una mort més quotidiana i assequible. Humanitzar-la, per entendre allò que sovint és incomprensible.

L'amor :L'amor en Estellés es barreja i es confon amb la fisiologia, amb el sexe, amb la vida. L'amor, la vida, és la negació de la mort, per això ben sovint l'amor i la mort solen anar junts. El poble i el país: En l'obra d'Estellés el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra és una constant. Esdevé, la consciència del poble, la seua veu. Per a ell, el país i el poble són una mateixa realitat. Obra important : Llibre de meravelles, Coral romput..

Comentari de text:

1. lectura atenta. 2. numera les línies. 3. torna a lleguir el text. 4. de què tracta el text. 5. les seus parts remarcables (estructura externa i interna) 6. qui parla, a qui, en quina situació.. 7. relaciona l'obra amb l'autor, el context..

ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE EN UN COMENTARI POÈTIC :

L'autor del poema, i destinatari. 2. estructura externa (mètrica..) 3. tema. 4. temps o espai del poema. 5. tipus de text. 6. l'ús del llenguatge. 7. figures poètiques. 8. valoració.

Els llibres de cavalleries: En el centre de les narracions hi havia la figura d’un cavaller errant es veia involucrat en un enfilall de missions arriscades, aquestes missions agafaven un matís purament anecdòtic i aventurer. La difusió europea va ser primerenca a la nostra terra. Novel.les de nova factura de les quals conservem l’anònima Blandin de cornulla o la faula.

La fusió de la ficció i la realitat cavalleresques: Exemples: 1. Lluites i els combats dels llibres són el model d’espectacles esportius congreguen moltíssima gent.2. vots cavallerescos mena de promeses fetes a déu o a una dama que obligaven els cavallers que les feien a complir per sobre tot una difícil empresa.3. valència del XV van abundar les ofenses i els litigis que es resolien a través de combats a iltrança.4. les nostres novel.les cavalleresques molt realistes.

Les novel·les cavalleresques: Dues obres del gènere cavalleresc (Curial e Güelfa i Tirant Lo Blanc). Les novel.les cavalleresques desenvolupen la peripècia dels personatges dins d'una dimensió humana, realista. Els protagonistes són un model, una proposta vital , per als lectos coetanis.

CURIAL E GÜELFA

Novel.la cavalleresca de mitjan s. XV narra les aventures d'un jove nascut a Catalunya que se'n va de casa per cercar fortuna i la manera com Esdevé un dels cavallers. Transcorre per distints escenaris d'Europa Occidental i del nord d'Africa. La seua estructura esta dividida en tres parts o llibres. Primer llibre curial és acollit al palau on coneix güelfa una viuda gairebé de la seua edat que l’ajuda econòmicament, curial viatja a Àustria i a partir d’aquest moment curial es debatrà entre l’amor i la fidelitat a güelfa i el nou amor cap a Laquesis. En el segon llibre curial segueix eixint vencedor de justes el millor cavaller del mon, els elements cortesans tornen en aquesta part, la gelosia de güelfa fa caure en desgràcia curial. El tercer llibre conta el viatge de l’heroi all pròxim orient i el seu naufragi.



Tirant lo Blanc:

Joanot Martorell va nàixer a Valencia el 1413 provinent de Gandia. L’autor de tirant lo blanc reflecteix en la novel.la que l’ha fet passar a la posteritat el seu anhel més profund esdevenir un cavaller reconegut, famós,noble i estimat. Tirant ho aconsegueix fa viatges a les corts europees, duels acabarà pobre i endeutat i quasi fora de la llei. La seua biografia és ben novel.lesca, passà mitja vida que lo quedava pledejant per l’honor familiar i per les possessions. Els martorells es van quedar pràcticament sense possessions que es perderen en dots costosos i en plets que van perdre sempre, Martorell va escriure tirant lo blanc durant els darrere anys de vida i al final hagué d’empenyorar la novel.la per subsistir. Martí Joan de Galba va ser qui es quedà en l’obra.

La novel·la total:

Martí va publicar tirant el 1490, tracta el tema cavalleresc amb uns tints de realisme desconeguts i amb una alegria vital desbordant. Tirant és una novel.la que ens descobreix tractaments nous a cada pàgina que aplega una summa dels estils i registres de llengua de l’època i que ens intriga encara per la multiplicat de lectures i d’aspectes sobre els quals parar-se.

Els eixos argumentals i temàtics del tirant.

Al llarg de la novel.la es podem destriar diversos nuclis temàtics i argumentals: *un primer té relació amb la formació de tirant com a cavaller en les armes en la vida cortesana i en la guerra.*el segon és la part central i més aplaudida de la novel.la el seu enamorament fulminant de carmesina i la defensa de l’imperi grec amenaçat pels turs.*el tercer moment argumental parteix del naufragi fortuït  de tirant, aquesta és la part més delirant i inversemblant de la novel.la.

Tirant a la valència del XV.

En el capítol 330 del tirant apareix pel nord d’ Àfrica una frare valencià cosa que dóna peu a una digressió del narrador sobre la ciutat: Un segle esplendorós. Encara que a primera vista puga semblar una descripció tòpica, Martorell s’hi fet ressò de molts trets que defineixen a valència del xv: no estava exempta però de tensions internes provocades per conflictes ètnics o bandositats entre nobles.

Mercè Rodoreda.

La novel.la gènere literari més llegit és un dels gèneres més vulnerables als atzars contextuals.

Una vida de novel·la: La vida privada de mercè rodoreda és un dels misteris més ben guardats de la molt misteriosa ciutat de Barcelona. Va nàixer a Barcelona el 1908, rodoreda entra en contacte amb el grup d’intel.lectuals de sabadell i comença una activitat intensa com a escriptora d’articles. L’any 1937 guanya el premi Joan Crexells amb aloma(1938) primera obra que reconeix. A partir de l’any 1939 ve l’exili forçós. La seua participació activa en el comissariat de propaganda de la generalitat de Catalunya. L’estada a ginebra començà a donar els primers fruits narratius i l’any 1957 guanyà el premi victor català amb vint-i-dos contes. L’any 1962 la plaça del diamant. En l’any 1974 mirall trencat.

L’obra.

Tot aquest ventall incomplet de personatges es reparteix al llarg d’una obra que es pot agrupar en: *llibres de joventut quatre novel.les aloma 1938 publicada 1968. *Llibres de maduresa obres en què es reflecteix la pèrdua de la joventut alhora que inauguren una nova veu narrativa amb un domini  de les tècniques narratives, la plaça del diamant 1962 jardí vora del mar 1966.*La vellesa apareix el mite de la infantesa la meva cristina i altres contes 1967 en la qual rodoreda s’encara amb la vellesa i el tema de la mort, semblava de seda i altres contes 1978.

La plaça del diamant.

Natàlia la protagonista ens narra el fragment extens de vida que va des de la jovenesa fins al dia del casament de la filla menuda. Període de trenta anys, l’inici de l’obra, la veu narrativa endinsa el lector en l’univers personal de la protagonista i el món que l’envolta. L’obra té tres moments diferenciats: *la vida tranquil.la capítols que narren la vida personal d’una jove de barriada que coneix quimet i s’hi casa.*La vida agitada situació personal i col.lectiva es complicada.*La vida escapçada la protagonista intenta recuperar la identitat perduda, l’ultim capítol representa l’assumpció de la nova realitat.

Mirall trencat.

Mirall trencat és una novel.la argumentalment i estructuralment ambiciosa, ja que narra les vicissituds de tres generacions. Teresa goday la protagonista principal un personatge destinat a ascendir socialment.

Entradas relacionadas: