Cronologia del Modernisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,71 KB

 
Renaixença : Contexte Historic: La burgesia es converteix en la impulsora de la renaixença. La industria es la base del creixement econòmic. Industria esta lligada a la burgesia. La burgesia fa diners i aconsegueix un regim liberal favorable als seus interessos. La burgesia s'interessa per l'identitat del poble català. Característiques de la renaixença:La renaixença es el període k va desde 1833 a 1877 i en el kual es va donar un impuls a la producció literaria culta en llengua catalana amb l'intenció de recuperar i depurar el català, concienciar a la població de l'identificació entre llengua i nació, fomentar l'aparició de nous escriptors i impulsar el paper de les institucions i creació de noves entitats. Algunes causes k van provocar akest moviment van ser els canvis polítics i els problemes economics dels segles XVIII i XIX. Romanticisme: Artista considerat com a esser superior. Insatisfacció davant la realitat. Atracció pel passat remot (situaven les seves obres en l' època medieval i paissos exotics. Tema principal la melangia i subtemes caos i soledat. Evasió = mort (suicidi). Jocs Florals: 3 premis "Flor Natural"( millor poema Amorós), "Viola"(millor poema religiós), "L'englantina"(millor poema patriotic). Els premis estimulaven que la gent volgués escriure. Estil: Regust per allo rural i arcaitzant. Llenguatge rural. Nos s'allunyen gaire dels models francesos i Castellans, per exemple (exclamacions, Adjectivació hiperbolica, Imatgeria típicament romantica, hiperbatons desmesurats, to gradiloqüent i enfatic, equilibri i sobrietat en el cas de la imitació de la poesia popular i tradicional. Poesia Modernista: Els fets historics mes destacats son: La crisi economica generalitzada, el moviment anarquista de obrers i jornalers i fundació de la CNT, i la revolta social anomenada "Setmana Tragica" (desde 26 de juliol a 2 d'Agost del 1909) causada per una revolta popular degut a la mobilització de reservistes de l'exercit majoritariament catalans. Característiques del Modernisme: es pot establir el concepte en dos vessants: com a actitud i com a proces. L'actitud, seria la de aquells que eren partidaris de tot allo que era modern i que per oposició a la majoria de la intelectualitat catalana del moment es pronunciaren a favor d'una renovació que s'aconseguiria manllevant de fora els models i les idees. La definició adecuada de Modernisme com a proces seria: proces de transformació de la cultura catalana, en el tombant del s.XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna. Novela del Segle XX la solució a la crisi de la narrativa modernista cap
a la tradició decadentista i simbolista francesa va fer ressaltar emotivitat
Les novel·les van reproduir la realitat social a traves d’una altre
concepció de l’acte creatiu , l’obra d’art era el resultat del xoc entre
la subjectivitat de l’artista i el mon exterior. TEMA: la
lluita entre jo i la natura , l’esser humà i el mon . Víctor Català
Caterina Albert fou una escriptora de formació autodidàctica ,
narrativa rural . característiques. Visió caòtica i incognoscible del mon, relació de l’individu amb el mon que envolta pot resoldre amb harmonia, si l’esser humà aconsegueix fondre’s amb la natura totalitzadora . L’artista pretén ordenar la natura sotmetent-la amb la seva superioritat de l’esperit i l’art . L’individu superior s’oposa
a la multitud en una actitud de reafirmació personal i de revolta
que la porta a la marginació ( sovint) . Etapes 1 narracions
drames rurals , ombrívoles , caires vius 2 compren la novel·la un
film , 3 trobem reculls de narracions Marines i contrallums 4
finalment tenim noveles vida molta i jubileu . Solitud (1905) Tema: conflicte interior d’una dona sola que lluita contra l’entorn social i físic opressiu amb l’objectiu de superar la insatisfacció de la seva vida i assolir la propia realització personal a traves de la recerca de l’amor i la llibertat . Personatges: MILA protagonista , PASTOR GAIETÀ puresa , ÀNIMA representa el mal Espai: refernt simbolic , llengua difícil d’entendre , gran quantitat de dialectismes , neologismes. Joan Maragall: Va néixer a Barcelona l'any 1860. La seva família tenia una petita industria textil la qul els permetia viure amb comoditat economica. Va orientar de seguida la seva passió d'escriure cap a l'ambit del periodisme. Degut a que no havia de treballar per subsistir, va poder incorporar-se a tots els escenaris culturals de la vida barcelonina: l'Ateneu Barcelonès, del qual va ser president, i la redacció de l' Avenç entre altres. Va gaudir d'un gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia barcelonina i entre artistes i escriptors de la seva generació i la següent. Producció Literaria: al començament va escriure diversos articles a diferents diaris sobre temes polítics o també sobre fets revolucionaris com la setmana tragica encara que va ser censurat. Com a poeta va publicar els seus primers poemes en revistes "L'Oda infinita" (1888) , "La vaca cega" (1891),etc.. Recollits posteriorment en un llibre titulat poesies (1895). Hi destaca el primer "L'Oda infinita" sobretot pel seu to metafísic en el qual la poesia es presentada com una eina de coneixement. El període es intens de la seva producció va ser el priemr decenni del s.XIX. El reconeixement public li va arribar amb la publicació del recull poetic "Visions i Cants" (1900) i sobretot amb "Enlla" (1906). Entremig publica un altre recull titulat Disperses 1904. El darrer recull poetic "Seqüencies va ser publicat el 1911 poc abans de la seva mort.

Costumisme: Significa descoberta de la realitat. Interes en la descripció d'escenes de la vida cotidiana (mon rural) de personatges típics. Novela costumista (quadre de costums): peces breus gairebé sense argument ni acció que reflexen la realitat de la vida cotidiana. Realisme:1850 Apareix a mitjans dels s.XIX. Fuig de les característiques romantiques: subjectivisme, idealisme necessitat de fugir de la realitat. Ara busca objectivisme de la realitat contemporania. Descripció exacta d'aquesta realitat. Les noveles descrivien les tensions propies de la clase obrera. Les figures mes representatives son: stendhal, balzac, Flaubert, Tolstoi, Dostoievski, Dickens, Galdós i Clarin. Naturalisme:1870 Maxim precursor Emile Zolà (intenta transformar la literatura en ciencia), estudia científicament el comportament humà. La societat entén la ciencia com l'eix delcomportament humà. Existeixen 2 teories naturalistes: Positivisme: Auguste Comte: metode experimental basat en la visió del mon a partir de l'experimentació directa de la realitat. Determinisme: Taine: defensa que el comportament humà ve determinat per 3 coses ( La raça, el medi i el moviment historic). LLavors Zolà recull les 2 teories i crea la novela experimental: novela que analitza tots els aspectes de la societat (els bons i els dolents) amb l'objectiu de millorar les condicions socials i el comportament huma. Realisme i Naturalisme a Catalunya: Desde Tirant lo Blanc no s'havia publicat cap obra en catala. En el Març de la represa literaria aquest genere es l'ultim en consolidar-se. El primer terç del s.XIX ja existien lectors de novel·les. No tenim novel·listes. Per tant en fan traduccions de novel·es romantiques estrangeres "Guerra i Paz", "Rojo y Negro". Aquest fet inicia laproduccio autoctona d la novela. L'amy 1862 es publica la priemera novela en catala (L'orfeneta de Menargues) d' Antoní Bufarull. Amb aquesta novela apareixen una serie de problemes que dificulten el desemvolupament del genere novelístic. Novela: darrer genere a consolidarse a Catalunya. Causes: Manca de normalització: La llengua literaria encara no esta fixada perque el castella era llengua de prestigi, Manca de prestigi, Anacronisme de la novela. Quan es va remprendre la producció escrita en catala els autors optaven per la novela historica i de fulletó, que tenia un objectiu didactic i moralitzant molt lluny de l'objectiu realista. Narcís Oller "La papallona" primera novela moderna catalana. Al Naturalisme catala destaken dos crítics naturalistes. Van ser els impulsors principals del Naturalisme català pero amb certes limitacions. Sardà i Yxart Narcís Oller: Neix a Valls l'any 1846 i mort a Barclona al 1930. Va estudiar dret i alternar la seva vida profesional amb la vocació literaria. Va començar escrivint en castella perke volia k les seves obres tinguessin prestigi i acabà passant-se al catala. Yxart era el seu Cosí. Aquesta estreta relació juntament amb l'amistat que l'unia a Sardà van ipulsar que Oller seguis els models literaris vigents a Europa. Malgrat que la seva obra es compon de 6 noveles Oller es el novelista mes important. La Bogeria Es una novela naturalista. Es l'única purament naturalista que ha fet l'autor perque descriu el proces de bogeria d'un personatge desde 3 punts de vista diferents. Poesia Romantica: Genere predilecte dels romanticas. Poesia abocadora i emocional. Temes principals: la exaltació de la patria en la qual la patria tindra els seus mites, la seva historia i els seus paisatges i, la religió. Penetra a Catalunya durant el 1er terç dl s.XIX. Escriptors no confien en el catala i fan servir al castella. Es donen a coneixer en revistes escrites en castella. Imposa uan serie d'elements que contribuiran a la rehabilitació del català. Donen llibertat d'expressió. L'art es converteix en l'expressió del "Jo" intim. Topics: Revalorització de l'Edat Mitjana, Figures d'herois passats, Idealització de la Catalunya Medieval, Recórrer als cançoners que son la mostra de literatura tradicional i popular catalana.Cronologia del Modernisme Primer període(1892-1900):-Fou el període mes combatiu, to anarkitzant i radical del punt de vista social.-Redacció i editorial L’Avens primera vegada 1881.-L’any 1893 s’organitzà la tercera festa modernista a sirges. La festa va unificar totes les tendencies modernistes.-Tardor del 1893 caracteritzada per un seguit d’atemptats anarquistes a BCN, el mes rellevant al Liceu. Van provocar la desconfiançade la burgesia a les manifestacions modernistes de caracter extrem.-Febrer 1898 aparegué la revista Catalonia i continuà la tasca cohesionadora de l’avenç. Tenia un to menys radical ke l’altra i mes literari. Per aki es donen a coneixer autors com: Goethe, Nietzsche,Baudelaire etc.-Les revistes artistikes + destakades son “Quatre gats” i “Pel i ploma”.-Actitud rellevant d0akesta primera etapa del moviment que respondia al vitalisme nietzschea,a l’individualisme i a la Concepció de l’artista com a guia messianic.Segon període(1900-1911):-Akest període perd bona part de l’agrssivitat que el carakteritzava.Molta mes producio literaria.-La burgesia acceptà i assimilà el moviment,sobretot esteticament.-Revista representativa d’akest període “Joventud”(1900-1906).-Durant els darrers anys del període i del moviment modernista, les manifestacions modernistes van conviure amb el noucentisme.-El 1911 va morir Joan Maragall.


Entradas relacionadas: