Ctaln

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

 
Ausiàs March va néixer a Gandia el 1400 I va morir a València el 1459. Fill d'una família de poetes I cavallers, va participar al servi d'Alfons el magnànim, que el nomena falconer reial. Es va casar dues vegades, no tingué descendència legitima, però si fills naturals. La poesia de March proposa el trencament amb la poesia de tradició trobadoresca. La componen 128 poemes, on expressa els seus sentiments amb un to directe, personal. l'home i el poeta son el mateix, apareix amb totes les virtuts i els defectes, amb els dubtes i les certeses, parla d'allò que l'obsessiona: amor, relaciona de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. L'obra marquiana es pot estructurar per la temàtica i el to en diferents blocs: cants d'amor, cants morals i de mort. · Cants d'amor: son el tema central dels quals és l'amor. Ausiàs Mach parlar d'amor és parlar de dona, de la dona individualitzada, idèntica en virtuts i defectes a qualsevol ésser humà. Són dones reals, que afronten l'amor intel·lectual. Els Cants d'amor s'organitzen entorn de cinc senhals de pervivència trobadoresca: plena de seny, llir entre cards, oh folla amor, amor, amor i mon darrer bé. · Cants Morals: poemes basats en la tradició filosòfica d'Aristòtil i sant Tomàs que el porten a l'anàlisi dels seus sentiments i les seves contradiccions. · Cants de Mort: els constitueixen sis llargs poemes escrits en la vellesa, en què la mort hi és personalitzada i el poeta la veu, com a alliberament del dolor d'haver perdut la capacitat d'estimar i com a prologa de dues incògnites : destí de la dona estimada en el més enllà i la justícia de Déu. LA POESIA REALISTA Després de la mort de Carles Riba, 1960, es van publicar tres obres que marquen un tomb de la poesia cap al realisme: - Vacances pagades ' Pere Quart - La pell de brau ' Salvador Espriu - Da nuces pueris ' Gabriel Ferreter Tots tres van assenyalar una nova manera de fer i entendre la poesia: expressió de la realitat quotidiana, ús de tècniques narratives, un llenguatge més assequible per la VICENT ANDRES ESTELLÈS (I924-1993) Es dona a conèixer amb Ciutat a cau d'orella , de to realista, que tindrà continuïtat amb el Llibre de meravelles i Mural del País Valencià, una obra ambiciosa publicada pòstumament en què vol perfilar les diferents geografies i tarannàs del país. També son remarcades les seves obres dedicades a cantar l'amor i el vitalisme: Donzell amarg, El gran foc dels garbons i Horacianes. LA LITERATURA POPULAR Entenem per literatura popular el conjunt de textos compostos oralment i destinats a un públic oient. Les primeres mostres de literatura popular en català daten del segle Xll, tot i que no han arribat als nostres dies. Les que s'han conservat la podem agrupar per generes: - La majoria de peces teatrals conservades son de tema religiós i van néixer arran de les celebracions de Nadal i Pasqua. El gènere profà esta representat per l'entremès, que al Principat va prendre el nom de sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus, escrites en verso o en vers i prosa, que es representaven com a complement d'una obra més llarga i que descrivien el costums de les classes humils a qui anaven destinades. - La poesia des del segle XVl es va manifestar a través d'una gran varietat de gèneres, i a excepció dels goigs, editats en fulls volants, es va transmetre de forma oral. Els goigs eren cants dedicats a sants o a marededéus venerats a les parròquies. Les nadales son igualment cançons religioses, de procedència també mediaval. Pel que fa a les composicions profanes: - Cançons de pandero i corrandes: 4 verosos heptasil·làbics i de temes diversos. - Romanços: composats en verosos de set síl·labes, va ser el gènere poètic mes conreat a partir del segle XV i es va transmetre oralment fins que Marià Aguiló i Manuel Milà el van posar per escrit a la segona meitat del segle XlX. El romancer català te tres arrels: - La francesa o provençal. - La castellana. - La catalana (EL COMTE ARNAU) - Algunes narracions en prosa es van transmetre també oralment. Es el cas de les rondalles i de les llegendes, de caràcter religiós, heroic o fantàstic, que van ser utilitzades per escriptors cultes.

Entradas relacionadas: