Daniel serrallonga

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

 


Daniel Serrallonga : és el protagonista, tota la novel·la gira entorn a ell i la seva bogeria. Protagonista absent, que se'n parla al principi de la novel·la però només apareix al principi i al final. La novel·la està ocupada per la informació que donen sobre ell.De cap gros, front bombat i curt, celles borroses i ulls rodons. Alt , vestia amb descuit, i tenia mal gust per les corbates (sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer). Solia anar sempre sol, amb cara amoïnada, molt de pressa i tibat com un tambor major, quasi sempre eixugant-se el suor del front, el coll i dels canells

Narrador: no diu el seu nom, ni la seva edat... El que coneixem d'ell ho sabem gràcies a les poques dades que dona: era estudiant de dret i després va ser advocat del protagonista, es va casar amb una tal Matildeta i va tenir fills. La seva funció és bàsicament transmitir-nos el que diuen els altres personatges.El més important són les seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia de Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió científica. Aquests dos contrastos d'opinions presenten la temàtica de la novel·la.

Armengol: és l'amic del narrador i del protagonista. Tampoc sabem massa sobre ell ni la seva vida provada. També estudiava dret i la seva funció és transmitir-nos, a través del narrador, el seu punt de vista. És molt cruel amb el seu amic, ja que l'utilitza de bufó durant tot el llibre, ridiculitzant-lo i humiliant-lo.El seu punt de vista sobre la malaltia de Daniel Serrallonga no és ni científica (com en el cas de Giberga) ni humanística (com el narrador presenta) sinó que en té una opinió humorística i fins i tot cruel.Això fa reflexionar al lector de com n'és la gent de cruel i insesible amb els inadaptats de la època.

Giberga: Fill del metge d'en Daniel i del pare. És una mica “xafarder”, sembla que ho sap tot i esta convençut de que en Serrallonga està boig. És molt fred amb els seus comentaris sobre això. Apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i és en aquest capítol on justifica la teoria de l'herència biològica, basant-se en que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre nimfòmana i son pare també era boig.

Don Ignasi Serrallonga: pare d'en Daniel Serrallonga és el que fa plantejar a tothom la teoria de la vessant genètica ,és va suïcidar i el metge diu que era per que estava boig, Giberga explica algunes coses sobre ell: abandona les seves obligacions per dedicar-se a la política, es casa per compromís i desconfia de que les seves filles siguin realment seves.

Adela i Carolina: són les germanes d'en Serrallonga. L'Adela es descrita com un “diable amb faldilles” i, quan el narrador la coneix, li sembla molt atractiva i “sexy”. La Carolina és descrita com una “geperuda” i diu que és pitjor que la gran (Adela). Ambdues porten a judici al seu germà per el testament del seu pare. Les dues són presentades com unes boges, també ajuden a Giberga a verificar la teoria científica de l'herència familiar.

  Entorn històric i època En el temps que està escrita La bogeria (1898) acabà la guerra de Cuba, però en el llibre s'explica les crisis socials i polítiques del moment, els moviments carlistes, les detencions per escàndols (com es pot veure en el primer capítol quan detenen a Serrallonga),…etc.

El temps extratextual, si tenim en compte que l'obra comença a mitjans de l'any 1867 i que passen uns quinze anys en aquest període, s'esmente element històrics com les corts constituens al 1868, l'assassinat del General Prim al 1869 y l'enderrocament de les guerres Carlines al 1872, situa l'obra entre el 186 i el 1883, en aquella època a Catalunya hi havia la revolució industrial, es a dir, no eren bons temps.

  Espai on es produeix la novel·la     Tota la novel·la passa a Barcelona i a Vilaniu, el poble de Serrallonga.                                                          Quasi tota la novel·la succeeix en espais tancats: el Café de les Delícies on el narrador coneix a en Serrallonga, el Suís on s'assenten a parlar sobre la mort d'el pare d'en Daniel i en Giberga els explica que s'ha suïcidat, a la casa d'en Serrallonga, a Vilaniu on el narrador coneix a l'Adela... Pero també hi ha moments en què estàn en ple carrer i es posen a parlar allà mateix.

Entradas relacionadas: