Daniel serrallonga

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,62 KB

 

PERSONATGES:

Daniel serrallonga: Protagonista i tema principal de l'obra. És una persona que esta malalta de bogeria.

Armengol : Estudiant de dret que explica gran part de la vida del Serrallonga.

Narrador : Estudiant de dret que al llarg de la historia es casa amb Matildeta.

Ignasi serrallonga: és el pare d'en Daniel Serrallonga. Treu al seu fill de la pressó. Es va casar per compromís. I finalment es va suicidar. També era boig com el seu fill.

Pròsper Giberga : un fill de metge, esdudiant de medicina que sempre dona una opinió determinista de Serrallonga.

Adela S. : Germana de serrallonga, alta i grassona i més blanca que un full de paper.

Carolina S. : Germana de serrallonga, geperuda i guerxa.

Salomé Argila : Es converteix en la dona de Serrallonga.

Pons: marit d'Adela

Naiset : fill de serrallonga i salomé.

Ramón argila: germà de Salomé

Sr genis argila : pare de Salomé i Ramón. Treballava amb daniel serrallonga.

Margarida : Criada de les germanes serrallonga

Engracieta. mare de daniel serrallonga

General prim: república catala que es lidol del serralloncga

altres : policies sargent monjos cura la gent del poble de vilaniu......


temps : temps extern : Segle XIX ;temps intern : 15 anys. Des de 1868 fins a 1883.

Espai : A Bcn i a Vilaniu. ( café de les delícies, passeig colom, les rambles, casa de larmengol casa del narrador, pressó, bosc, carrer fontanella, cementiri, manicomi, fonda, Madrid, casino, torralba, planellorga, casa den daniel, torre de ciutadella...)

Autor: Narcís Oller. (Valls, 1846 ? Barcelona,1930) Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família
materna en un ambient molt liberal. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. De tendències
liberals durant la seva joventut, aviat es desentengué de la política i acabà integrant?Se dintre la societat de la
Restauració. Fou oficial de secretaria de la Diputació de Barcelona i, més tard, procurador de tribunals.
Començà a escriure en castellà, però l'espectacle dels Jocs Florals de 1877 i la influència del seu cosí, Josep
Yxart, el varen decantar cap al conreu de les lletres catalanes. S'incorpora a la revista "La Renaixença" i
freqüentà el grup de L'Avenç.
Prosista considerat com el creador de la novel·la catalana moderna, gràcies a obres com: La Papallona (1882),
L'escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La Febre d'or (1890?92), La Bogería (1898) o Pilar Prim (1906).
Té una formació romantica, es va anar destacant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va
aconseguir un estil propi. Va incorporar temes i una visió del mon inèdits en la literatura catalana vuitcentista.
Moviment: Naturalisme. De 1850 a 1890. Fruit d'una violenta reacció contra el romanticisme, les seves
tendències comencen a despuntar discretament en el robust Realisme (no exempt de tota mena de gèrmens
ROMàntics) de l'art de Balzac. S'acúsà en les seves línies essencials i arriba a la perfecció de la realització
tècnica dels seus ideals estètics en l'obra de Flaubert, i degeneren en la monstruosa deformació de les
doctrines de l'escola que inspira l'obra d' Emile Zola.

Època: S. XIX. Acabà la guerra de Cuba, en el llibre s'explica les crisis socials i polítiques del moment: els
moviments carlistes, les detencions per escàndols
L'acció comença al 1868 i finalitza amb la mort de Serrallonga al 1880.


Entradas relacionadas: