Daniel serrallonga

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,74 KB

 
historia: la boger conta de la vida de daniel serrallonga des de la joventut fins a la mort prematura i el seu proces progressiu i irreversible d'embogiment. trama: la bogeria no presenta una trama classica de plantejament nus i desenllaç perque jo hiha pas un argument unitari que es vagi desenvolupant.El fill que lliga els episodis es la conflictiva vida del protagonista.Daniel Serrallonga: Protagonista absent, que se'n parla al principi de la novela però només apareix al principi i al final. La novela està ocupada per la informació que donen sobre ell. De cap gros, front bombat i curt, celles borroses i ulls rodons. Alt i esprimatxot, vestia amb descuit, tenia mal gust per les corbates (sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer). Solia anar sempre sol, amb cara amoïnada, molt de pressa i tibat com un tambor major, quasi sempre eixugant-se el suor del front, el coll i dels canellsNarrador: és un personatge molt important en la novel·la, ja que tot i no ser descrit físicament ni ser nombrat, és qui transmet la història.Es presenta com un personatge més i tot el llibre està basat en el seu punt de vista. Diem que és un narrador testimoni. En tot el llibre no apareixen masses dades sobre ell, llevat de que estudià Dret, que té un despatx d'advocat i que es casà amb Matildeta. El més important són les seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia de Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió científica. Aquests dos contrastos d'opinions presenten la temàtica de la novel·la.Armengol: ha estudiat Dret i més tard obté el títol de doctor en Dret. La seva funció en la novel·la és introduir el lector en el cas d'en Serrallonga a través del narrador. Explica la vida de Serrallonga molt fredament i més aviat amb un to de mofa.És molt cruel amb el seu amic, ja que l'utilitza de bufó durant tot el llibre, ridiculitzant-lo i humiliant-lo.El seu punt de vista sobre la malaltia de Daniel Serrallonga no és ni científica (com en el cas de Giberga) ni humanística (com el narrador presenta) sinó que en té una opinió humorística i fins i tot cruel.Això fa reflexionar al lector de com n'és la gent de cruel i insesible amb els inadaptats de la època.Pròsper Giberga: és qui presenta Serrallonga a Armengol. Al ser el fill del metge que tracta a Daniel, transmet una òptica realista i científica de la malaltia. Com hem dit abans, aquesta visió s'oposa a la dels altres personatges i això crea l'argument de la novel·la.Pròsper Giberga apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i és en aquest capítol on justifica la teoria de l'herència biològica, basant-se en que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre nimfòmana i son pare també era boig. Aquest personatge és el que defensa el punt de vista científic i la teoria de la vessant genètica, que deia que si la família tenia problemes mentals, aquests es transmetien genèticament als fills.Personatges secundaris: Ignasi Serrallonga, pare d'en Daniel Serrallonga és va suicidar i el metge diu que era per que estava boig, Giberga explica algunes coses sobre ell: abandona les seves obligacions per dedicar-se a la política, es casa per compromís i desconfia de que les seves filles siguin realment seves.Adela i Carolina, les germanes: En el llibre, Adela és descrita com <<un diable amb faldilles>> i Carolina, a part de ser <<pitjor que la gran>>, és <<geperuda de cos i ànima>>. Les dues són presentades com unes boges, també ajuden a Giberga a verificar la teoria científica de l'herència familiar.espai:Quasi tota la novel·la succeeix en espais tancats: el Café de les Delícies on el narrador coneix a en Serrallonga, el Suís on s'assenten a parlar sobre la mort d'el pare d'en Daniel i en Giberga els explica que s'ha suïcidat, a la casa d'en Serrallonga, a Vilaniu on el narrador coneix a l'Adela... Pero també hi ha moments en què estàn en ple carrer i es posen a parlar allà mateix.punt de vista:El punt de vista d'aquest llibre és d'observador, ja que el narrador no és el protagonista i no dona el seu nom ni masses dades sobre ell. Explica el que veu i sent i de vegades també opina però no participa a la trama principal del text. En part també és un punt de vista col·lectiu ja que també explica el que li explquen el seus amics. Quan en Giberga explica la situació del pare d'en Serrallonga abans de morir, per exemple, ho fa mitjançant el diàleg i no és el narrador qui ho explica.

  

Entradas relacionadas: