Davallada de la literatura catalana culta

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,42 KB

 
En la cultura catalana es va produir una davallada general, de quantitat i de qualitatm en la literatura que podríem anomenar culta - la popular si que va mantenir un bon nivell - . Aixo ha portat durant molt temps a agrupar aquests tres segles sota la denominació comuna de Decadencia, un terme que avui dia es considera poc adequat perque tant la cultura tradicional i popular com altres manifestacions artístiques mantenen la vitalitat que havien tingut durant l'Edat Mitjana.
Malgrat tot es evident que el Renaixement, el Barroc i la ilustracio, tres moviments d'una gran importancia en el conjunt del que avui es Europa,no van comptar amb grans escriptors a l'antiga corona d'Aragó a causa d'un conjunt d'esdeveniments polítics, economics i sociolingüístics.
Davallada de la literatura catalana culta
D'aquest seguit d'esdeveniments es deriven les conseqüències següents:
- Castellanització de l'aristocracia dels antics territoris de la corona d'Aragó.
- Perdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis economiques. Aixo va afavorir l'oposició entre l'aristocracia, castellanització, i el poble, que continuava utilitzant el catala en tots els ambits.
- Utilització freqüent del castella en la literatura culta.
- Entrada de castellanismes en la literatura culta, sobretot al segle XVII.
- Perdua de la consciencia d'unitat entre els diferents territoris de parla catalana.
Renaixement (Segle XVI)
Va suposar la revalorització de la cultura classica grega i llatina. Per aixo els renaixentistes van considerar l'Edat Mitjana un període barbar, i el van batejar amb aquest nom a partir del fet que era l'etapa intermedia entre el període Roma i ells mateixos. Es un moviment que va néixer a Itàlia al Segle XV, amb el precedent de l'humanisme del Segle XIV - que tenia Dante, Petrarca i Bocaccio com a principals escriptors-. Va tenir una gran rellevancia en el terreny de les arts plastiques ja des del Segle XV, amb Michelangelo Buonarroti, Leonardo da Vinci i tants d'altres.

Entradas relacionadas: