Decadencia catalana

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,14 KB

 

Poesia d valència S.15. Tendències literàries: Cal descatacar l invenció d l impremta, k va revolucionar l vida lit. dl moment: l llibre comença a ser un producte assekible. Ls grans autors saplegaven n grups literaris d gran vitalitat n akesta època: 1. Joan Roís d Corella: Important formació humanística, estil solemne, artificiós i classicizant al qual donaren l nom destil d valenciana prosa. Temes: mitològics i/o amorosos. 2. Bernat Fenollar: Literatura d tema satíric i humorístic, corrent satíric valencià mb llenguatge planer i pintoresc. / Daltra banda hi havia uns certàmens poètics d tema religiós (marians (vida d l Verge Maria) i ageogràfics (vida d sants).

Jaume Roig: Després d morir l seva muller compongué l Espill o Llibre d ls dones, lex + destacat dl corrent satíric valencià. Obra: Lespill: Llarg poema d + d 16.000 versos tetrasílabs. Dividit n 4 parts: 1. L mare l rebutjà. 2. Matirmoni mb dona k li fa l vida impossible (capricis) … Resulta k ja estava casada. 3. S vol casar, però Salomó li aconsella k no ho faci. 4. L protagonista no vol saber res d ls dones. Propòsit: Sadreça als homes mb lintenció d demostrar k totes ls dones són vils i donar-los consells xk ls defugin. Dakesta manera evitaran ls desgràcies k ell ha hagut d patir i k s reflectexen n l mirall k vol ser lobra. Descriu situacions grotesques mb molt realisme. Extremada missoginia: 1. Atribuex a ls dones totes ls perversitats, ls defectes, ls vileses i ls crims (només salva l Verge i l seva dona). 2. Ls homes són ciutadans innocents, víctimes d l maldat femenina. / S podria considerar una novel·la realista xk retrata l vida d València S.15 (mb gràcia, ironia i desengany). (Quadern)

 

 

Joan Roís d Corella: Família aristocràtica. S dedicà a lEsglésia. Tengué una intensa activitat amorosa. Obtingué l títol d mestre n teologia. Tengué altres amors + tempestuosos , un dls quals, mb lanomenada Caldesa (D calda, s a dir, calenta, s, + k un senyal, un malnom dedicat a una dona d ki va tenir un desengany amorós), tengué una clara descendència literaria. Obra (Llibre): Denominava poesies tmb ls obres n prosa. L vers i l prosa solen aparexer barrejats a ls seves narracions. Conrea lanomenada prosa poètica. Classificam l seva obra n: Obra profana: Obres n vers, destacam ls dedicades a Caldesa i lexcel·lent Balada d l garsa i lesmerla. Obres n prosa: Novel·les sentimentals d tema clàssic i mitològic: Història d Leànder i Hero, Història d Jason I Medea i sobretot La tragèdia d Caldesa (explica una histori dinfidelitat). Obra religiosa.Temes: Féu servir l literatura mb intenció terapèutica. Tema central s lamor i l vivencia religiosa (predomina l remissó dl pecador penedit).Profana: joventud. Religiosa: vellesa.

L llengua als S.16, 17 i 18. Procés d substitució lingüística: L S.15 havia contemplat 2 fets decisius que influïren poderosament n linici dun procés d substitució lingüística: lentornització d l dinastia castellana dls Trastàmara, k provocà l paulatina castellanització de laristocràcia cortesana, i l unió amb Castella a partir dl casament d Ferran II dAragó amb Isabel d Castella. Un altre factor d castellanització fou l paper d lEsglésia, k Sinclinà pel castellà a finals dl S.16. / Al S.15 només una minoria selecta com els intel·lectuals o aristòcrates conexien tmb l castellà, mentre k l poble, n general, només conexi l català. Es vivaia una situació d diglòssia (desigualtat social entre dues llengües a favor dl castellà) sense bilingüisme. / Pel k fa a l literatura, l català sespecialitzà n ls gèneres populars i populistes, mentre k l castellà es va dirigir als gèneres cultes, s va produir una situació d bilingüisme diglòssic. Diglòssia: S lús d 2 llengües diferents; 1 pels àmbits formals (castellà) i laltre pels informals (català). **

** L llengua als S.16, 17 i 18. Procés d substitució lingüística: Daltra banda, l tasca d l Cancelleria Reial s va diluir, l qual cosa comportà l progressiva dialectalització d l llengua i l sensació d paralar idiomes diferents. / L punt culminant dakesta situació s produex mb l prohibició d l llengua arran dls decrets d Nova Planta promulgats x Felip V mb lobjectiu dimposar l unificació cultural i lingüíctica a l vegada k implantar l centralisme administratiu. L català s prohibí a lensenyament, l justícia, ladministració, … / Menorca, n mans dls anglesos a partir dl Tractat dUtracht (1713) i durant bona part dl S.18 va viure un moviment cultural notable a través dl qual hi penetraren ls idees d l Il·lustració. L català continuà essent l llengua d lescola i d ladministració i s creà l Societat Maonesa d Cultura. / Catalunya Nord, n mans dls Francesos ds dl Tractat dl Pirineus (1659), després k Lluís 14 el 1700 prohibís l català n ls documents públics, intens procés de substitució lingúística dl català pel francès. ***

*** L llengua als S.16, 17 i 18. Procés d substitució lingüística: L S.18 va ser lèpoca d l Il·lustració i d linici d l recuperació econòmica d l burgesia, k va tornar a invertir n cultura. Lesperit dls il·lustrats i lafany derudicció van impulsa l creació dacadèmies, diccionaria, gramàtiqes i enciclopèdies, l conexement d l nostra història i ls estudis sobr l llengua, l gramàtica, … Ls apologies n defesa d l llengua són linici d l recuperació i un avanç d l Renaxença. El concepte d Decadència: L literatura culta decrex n quantitat, qualitat i originalitat. Cal aclarir k akesta decadència va afectar l lit. culta, però no l lit. d caràcter popular ni lús d l llengua, l qual va seguir sent oficial fins al S.18. L Decadencia S.16,17 i 18: Durant ls S.16, 17 i 18 ls països catalans no varen participar duna manera notable al costat d ls altres cultures europees com ho havien fet fins al S.15. L lit. culta n cat. va disminuir sensiblement tant n quantitat com n qualitat, i fins l S.19 no hi va haver signes evidents d recuperació.

Diferents diccionaris: Ls diccionaris poden ser molt variats. Ni ha de generals (descriuen signf. de paraules), bilingües, etimològics(expliquen origen mots), ortogràfics (aclareixen dubtes descritura), vulgarismes i barbarismes (recopilen errades gramaticals i lèxiques), sinònims i antònims, enciclopèdics (recullen l termoinologia d ls diverses
matèries), de termes filològics, biogràfics, de teologia, de filosofia, … Definicions: Analogia: Semblança entre elements reals i imaginaris. Permet designar mb una paraula molts objectes d l realitat. Locucions: Conjunt d paraules mb un sol significat. Derivació Procediment x a l formació d paraules k consistex a afegir un sufix o un prefix a un altre paraula o radical. Composició: Procediment x a l formació d paraules k consistex n lunió d 2 o + mots k creen un nou significat. Parasíntesi: Forma especial d derivacio d paraules k consistex a afegir a un matex mot un prefix i un sifix alhora. Polisèmia: Quanun significat s correspon mb diversos significats.

Entradas relacionadas: