La Democràcia d'Atenes i les Guerres Mèdiques

L'època clàssica: la democràcia atenesa

Les reformes de Clístenes

A Atenes, al final del segle VI aC, Clístenes, de família aristocràtica però d’idees moderades, va portar a terme unes reformes que van representar l’inici de la democràcia atenesa. Clístenes va crear deu noves tribus amb caràcter territorial enfront de les quatre tribus tradicionals, basades en el naixement. Per fer-ho, va dividir l'Àtica en tres zones: ciutat, costa i interior. Cadascuna d'aquestes es dividia, al seu torn, en deu districtes (tríties) amb un nombre determinat de dems o municipis.

Organització del govern

També va formar un consell o bulé de cinc-cents membres (pritans), escollits a partir de les deu noves tribus. Un dels grups actuava com a poder executiu i s'anomenava pritania. Es reunien a l'àgora cada dia, al thólos, on preparaven les sessions del consell i de l'assemblea. Diàriament se sortejava el càrrec d'epistatés, la persona que s'encarregava de presidir les reunions del consell. A l'assemblea popular, l'ekklesía, es debatien els projectes. Aquest sistema democràtic atenès va haver d'afrontar les guerres Mèdiques.

Les guerres Mèdiques

Van tenir lloc durant la primera meitat del segle V aC. Les va iniciar el rei persa Darios amb la finalitat de castigar el recolzament a Milet, una ciutat jònica sotmesa a l'Imperi persa que s'havia rebel·lat contra el seu domini.

Primera invasió persa

Darios va fer dues expedicions:

• La primera va fracassar a conseqüència d’una tempesta al promontori d'Athos (492 aC).
• En la segona, els atenencs van derrotar els perses a la batalla de Marató (490 aC).

Segona invasió persa

En morir Darios, el seu fill Xerxes va guanyar la batalla de les Termòpiles. La Grècia central va quedar indefensa, i Xerxes va avançar sense trobar resistència. La ciutat d'Atenes, davant el perill persa, va evacuar la seva població a Salamina, on el general atenenc Temístocles va aconseguir la victòria per a Grècia (480 aC).

A Beòcia, les tropes gregues, sota el comandament del rei espartà Pausànies, van derrotar l'últim reducte de l'exèrcit persa en la batalla de Platea (479 aC). Els perses finalment van ser perseguits fins a les costes d'Àsia Menor, on els grecs van aconseguir la victòria final.

Una de les causes de la victòria grega va ser l'esperit de lluita per la llibertat.