Descargar la bogeria Narcís oller

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,05 KB

 


La novel·la realista
Els representants més rellevants de la novel·la realista a Catalunya són Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), Josep Pin i Soler (1842-1927) Dolor Monserdà (1845-1919) Maríà Vayreda (1853-1903) i sobretot Narcís Oller.
Narcís Oller va néixer a Valls lany 1846 i es va desplaçar a Barcelona per estudiar dret. Va compaginar la seva activitat professional als tribunals amb la creació literària. Va adoptar el català com a llengua de les seves obres al final dels anys setanta, per indicació del seu cosí, el crític literari Josep Yxart. Considerat el pare de la novel·la catalana moderna, va morir a Barcelona lany 1930.
Les novel·les dOller presenten personatges i ambients de la Catalunya del Segle XIX.
-la papallona (1882) retrata les relacions entre una noia innocent i sensible i un estudiant seductor que desapareix després de deixar-la embarassada
-l'escanyapobres (1884) analitza la passió de lavarícia a través de lOleguer, un traginer que rep el malnom dEscanyapobres i la Tuies, la seva dona, en el context històric de limpacta de la Revolució Industrial en el món agrari català-
-Vilaniu (1885) traça el retrat duna vila arquetípica de comarques, inspirada en Valls, i del paper que hi té la calúmnia.
-la febre dor (1890-1892) mostra, a partir de la història particular del fuster Gil Foix i de la seva família, lascensió social de la menestralia gràcies a lespeculació borsària que es va produir els anys 1890 i 1891, i davallada consegüent. Alhora,dóna testimoni de la transformació de Barcelona en una ciutat moderna i cosmopolita.



La bogeria (1898) és una novel·la que estudia la demència del seu protagonista, Daniel Serrallonga, i les seves conseqüencies personals i socials, desde tres punts de vista complementaris: la compassió per part del narrador, la visió determinista del metge i l'apreciació més superficial d'un tercer personatge.
Pilar Prim (1906) és la història d'una dona jove i vídua, hereva d'una gran fortuna, que s'enamora de l'advocat Marcial Deberga però que no pot casar-s'hi perquè li ho impideixen el testaments del seu marit, la pressió familiar i els prejudicis socials
Oller va conrear també el conte, sovint com a laboratori on experimentava situacions i personatges per a les seves novel·les, el teatre, les traduccions d'autors francesos i russos i les memòries literàries.


Entradas relacionadas: