Descripció daniel serrallonga

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,7 KB

 

Orfe de pare des dels dos anys, aleshores anà a viure juntament amb la seva mare a la casa pairal de la seva família materna, els Moragas, una de les més importants de Valls, on s'educà en un ambient benestant «il·lustrat» i molt liberal. Seguí les ensenyances del seu oncle, l'advocat Josep de Moragas. Més tard, estudià dret a Barcelona, acabant la carrera el 1871. Treballà de primer com a funcionari de la Diputació de Barcelona i, més tard, s'instal·là com a procurador dels Tribunals. Es dedicà a aquesta darrera professió gairebé fins a la seva mort.

Va començar a escriure i tenint en compte l'època ho va fer en castellà. Es va adonar que entre ell i la seva llengua hi havia un lligam que ningú podia substituir-ho. Va participar en els Jocs Florals (1877) va guanyar els tres premis. L'influencia que va tenir Narcís Oller va ser dels seu cosí Josep Yxark. Va participar en la vida cultural del poble en la revista Renaixença Va participar amb el grup de l'Avenç (una editorial)Va ser anomenat president d'uns Jocs Florals (1896) narrativa: El pintor Rubió, 1876. Un viaje de placer, 1868. Croquis del natural, 1879. L'Escanyapobres, 1884. Vilaniu, 1885. La febre d'or, 1890–1892 La bogeria, 1898.

El protagonista és absent (Daniel Serrallonga) apareix a la novel·la a partir de la informació que en dóna la resta de personatges. Per fer aquests personatges va utilitzar una construcció familiar Naturalisme.

1r capítol: part Serrallonga personatge singular, amb un caràcter exaltat, estrafolari. El narrador descriu al personatge físicament i psíquicament retrat reaccions més exaltades desencadenades per les bromes del Armengol capítol tercer hi ha informació d'en Daniel Serrallonga d'una manera indirecta a través de l'Adela (germana). Presentació de son germà bastant assenyat, tranquil i emprenedor. (Diàleg Adela- Narrador ell està de Diputat a Madrid) Una petita extravagància d'en Daniel seria la col·lecció de retrats del General Prim. 2a part alteració mental del personatge. Capítol 4 aspectes més extravagants d'en Daniel. Després de l'assassinat del General Prim Intenta descobrir la trama del Crim. Provoca un escàndol a Madrid, per això la premsa es burla d'ell (riota general) Capítol 5 testimoni fonamental seguidor de tendències deterministes component mèdic (Giberga) definir l'estat mental d'en Serrallonga com una malaltia hereditària. Capítol 6 tenim notícia del casament del protagonista. L'home `rareja' Capítol 7 entra en la vida del narrador. El plet el guanya Serallonga. Aquest plet que va fer les seves dues germanes contra ell per el testament de son pare. Al guanyar-lo, l'Armengol es converteix en el nou ídol d'en Daniel. Estat ànim bogeria crisi del protagonista atac de gelosia amb la seva dona capítol 8 El punt àlgid cap a la bogeria es quant l'Armengol es troba al Serrallonga en un estat lamentable i ell es riu d'ell, provocant-lo. Ingressen a en Daniel al (irònicament anomenat) Paradís, centre psiquiàtric. Capítol 9 desenllaç han passat tres mesos des de aquella escena pel carrer Colom. Es tanca l'escena amb l'enterrament d'en Daniel, es veu una violenta imatge (germanes i dona d'en Daniel barallant-se al funeral.)

Entradas relacionadas: