Desenvolupament

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,86 KB

 
creixement; canvis físics que es produeixen en un organisme. Maduració; canvis biològics que es donen en l'èsser humà i que permeten l'adquisició de noves capacitats. Desenvolupament; procés de canvis psíquics que afecten a la manera de sentir i pensar i a la forma de comportar-se. 1 L'ambientalisme: el medi canvia al subjecte, és a dir, influeix en ell. 1.1 El conductisme: es basa en definir el comportament humà com a resultat de les reaccions adquirides com a resposta a estímuls externs. Watson va ser la figura més destacada, i estudia pa psocologia a partir de fets observables (conductes). -el condicionament clàssic; a partir del reflexe condicionat de Pavlov, watson ho utilitza per donar explicació a les causes de la conducta humana. (estimul (menjar) -> resposta natural (sal·libar)). si associem un estímul (neutre) que no porvoca cap resposta a un EI, en un moment donat aquest estimul es condicionará i donarà lloc a la mateixa resposta incondicionada. (estimul condicionat (campaneta) -> resposta condicionada (sal·libar)). -el condicionament instrumental; es va veure una visió mes amplia gràcies a eskinner. davant d'un mateix estimul podem tenir diverses respostes, si reforçem de forma positiva o de forma negativa aquesta resposta tendirà a repetir-se o a evitar-se. (si apliquem reforç + es tendira a repetir) (si apliquem ref - es tendiran a extinguir-se). Resforç positiu: obté un estimul que li agrada per la seva resposta (si es menja el peix té gelat). Refoç negatiu: evita un E que no li agrada per a la seva R (creua bé el carrer i no el renyem). Càstig positiu: obté un E desagradable per a la seva R (toca l'endoll i es pica el dits) Càtig negatiu: no obté un ÇE que lo agrada per a la seva R (es baralla amb el germà i es queda sense parc). 1.2 L'aprenentatge social: defensa que les conductes s'aprenen per observació de les conductes dels altres. aquest tipus d'aprenentatge rep el nom de modelament que fa referencia als canvis conductuals cognitius i afectius que deriven de l'observació a un o més models. l'infant repeteix conductes que ha vist fer a altres persones significatives per a ell. aquesta teòrica complementa el condicionament operant. la diferència és que el fet que una persona triï una resposta concreta depèn del que hagi vist fer als altres. no només s'apren per experiencia sino per observació. quan la persona aprèn observant es coneix amb el nom d'aprenentatge viciari. el nen assumeix moltes nomres de conducta a través de models. en aquest tipus d'aprenentage influeixen diferents processos interns del subjecte; -l'atenció. -la memoria. -la imitació. -la motivació. 1.3 El processament de la informació: defensa que el desenvolupament és el procés d'aprenentatge que adquireix l'individu a través de la recepció d'informació (estímuls), de l'emmagatzemament i de la recuperació per donar respostes inmediates o futures. A diferència amb el conductisme, no nomes es fixen en la part observable del comportament, sinó en els processos interns que es duen a terme a la ment de l'individu (conductisme + cognitivisme). auqests processos requereixen molt d'esfoç durant els primers aprenentatges pero despres es van automatitzant. el processament de la informació és un precés continu i per tant no distingeix etapes o canvis qualitatius en els processos de desenvolupament. per explicar com funciona la ment humana s'utilitza la metafora de l'ordinador. 2 L'innatisme: el subj interacciona amb el medi. 2.1 el maduracionisme: Gessel, considera que el desenvolupament humà és progressiu i està determinat per factors biològics. el nen adquireix la seva ment de la mateixa manera que el seu cos, mitjançant un procés de desenvolupament. la maduració del sist nervió i el creixement de l'infant marquen uns ritmes evolutius en les següents àrees: -conducta motriu: implica el control del to muscular, la coordinació motriu, l'equilibri, els aspectes posturals... -conducta personal-social: inclou els hàbits d'higiene, alimentaris, ritmes horaris, conductes en el vestir, i per una altra banda, els aspectes afectius i de relació amb els altres. -conducta adaptativa: son les conductes exploradores i d'experimentació. -conducta del lleguatge: comprèn totes les formes de comunicació.  

2.2 L'etologisme: aquesta disciplina ha descobert que hi ha una serie de conductes determinades geneticament. alguna conducta apareix automaticament i d'altres desencadenades a partir d'un estímul. el màx representant és Bowlby qu va demostrar que aquests principis tmb es podien aplicar al desenvolument afectiu de les persones. es va dedicar a estudiar la conducta d'aferrament, que és la tendecia dels individus a cercar la pròpia espècie, mab una funció de protecció i de supervivencia. aquest vincle és bidireccional (nadó <-> figura materna) les conductes que fa la fig materna són un desplegament de conductes que estan genèticament determinades i que el nadó desencadena amb els seus senyals. el nadó pot mostrar el seu vincle d'aferrament a través de cinc pautes de conducta; -succió. -prensió. -seguiment. -plor. -somriure. Etapes en el desenvolupament de la conducta d'aferrament segons bowlby; orientativa (de 0 a 2-3 mesos): el nadó no discrimina les figures, és a dir, no distingueix la mare d'altres persones. d'assenyalament (de 2-3 a 6-7 mesos): reconeix la mare entre altres persones; el seu somriure ja té un sentit social, i orienta la seva conducta més cap a la figura materna que cap a la resta. d'apropament (de 6-7 mesos a 2-3 anys): tracta de manera més discriminades les persones; incorpora la locomoció a la seva conducta (segueix la mare quan se'n va); fa gestos de comiat... la mare és la base segura per explorar l'ambient; l'infant s'allunya de la mare i torna amb ella davant d'un senyal de perill o per una absència que percep prolongada. associativa (a partir dels 2-3 anys): l'infant, tot i que encara manifesta alguna caract del vincle d'aferrament, ja pot sentir la mare com una figura independent. pot desplaçar o subs per associacio aquestes funcions afectives per altres obj o per altres persones del seu medi físic i social. 2.3 El generativisme: replanteja el desenvolupament humà a partir de l'àmbit del lleguatge. es fa la següent pregunta; com un nen q rep tan poca estimulació de l'ambient pot ser capaç d'adquirir el lleguatge fent servir la sintaxi amb correcció?. en consequencia si l'entorn no proporciona els estimuls necessaris a l'infant, es dedueix que la capacitat de lleguatge és innata. anomena LAD (mecanisme d'adquisicio del lleguatge) a l'estructura innata que permet desenvolupar el lleguatge. LAD possibilita a l'infant ser competent en el llenguatge i poder distingit i seleccionar enunciats gramaticalment correctes. LAD és una facultat de la ment de les persones i per tant ha de conttenir una gramàtica universal que després permeti a cada infant desenvolupar la seva pròpia llengua. tot i que aquesta capacitat sigui determinada geneticament, necessita l'entorn social per poder cristalitzar i convertir-se en la gramatica particular de cada llengua. 2.4 La teoria de la gestalt: defensa que la ment funciona amb processos i lleis que se suposen universals i que ordenen els estímuls que ens arriben pels canals sensorials. la percepció de les persones no s'exerceix sobre elements äïllats de l'entorn, sinó en camps percepctius. el camp perceptiu és la distribució del conjunt d'elements del medi que afecten a la persona quena té una percepció. l'organització del camps perceptiu determina el fenomen perceptiu. Diferents lleis de la gestalt: llei de la bona froma: l'organització perceptiva humana tendeix a percebre una figura, un objecte, una cara, una estructura de la manera més senzilla, equilibrada, estable i regular possible. (taques que formen un gos). llei de la proximitat: es tendeix a agrupar elements que es troben a prop. llei de la semblança: es tendeix a agrupar elements semblantrs com si formessin part d'una mateixa estructura (columnes). llei del tancament: es tendeix a claurar les bretxes existents en una figura que tingui les línies incompletes, és a dir, veiem figures completes quan en realitat no ho són. llei de la continuïtat: es tendeix a percebre com si formessin part d'una mateixa figura els estímuls que guarden entre si la contunuïtat d'una forma. (gos darrere de l'arbre). llei de la figura-fons: la figura és l'objecte sobre el qual es focalitza l'atenció; el fons és la part del darrere o tot el que envolta la figura. no es pot veure les dues coses a l'hora. llei de la constància perceptiva: per a la nostra percepció, els objectes coneguts mantenen constants la grandaria, la forma, el color, etc, malgrat la posible diferent presentacio dels estimuls. (cotxe a 13 metres i el mateix cotxe a 4 metres). llei de la predisposicio perceptiva: moltes vegades s'espera percebre allo que encaixa amb les idees preconcebudes. això vol dir que les expectatives influeixen en la manera de percebre els estimuls (vella, jove) 

Entradas relacionadas: