Dialecte balear

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

 

Fonètica: 
-  Neutralització de a i e inaccentuades en balear però en mallorquí troebm una e de timbre clar; DEIXAR x DEIX.
- Confusió de O, U àtones en general en menorquí, eivissenc i el parlar de Sóller, la resta de l’illa manté la o en circumstàncies diverses: SONAR COLOM. La o passa u quan darrera hi ha i o u tòniques cosí (cusí) comú (cumú).
- E tancada del llatí vulgar passa a e neutra tònica a gran part de les illes. (rebre, ceba, pèl, cep).
- Iodització: la ll es converteix en Y consonantica o i semivocal. (paya, reya, ceya, aguya, poí) fins i tot desapareix la iodització si la ll intervocalica esta en contacte am una e: vea (vella).
Vocalisme tònic:
- La e i o obertes, tenen una forta obertura.
- Els sufixos – qua i –gúa és mantenen xo a Eivissa hi ha exemples de monoftongació: (gotllera – Guatlla i cont (quant)
Vocalisme àton:
- A final en mots esdrúixols, precedida de i desapareix. Gabia-> gabi, historia-> histori família->famili.
- La vocal final de Qua i Gúa passa a Ko i GO
CONSONANTISME:
- V labiodental com al tarragnoñi xo sense recessió: VI, VEDELL fins i tot (BICICLETA –v)
- R final només s’articula en formes verbals seguides de pronom: fer-te (RR) Fora d’akestes formes verbals, en mallorquí, ni els monosíl.Labs fan servir la –r (Ço-> cor, OR-> o,) en canvi en menorquí-> CORR – cor i ORR – or.
-Com el valencíà: les consonants finals – NT; LT; NG; NC es pronuncien en mallorquí i menorquí-> font, alt, jonc, fang.
- Caiguda de la –s- o –C- intervocalica, no tant a Eivissa (CAMIA-> camisa, FUELL-> fusell, ROEGAR-> rosegar. 


MORFOLOGIA
Desincencia Ø
de la 1a persona present indicatiu dels vebrs en –Ar i en IR -> jo cant (canto) jo fuig (jo fujo) jo trob (trobo).
- Les desinencies 4ª i 5ª del mateix present – am – au  en lloc de – em – eu (CANTAM; CANTAU) això trnca l’ambigüetat am el present de subjuntiu
- Imperfet de subjuntiu -> -AS, -ASSES, ÀS de la 1ª conjugació, - a Menorca cantàs, cantasses
- Pronoms personals en forma plena-> me, te , se , nos , vos, se: vos ha enganat, se mor.
- Article a partir de –ipse, ipsa, ipsum, es, sa excepte a pollensa.
SINTAXI:
CD I CI en pronoms: la te dure
Verbe + prnom, accent sobre el pronom com al rosselonès -> seu-té, vés-hí.
Cas oblic: per jo (per mi) amb jo contra jo.
Preterits compostos am l’auxiliar ésser (Mallorca i Menorca) Som anat (he anat) ets vingut has vingut.
LEXIC
- Castellanismes-> adiós, grave, guapo, beso, besada, sombra
- Arcaismes: ca (gos), al.Lot (noi), ver (veritat, capel (barret)
- Com l’occidental: torcar (eixugar) bres (bresol) morro (llavi) carrera (carrer) granera (escombra) somera (burra) coa (cua)
BALEAR: 
 potser és el dialecte + diferenciat dins el mosaic lingüístic català i d’1a personalitat determinada motivada x l’isolament geografic. El parlen + de ½ milió de persones. La influencia castellana es va reforçar el s XVIII, a partir del Decre de 9a planta. És el dialecte + arcaic i conservador de la llengua catalana.

Entradas relacionadas: