Dialecte tarragoní

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,71 KB

 
TARRAGONÍ (tarragonès, alt cap, baix camp i conca de Darberà)
FONÈTICA :
/t?/ inicial o postconsonàntica i no /?/ : xocolata, ganxo
Iod segregada x  la /?/ intervocàlica o final: caixa, coix i per la /?/: boja, afegir
La palatalització de la n x una iod precedent en casos com cuina (cunya), fenya, bacanya.
Els plurals en –ns dels antics proparoxítons: jóvens, còvens, ràvens, hòmens.
El manteniment de la combinació –ua àtona precedida de consonant velar (llengua, aigua) sense cap de les reduccions practicades xk català oriental (aiga, aigo, aigu)
Les formes de l’article lo (s)/ el(s) coexisteixen segons niveells generacionals (els vells lo, els joves (els)).
Pervivènça de la /v/ labiodental, q era comuna en la llengua antiga, oposada a la bilabial /b/ (veure/beure)
LÈXIC
No hi mankn els arcaismes com aduir (endreçar, conduir rectament), maldar (volia dir pledejar).
Mossarabismes: Almoster, Capafonts, romesco, caure de llombo (assegut)
Mots peculiars: enxaneta, guino, ximenenia, rata-patxet
Somicar (traspuar) dijuni (vigília)
Afinitat am l’occidental : mixó (ocell) camí (vegada), emprar (manlleyar), siroll (soroll), xiquet (nen) cuït o cuïc (tipus de mosquit)

Entradas relacionadas: