Dialectes

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

 
1G.occ. Cat.cast.fran.occità o provençal, gallec-portugués.sard.rètic o reto-romànic./ G.ori. ita,romanès, dàlmata. car.g.occ. ·sonortizació de les oclusives sordes intervocàliques: p,t,k ->b,d,g ·terminació dels plurals en -s ·tendència a perdre les paraules esdrúixoles/car.g.ori. ·no sonorització de les oclusives sordes intervocàliques; p,t,k ·terminació dels plurals en -i,·tendència a conservar les paraules esdrúixoles (lettera). Estats on es parla català:fronteres(salses-frança, fraga-aragò, maó-menorca, guardamar-murcia)·estat espanyol a)principat de cat. vall d'aran(subd.aranés) gascò(dia,occità) b) Catalunya aragonesa o franja d'aragò en una amplada de 14km la ciutat més important FRAGA, c) les illes balears: mallorca, menorca, eivissa, les pitiïses (formantera i cabrera) d) tres quartes parts del país valencià. e) el carxe (mùrcia) llogarrets, cases diseminades que no arriben a montar municipi. ·Estat francés a) rosselló: compost per roselló, conflet, capcir, vallespir, Cerdanya.·Principat d'andorra català i frnacés.·república italiana alguer (sàsser) illa de sardenya. cat ori. a) central(barceloní, tarragoní, xipella, salat),b)rossellonés c) balear (mallorquí, menorquí, eivisenc) d) alguerés/ cat.occ.a) lleidetà o nordoccidental (pallarés, ribagorçà, tortossí) b) valencià o meridional (septemtrional, aplitxat, meridional)/CENTRAL/ BARCELONÍ: font.alternança en l'obertura o no de /3//e/-/0//o/ Ensordiment de /d?/ passa a /t?/ fetge, corretja. Africació de /?/ passa a ser /t?/ expansió del lleisme dins l'àrea ioditzant paia (palla) /\/- /y/ morf.aquest= /dues=dos dugues/ en= masc./ l'=art m.f.voc./ la=art fem.// lex.castellanisme, tocino, trajo, tabaco, suelto/ empobriment del n.clas. torcar-eixugar,llevar-treure/renovació lexical: abans d'ahir-despús-ahir/ argot: pirar- anar-se'n, pela- pesseta, clissar - veure, clapar-dormir/.

SALAT: art es, s', ses, derivats ipse ipsa, en comptes de illu, illa. Cadaqués, zona costanera des de Begur a Blanes./ XIPELLA: es troba entre l'ori. i l'occ.·e final>/i/ formatgi, quinzi ·per assimilació la e tmb pot passar a i: pitit, llintilla / TARRAGONÍ: fon. /t?/ inicial o postconsonàntica i no /?/: xocolata, ganxo./ i o d segregada per la /?/ intervocàlica o final: caixa, coix /i?/ i per la /?/ i boja /i?/, afegir./ la palatització de la n per una i o d precedent en casos com cuina (cunya) feina (fenya)./ els plurals en -ns dels antics proparaxítons (esdrúixols) i jóvens (jove) còvens (coves). / el manteniment de la combinació -ua àtona precedida de consonants velar (llengua, aigua) , sense cap de les reduccions practicades per català oriental (aiga, aigo, aigu)/ les formes de l'article lo(s) / el(s) coexisteixen segons nivells generacionals (els vells lo, els joves els)/ pervivènça de la /v/ labiodental, que era comuna en la llengua antiga, oposada a la bilabial /b/ (veure/beure). lex. arcaismes, aduir (endreçar, conduir rectament), maldar, (amb jurídic, pledejar)/ mossarabismes: almoster, capafonts, romesco, caure de llombo (caure assegut)/ mots peculiars: enxaneta, guino, ximeneia, rata-patxet, somicar (traspuar) díjuni (vigília)./afinitat amb l'occidental moixó (ocell), camí (vegada) emprar (manlleyar) siroll (soroll) xiquet (nen) cuït o cuïc (tipus de mosquit)/.BALEAR: fon. neutralització de a i e inaccentuades en balear, però en mallorquí trobem una e de tembre clar: deixar /e/ i com deix /e/./ Confusió de o,u àtones en general en menorquí, eivissenc i el parlar de sóller, la resta de l'illa manté la o en circumstàncies diverses: sonar /o/, colom /o/. La o passa a u quan darrera vénen i o u tòniques: cosí /u/, comú /u/./ E tancada del ll.v. passa a e neutra tònica a gran part de les illes: rebre , ceba, pèl./ Iodització: la ll es converteix en y

Entradas relacionadas: