Dialectes català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,88 KB

 

substantiva(això/ho)completives(sempre conj. que)infinitiu(a/de)relatiu(el que/allò que/aquell que/prep + qui/det-art + qui/prep + tot o tothom + qui/prep + això o allò + que/prep + tot + que)interrogatives(qui on quan com què)adjectives(o de relatiu) que,qui,el qual,la qual,els quals,les quals,cosa que.adverbialsPRÒPIES(de temps: mentre que, abans que,quan..de lloc: on,allí,allà. de manera: així com,segons,tal com) en + infinitiu = Temporal. IMPRÒPIES: Causals: perquè, ja que. Finals: per tal que, perquè. Concessives: a pesar que, tot i que. Condicionals: (imperfet subj. cond. simpl. i pret. plusqua. subj. cond. compost.. només que) Comparatives: més..que Consecutives: de manera que. 

NEOLOGISMES és una paraula nova, daparició recent, que la llengua forma a partir dels recursos propis o bé manllevant-la a una altra llengua.
Manlleus (agafem dun altre idioma, ladaptem) ex: dopatge, xat, Internet  XENISME(sense traducció) tifosi, suflé, cuscús). Formació de mots: Derivació (prefixos sufixos) ex: antiviolència, autonomista. Composició (dos mots) ex: llargmetratge, videojoc. Formants cultes ex: vaticanòleg, macrodiscoteca, microeconomia. Lús de marques com a genèrics ex: kleenex, walkman, vamba. Truncació(abreviar) ex: fax per facsímil, batx. sigles(1ª inicial) PPV per pay per view o ESO i acrònims (INCAVI per Institut Català de la Vinya i el Vi). COMPOSTOS SINTAGMÀTICS Nominals: cotxe bomba, blat de moro o màquina d'afaitar). Adjectivals: figa tova, blau marí. Verbals: plegar veles, filar prim. Lexiscalització: procés d'agrupació en un ordre determinat d'uns mots el significat dels quals és unitari i sovint no es pot deduir de la suma dels significats de cada mot.
RELACIONS SEMÀNTIQUES
Relacions entre mots: Sinonímia: semblança de significats; total (ruc=ase), parcial (ocupar, enfainat); geogràfica(tarda, vesprada) , amb diferenciació de registre(pare, papa). Antonímia:oposició de significats; complementària (cert,fals), gradual (clar,fosc), relacional (comprar,vendre). Hiperonímia: significat és més genèric que els dels mots que inclou (animal hiperònim de vertebrat, mamífer...). Hiponímia: quan el seu significat és més específic (vertebrat és hipònim de animal). Cohiponímia: quan comparteixen un mateix hiperònim i soposen entre ells per un o diversos trets que els fan incompatibles semànticament (mamífer i rèptil).
Relacions entre significat i forma: Polisèmia: una forma amb diversos significats (banc). Lhomonímia: diversos significats coincidents en la forma (deu). Lhomografia: coincidència en com sescriuen (son de dormir i son pare). Lhomofonia: coincidència en la pronunciació (cub, cup) SUBSTRAT PREROMÀ paraules anteriors a la romanització, provinents de llengües indoeuropees (celta i precelta) o no indoeuropees (iber i basc). ESTRAT BÀSIC LLATÍ Lèxic derivat del llatí vulgar, que constitueix la gran majoria de les paraules catalanes. APORTACIONS POSTERIORS Cultismes: llatí culte i grec. Superstrat: dialectes germànics i àrab. Adstrat: occità, castellà i sard. Altres influències: francès i anglès.  


 

 

Perífrasis Verbals: Obligació haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, caldre +  que + verb en forma personal. Probabilitat deure + infinitiu, és probable, és fàcil, segurament. Imminència anar + a + inf. estar a punt de + inf. començar + a + inf. Possibilitat poder + inf. Intencionalitat voler + inf. Reiteració tornar + a + inf.  Aproximatiu venir a + inf. Ponderatiu arribar a + inf. Temporal acabar de + inf. Duratiu o repetitiu estar + gerundi, amar + gerundi Continuatiu continuar + gerundi Resolutiu tenir + participi Consecutiu quedar(restar) + participi i deixar + participi. PRONOMS FEBLES Atribut: singular masc: lo, l', el, 'l. singular fem: la, l'  plural masculí: los, els, 'l. plural femení: les. Nom indeterminat o adjectiu: ho. CD: 1p sing: me, m', em, 'm, pl: nos, ems, 'ns. 2p sing: te, t', et, 't, pl: vos, us. 3p sing i pl reflexiu: se, s', es, 's. 3p sense sentit reflexiu:  igual k atribut. Equivalent a això, allò o una oració subordinada: ho. Referit a un nom am sentit partitiu: ne, n', en, 'n. CI 1p sing: me, m', em, 'm. Pl: nos, ens i 'ns. 2p sing: te, t', et, 't. Pl: vos,us. 3p sing i pl sentit reflexiu: se, s', es, 's. Tercera persona sense reflexiu: singular. li(hi) pl: los, els, 'ls. CRV i CC: Hi i amb preposició de: ne, n', en, 'n. CPred: Hi. CN i CAdj: ne,n',en,'n. Subjecte: ne, n', en , 'n. VARIETATS SOCIALS determinades per l'edat, el nivell d'estudis, la residència en zones rurals o urbanes, professió,etc. Varietats castellanitzants: Xava:obertura vocal neutra en a, no distinció de les es i les os obertes i tancades.  i El pijo. Varietats d'edats: la parla adreçada als infants. Llenguatge dels joves, l'argot. VARIETATS FUNCIONALS depen de la situació de comunicació en què es troba, a més de el tema el canal la relació entre emissor-receptor i la intenció. Varietats informals: registre col·loquial, registre familiar, registre vulgar. Varietats formals: registre estàndard, llenguatge d'especialitat i registre literari.

Entradas relacionadas: