Dialectos

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,28 KB

 
-El conjunt de llengües on es parla català està dividit en quatre estats europeus:
-Espanya: Principat de Catalunya, llevat de la vall d’Aran, té el català u l’aranès com a llengua oficials. -França: comarques del Vallespir, el Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir (integrades al departament dels Pirineus orientals). -Itàlia: Alguer, municipi del nord-est de l’illa de Sardenya. -Andorra: Té el català com a única llengua oficial.
CARACTERITZACIÓ DELS DIALECTES.
Els dialectes catalans s’agrupen en constitutius (fruit de la Catalunya vella) i en consecutius (fruit de la conquesta).
-
ROSSELLONÈS O CATALÀ SEPTENTRIONAL ( a les comarques franceses): ·Fonètica. -vocalisme: tancament de la tònica en [u]: flor-fl[ú]. -consonantisme: articulació uvular [r] dels fonemes /r/ i / / per influencia del francès. ·Morfologia i sintaxi. -possessiu: ús freqüent del llur, que incorpora la forma femenina llura/ llures. -verb: utilització de la desinència - i en la primera persona del present d’ indicatiu: jo canti.
-
sintaxi: construcció de la negació en amb la forma “pas” en canvi de “no”: demà pas vindré.
-CATALÀ CENTRAL pel que fa al tarragoní, destaca la pervivència de [v] i conservació del plural en “-ns” (homens).
·Fonetica. -vocalisme: sistema vocàlic tònic de set vocals. -consonantisme: -emmudiment de les oclusives agrupades a final de paraula (camp /ca[m]) -localització (palla/ pa[j]a; ull/ u[j]). ·Morfologia i sintaxi. -article: derivat del llatí (illu, illa): el, els, la, les. -verb: aparició de la desinència -o , pronunciada [u] en la primera persona del present d’indicatiu. -pronom: utilització de les formes reformades davant dels verbs: em sento; us odio.
-CATALÀ INSULAR O BALEAR (allò que singularitza el dialecte balear es el seu isolament. A quest fet a contribuït a la pervivència d’un cert nombre d’arcaismes). ·Fonètica. -vocalisme: manteniment de la “e“ neutra en posició tònica, sistema vocàlic tònic integrat per 8 vocals. 
-
consonantisme: iodització de la palatal [ ] provinent d’alguns grups consonàntics llatins. ·Morfologia i sintaxi -article: ús de l’article derivat de la forma llatina ipsu. -verb: conservació de la primera persona del present d’indicatiu sense desinència, es a dir, sense afegir-hi cap vocal de suport: jo obr, pens.




-CATALÀ INSULAR O BALEAR (allò que singularitza el dialecte balear es el seu isolament. A quest fet a contribuït a la pervivència d’un cert nombre d’arcaismes). ·Fonètica. -vocalisme: manteniment de la “e“ neutra en posició tònica, sistema vocàlic tònic integrat per 8 vocals. 
-consonantisme: iodització de la palatal [ ] provinent d’alguns grups consonàntics llatins. ·Morfologia i sintaxi -article: ús de l’article derivat de la forma llatina ipsu. -verb: conservació de la primera persona del present d’indicatiu sense desinència, es a dir, sense afegir-hi cap vocal de suport: jo obr, pens.
-
ALGARÈS. L’illa de Sardenya va ser repoblada pel Camp de Tarragona i del Penedès. ·Morfologia. -manteniment de la desinència O(res) per a la 1a persona del present d’indicatiu: cant, muir. ·Lèxic . -presència d’arcaismes com també de sardismes i italianismes.
-
CATALÀ NORD-OCCIDENTAL. S’esten per les comarques dels rius Segre i Ebre, podem diferenciar tres subdialectes: el ribagorçà, el pallarès i el totosí. Cal remarcar l’aranès a la Vall d’Aran. ·Fonètica. -Vocalisme: -el vocalisme tonic te 7 vocals. -el vocalisme àton costa de cinc vocals,a Segrià, les Garrigues i la Noguera s’amplien a sis. -Diftongació de la o- inicial de au: oliva/auliva. -consonantisme: manca absoluta de iodització. ·Morfologia i sintaxi -article: ús de les formes arcaiques de l’article masculí lo, los. -nom: manteniment de la nasal en els plurals d’antics mots esdrúixols acabats en -n: jove/jovens. -verb:desinència -o, pronunciada [o], en la 1a persona del present d’indicatiu: cant[o].
-
VALENCIÀ. La zona interior del país es parla castellà fruit de la repoblació aragonesa. Les ciutats més poblades són a la franja costanera.
·Fonètica -vocalisme: sistema vocalic tònic constituït per 7 vocals. -consonantisme: -pronunciació de la r final: parla[r]. -tendència a africar els sons[ ], [ ] en posició inicial o postconsonàntica: gent/[d ]ent; panxa/pan[t ]a. ·Morfologia i sintaxi -article: utilització de les formes el, els, la, les. -demostratiu: distinció de tres graus de localització, que tenen correspondència amb l’adverbi de lloc i pronom neutre. -possessiu: formació de la forma femenina afegint -a am masculi: meu/meua. -verb: ús de les terminacions -ara, -era, -ira en l’imperfet del subjuntiu: jo cantara, tu perderes, ell collira.

Entradas relacionadas: