Diferencia entre trobador i joglar

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,33 KB

 
La lírica
Al llarg de l'Edat Mitjana, el genere líric tracta sobre els sentiments personáis del poeta a partir d'una melodía cantada. Va existir una
lírica popular, trans­mesa oralment, i una lírica culta, que neix a les terres d'Occitánia, al sud de França. Es la lírica trobadoresca, de gran importancia arreu d'Europa perqué per primera vegada autors coneguts elaboren una poesía culta en una llengua vulgar (provençal) i parlen de temes que no tenen a veure amb la religió. El trobador compon la lletra i la melodía dels poemes; és d'origen noble i té una formació molt completa. El joglar, de condició social mes humil, és l'inté rpret que drfon les poesies, recitant-les amb un acompanyament musical.
° Visió de la dona
La concepció de l'amor de la lírica trobadoresca parteix d'una visió idealitzada de la dona: la dona no és considerada com una persona real, sinó com un ésser superior. La dama esdevé un model de perfecció física (és molt bella) i espiri­tual (és generosa, amable, virtuosa, casta, noble), i el trobador és el seu vassall i servidor. Aquesta relació entre el trobador i la dama és un reflex del vincle de vassallatge que caracteritza la societat medieval. El trobador anomena la dama mídons, «el meu senyor», i s'adrega a ella amb senyal, que era el nom secret.
L'amor cortés
La temática principal de la poesía trobadoresca és l'amor, entes com a «amor cortés». L'amor cortés és un joc de galanteíg en qué es transmeten valors espirituals: lleialtat, generositat, elegancia, mesura... L'amor, dones, s'entén com a mitjá de perfeccionament moral i espiritual. Quan la dama accepta l'homenatge del trobador, ell s'enriqueíx tant espiritualment (perqué l'amor el fa estar «joiós») com materialment (perqué ascendeíx en la categoría social)

Entradas relacionadas: