Diferencias entre cançons de gesta i cròniques

Les cròniques són narracions, a mig camí entre ficció literària i historiografia, de fets històrics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastia. De caràcter bèl·lic, les primeres van ser escrites en llatí i adreçadés a un públic culte. Al Segle XVIII comencem a trobar-ne algunes traduccions. 4 grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramón Muntaner i Pere el Cerimoniós. L’origen de les cròniques es troba a les cançons de gesta, narracions en vers i en llengua vulgar sobre fets heroics d’interès general, difoses pels joglars. Les cròniques catalanes van utilitzar les cançons de gesta com a fonts d’informació, pq explicaven el desenvolupament d’esdeveniments diversos relacionats amb la història de cada contrada, per tant informaven al poble, però també feien propaganda sobre les cases reials i els monarques. Això demostra l’existència d’una èpica en llengua catalana. La intenció de les cròniques era, divulgar fets històrics i enaltir les cases reials exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els fracassos bèl·lics. El valor de les cròniques és que són documents que informen sobre diferents aspectes d’una època i que els fets narrats són contemporanis de l’autor o propers al seu temps. Crònica de Jaume I: Formada per 4 parts, narra els esdeveniments històrics succeïts al voltant del seu regnat. És un llibre de memòries, en el qual Jaume I descriu el seu regnat de manera molt minuciosa. El rei és descrit com un heroi medieval i es protagonista. Utilitza la 1ra persona, el to intimista emprats en la vida privada del rei. L’estil és propi de la llengua oral. Quan apareixen forasters, els fa parlar en la seva llengua. Bernat Desclot: centrada en el regnat de Pere II el Gran, descriu els esdeveniments anteriors a partir d’Alfons I el Cast. Es pot dividir en tres apartats: el primer, format pels capítols que fan referència als regnats anteriors a Jaume I, el segon centrat en aquest monarca i el tercer, format pels capítols dedicats a Pere II. El protagonista és el rei. Desclot usa cançons de gesta per descriure esdeveniments ocorreguts amb anterioritat al regnat de Pere II. En canvi, els fets contemporanis de l’autor es narren amb la cura i precisió d’un cronista oficial, culte i amb accés a documents de la Cancelleria Reial. Els materials usats són populars, literaris i documentals. El tema tractat són els fets i les conquestes de diversos reis de la Corona catalana, i en destaquen la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos. La Crònica de Ramón Muntaner és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S'ha assenyalat el seu caràcter de «mirall de prínceps», i de «mirall de ciutadans». Explica coses que van succeir de veritat i que ell va veure i viure. Muntaner empra sovint el «jo hi era», que subratlla el seu paper de testimoni, i les dades que subministra ajuden a conèixer l’època de Jaume I. Té forma de recull de memòries. La intenció de l’autor es lloar el casal d’aragó. L’expedició catalana a Orient és el tema més important d’aquest relat. L’estil és àgil, viu, acolorit i directe. Per aconseguir-ho, l’autor va recórrer a procediments juglarescos, destinats a captar l’atenció de l’Audíència. Són remarcables l’expressivitat i l’apassionament amb que narra alguns episodis. El llenguatge d’una gran puresa és pler de girs populars i refranys. Va ser per ser llegida en veu alta, adreçada als oïdors. La crònica de Pere III el Cerimoniós: llibre de memòries. Cal destacar la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona Catalanoaragonesa i les lluites contra la noblesa d’Aragó i València. La seva forma autobiogràfica permet conèixer alguns aspectes de la personalitat del rei. No usa llegendes ni cançons de gesta. Estil eixut i monòton i més emotiu. El monarca és vist com un príncep intrigant i cruel. En destaca l’absència de to èpic.