Diferencies Realisme Naturalisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB

 
-4 etapa(1917-1921) últimes obres. Àngel Guimerà preocupat per la història mes immediata. Obra ara Jesús que torna fa evident la preocupació que sentia pel conflicte europeu de la primera Guerra Mundial. Fou l'artífex mes gran que havia tengut la literatura catalana.-----novel·la europea S.XIX reflecteix l'ideologia burgesa i la crisi. Crisi dominat per un contrast: - les esperances i les iluses creences de la poesia en un progrés econòmic i social. - se contraposa a les aspiracions d'un altra classe social explotada per la burgesia: el proletariat.Fou l'artífex mes gran que havia tengut la literatura catalana.-novel·la europea S.XIX reflecteix l'ideologia burgesa i la crisi. Crisi dominat per un contrast: - les esperances i les iluses creences de la poesia en un progrés econòmic i social. - se contraposa a les aspiracions d'un altra classe social explotada per la burgesia: el proletariat. Aconsegueix el seu grau mes gran de Realisme.-reflecteix quina es la situació de les classes socials com viuen, com es relacionen, els preus dels productes, les creences religioses, la moral sexual de l'època, les costums.Realisme: es el Corrent literari que defineix la novel·la, li agrada lo seu, complaent a ells mateixos, cerca el propi món i està influencià per la novel·la històrica de W.Scott. Característiques:- a partir de 1830 el romanticisme perd força per l'aparició del Realisme. -necessitat de retractar la realitat.- captar arguments, retractar la psicologia humana.- incorpora tècniques com la omniscència, objectivitat i descripcions molt detallades. Oscar wilde, flaubert, dickens i stendhal.Naturalisme:  no admet res superior a la natura com a conjunt de realitat existent. Per tant intenta comprendre totes les coses segons les lleis naturals sense recórrer cap principi trascendent. Emile zola es el pare del Naturalisme, volen obtenir màxima objectivitat, configura un tipus de novel·la, proposa una novel·la experimental que ajuda a l'estudi de l'ésser humà. El narrador no se pot implicar en la història sentimentalment.-

.- novel·la catalana S.XIX gènere tarda L'orfaneta menargues Antoní de bofarull. Tenen problemes: no hi ha públic lector, no hi ha editors ni novel·listes, la llengua no te un prestigi social.Primera meitat S.XIX es produeix l'auge de la burgesia, augmenta el public lector de novel·les; les dones. Neix una industria de llibres, editors i productors. Falta una producció autòctona en català; primers llibres son traduccions. Si que n'hi ha producció però en castellà, novel·la històrica i ROMàntica. Jocs florals, poesia, teatre, revistes i diaris apareixen amb un públic lector en català . Costumisme: gènere narratiu literari. Pas de l'Antic Règim; procés d'industrialització un moment de canvi econòmic i social. Canvis: es deixen les costums antigues. Escriptors: viuen en un món que està a punt de desaparèixer pel progrés de l'industrialització, volen plasmar tot allò. Mirada trist, nostàlgica, amarga d'aquest món,- escenaris predilectes: món rural i llocs autòctons. -descripcions: manera de vestir, celebracios i festes populars amb oficis artesanals.- quadres de costum: caracteritzen pel moralisme implícit, to humorístic.Narcís oller: neix a Barcelona, va ser educat pel seu oncle, l'interessaba el Naturalisme però un Naturalisme sense la filosofia de base ni les implicacions ideològiques.Per a ell, l'obra d'art era l'observació, sentiment i imaginació. Sempre cerca la part humana, l'ànima de la persona, la bondat, te no té acceptava ni l'ideologia ni la manera de fer dels naturalistes.- obres: "la papallona" amb aquesta obra mostra un talent indiscutible com a narrador, sobretot en les descripcions magnífiques que hi fa de la Barcelona d'aquell moment."la febre de or" recupera el seu lloc de novel·lista per al panorama literari català. -La bogeria es el model novel·lista realista-naturalista que estava en crisis i oller pendent de tot el que era modern, canvia també de perspectiva i introdueix novetats en el pla tecniformal i fa dels fonaments filosoficopositivistes del Naturalisme.

Entradas relacionadas: