Dona angelicata+dolce stil novo

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,7 KB

 

1.1. ELS CORRENTS ESTÈTICS EUROPEUS: En el segle XV s'esdevenen un seguit de canvis socials i culturals que clouen l'Edat Mitjana i enceten una nova visió. La visió humanista que centra l'atenció en la persona. Aquest canvi, conegut com a Renaixement assolí la màxima esplendor durant els segles XV i XVI. El moviment no s'entengué arreu d'Europa amb una cronologia uniforme: en la literatura anglesa, el Renaixement perdurà tot el Segle XVII; en la castellana aquest moviment deixà pas al Barroc , en la catalana trobem tímides aproximacions des de la fi del Segle XIV i durant XV. El Renaixement es genera a Itàlia i té les arrels en l'inici mateix de la literatura italiana, en el Segle XIII, amb els poetes del dolce stil novo i en la cort siciliana. Perdé importància on s'estimulà el conreu d'una lírica inspirada en la literatura trobadoresca provençal i en la tradició. Desprès de la decadència de la cort de Sicília, els escriptors assumiren aquesta tradició literària, que ja havia suprimit molts dels tòpics poètics de l'amor cortés. El tema de l'amor impossible tingué continuïtat.


Es tracta d'un amor abstracte i conceptual en què es reflexiona sobre el sentiment amorós i el dolor que provoca. El terme dolce stil novo el va encunyar Dante en al seua obra cabdal, la Divina Commedia. La seua estimada en el nom de Beatrice es transforma en una figura metafísica i teològica, és una <<donna angelicata>>. Francesco Petrarca fou l'humanista més rellevant del Trecento italià i la seua poesia esdevingué model literari arreu d'Europa a partir del Segle XVI. Desenvolupà una gran tasca filològica i bibliòfila, i publicà edicions crítiques d'autors grecs i llatins. Escrigué tant en llatí clàssic com en romanç italià. L'estil de Petrarca, cultivat en el llatí clàssic, és precís i rotund en l'expressió, amb oracions llargues, incisos i oracions subordinades abundants.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
tamara 3