Dona davant del mirall acabar

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,9 KB

 

-Sortí de presa de casa. Volia conduir es seu cotxe cap a la platja que més estimava. L'Albert se n'havia anat de viatje i aquell Gener se li feia insuportable. Arribà a la cala tan aviat com pogué. Quedava en un restaurant obert. S'asagué. Demanà unes anxoves.

-L'escalfor del sol reconfortava i aquell deliciós pa torrat amb tomàquet era la primera cosa que es podría acabar des que el seu darrer somni se li havia esqueixat pel mig. Començà a fer nous projectes mentre l'olor de mar al pesigollejava de tal manera que li neixia un somriure.

-Estic contenta. Surto de casa a les nou engego el cotche i començo a conduir. Passo per l'autopista A7,Camí de Tamaríu. No hi ha gaire transit. El temps passa volant mentre escolto plàcidament la nostra música. Aviat arriba la sortida número nou. Condueixo mitja hora més i començo a agafar les corbes que emb portaran a la meva cala preferida. Ja veig l'Albert servint begudes a la primera terrassa.

-Un nen reseguía unes petjades a la sorra i de tant en tant collia una petxina. També la melangia s'anamorava d'aquelles imatges, es posava un jersei i s'acostava a l'aigua per sentir l'esquitx de les onades fins que s'hi capbussava i desapareixia del tot. El nen girà el cap com si sentís un trepig  de passeig de barca, però ja no veié ningú;

Avança una mica,s'agenollà i acaricià un gos que jeia damunt l'arena tèbia.

-Aquella pobre noia s'avoria. Havia apagat el televisor perquè no podia suportar mes aquell sofriment. Se l'havià encomanat l'engoixa d'aquell poeta de la pel·lícula que, empès per l'egoisme i la follia juvenil es disposava a assasinar el seu millor poema. L'arma homícida,cinc dits de la mà esquerra, començà a triturar l'enyor de la marre morta sota la brusa ampla.

-La Laia s'avorria. Ni tan sols la lectura d'una novel·la de títol suggeridor aconseguia entusiasmar-la. La tancà després d'acabar el cinquè capítol i sortír a la terrassa el mar dulcificava una mica el seu sofriment. Hauria volgut sospirar per alleugerir el seu turment, però l'angoixa paralitzava l'exteriorització de qualsevol altra emoció. Ni els rínxols rossos que li relliscaven per l'espatla podien retornar-li l'aspecte juvenil de l'estiu passat.

-Sentia que la joventut li havia fugit definitivament. No eren els anys, era aquella sansació de desencís que suportava des de feia mesos. De fet, la volien subornar amb el nostre ambient de festa,però només els rètols lluminosos ja la marejaven. Només collíen alguna mirada serena quan éren en aquesta caseta a prop del mar o el meu refugi de muntanya. Ella n'havia fet els plànols i se l'estimava com si fos seu.

Entradas relacionadas: