Doric

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,49 KB

 

. FITXA TECNICA: Ara Pacis Augustae, desconegut,data: 13-9 ac, material:  marbre, 11x10x4’6, estil roma imperial, localitzacio: Via ripetta roma i originariament en el camp de mart Roma.Tecnica talla, Context historic; August aconsegui l’asentament del poder l’any 27 ac d’aquesta manera es va iniciar el periode imperial.August instaura la pau, va impulsar el proces de romanitzacio i va crear un periode de prosperitat i esplendor FUNCIO I SIGNIFICAT:Edifici religios per donar gracies als deus i aconseguir la pax romana(pau) i per la prosperitat en época d’August s’utilitzaba per fer sacrificis d’animals, glorificar la ciutat de roma, ESTIL I COMPOSICIO FORMAL: L’altar te dues portes i un pódium, la porta frontal pel sacerdot oficial esta precedida per una escalinata , i l’altra posterior s’utilitza pels sacrificis d’animals. Aquestes portes estaven orientades a l’est i a l’oest. L’altar no te coberta. A l’interior esta l’ara sobre un pedestal esglaonat.L’interior del fris esta ocupat per bucráneos(toros) decorats amb guirnaldas. L’exterior esta dividit en dues parts per una senefa. La part superior trobem relleus de persones i a la part inferior fulles d’acant. Al voltant de les portes hi ha 4 alegories i als murs laterals dues processors. Alegories: de les 4 alegories se conserven 2, una representa la lloba capitolina alletant als dos bessons. L’altra trobem el troia eneas fundador de la ciutat que despres seria roma. A la façana est podem observar la desea de la terra i a l’altre costat la deesa de roma. Les processors: representen la procesor de l’any 13 ac en honor a la pax romana, trobem sacerdots,agripa, august i a la resta de la familia imperial. Combina elements d’origen grec i helenistic amb el realisme i la sobrietat de la tradicio romana, destaca la sensacio de profunditat de l’altar, gracies a engrandir les figures i objectes. Es posaba en primer pla a les persones mes importants i en segon a les secundaries. CONTEXT HISTORIC: Els fets mes destacables del segle 5ac van ser les guerres mediques a consequencia de l’insurrecio de Jonia contra l’imperi persa. Els grecs van ser vencedors i Atenes, dirigida per Pericles, es va convertir en la polis hegemonica del mon helenic. Tambe van tenir lloc les rivalitats entre les polis hemonica del mon hel.nic. Aquestes escultures van ser trobades al mar sota 8 metres de profounditat aprop de Riace( localitat) i per aixo van ser denominades els Guerrers de Riace. Aquestes obres osn importants ja que ens presenten una escultura original feta en bronce de l’epoca clasica grega. COLUMNA DE TRAJA: AUTOR: apolo de damarc, datacio s II, localitzacio roma, material marbre, 30 m alçada La Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. És una columna de 30 metres d'altura (38 incloent el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacios.EL material del que està fet la columna és de mármol.El relleu, que va estar policromat en el seu origen, detalla, mitjançant escenes molt concretes, els fets que tuvieronlugar durant dues campanyes victorioses de Trajà sobre els dacis. La primera (en els anys 101-102) es narra en la meitat inferior de la columna i la segona campanya (anys 105-106) a la part superior, separades ambdues per una imatge de la Victòria.ANALISI FORMAL.DISCOBOL DE MIRÓ Tipologia. L’obra comentada es una escultura de ple volum. La part representada es la figura humana nua i de cos sencer.Material i técnica: Es una escultura feta amb mármol, pero es una còpia de l’original que era de bronze, la técnica empreda es la talla. Respecte el color antiguament totes les figures gregues eren policromades, aquesta escultura al ser una còpia de l’original a bronze( aquesta era policroma) no presenta color. La seva textura es suau ja que no presenta gran profunditat en el seu tallatge.Composicio i tractament de la figura humana: L’escultura representa el cos nuu d’un atleta( en l’art grec el cos huma era la figura mes representada en l’escultura). ELs cossos dels atletes representaven l’ideal de bellessa. L’escultura representa l’atleta en el moment abans de llançar el disc. Els músculs en tensió expressen el moviment i la màxima tensió abans de llançar el disc. No és realista. Intenta sobretot expressar la impressió del moviment més que la posició real que adopten els llançadors de disc. Tria el moment de màxima tensió quan el disc està a punt de ser llançat. En la composició predomina la diagonal. Hi ha dues corbes formades una pels braços i una altra del cap als peus, una línia en ziga-zaga part del disc i acaba al peu esquerre. Trenca així amb l'harmonia estàtica i la rigidesa arcaica. La composició és plana i presenta únicament dos angle de visió: frontal i esquerre.




ANALISI FORMAL.KORE KOUROS. Datament de l’obra: l’obra data del S.VI aC, i pertanyen a l’epoca arcaica. Son les primeres representacions de la figura humana i l’evolucio cap l’estil clàssic.L’auotr es desconegut. ErLes obres eren destinades cap al es polis-Tipologia.l’obra comentada es una escultura exempta( vol dir que la podem rodejar i observar-la des de diferents punts de vista). Es una escultura de peu que representa la figura humana.Material i tecnica: el material emprat per aquesta escultura es de màrmol, i la tecnica es denominada técnica egipca que consistia en agafra un bloc de pedra cuadrat i dibuixar als seus costats els perfils de la figura per tal de despres anar cissellan la pedra o obtindre la figura. L’escultura era policromada.Composicio i tractament de la figura humana: tant las kore(dones) com els Kouros(homes) compartien certes caracteristiques alhora de la seva representació. Les figures mostren Hieratisme i frontalitat per influència egípcia. Presenten els punys tancats enganxats als malucs i el peu esquerre avançat (Els egipcis ho feien per diferenciar-los dels déus). Els seus cossos representen la rigidesa, no presenten cap tipus de moviment. Las kore(dones) sempre es representaven vestides i amb cabells geometrics. Els Kouros(homes) es representaven nus. El Kouros i la Kore mostren altres característiques típiques de l'època arcaica, com el somriure estereotipada, els ulls grans, ametllats i convergents cap avall i el cabell ordenat en superfície geomètrica. La significació és que els Koroi moltes vegades representen joves atletes vencedors en els jocs olímpics i les Korai poderoses sacerdotesses. Es creu que aquestes estàtues s'han trobat en diversos llocs, com a santuaris i tombes de Grècia i eren encarregats tant per particulars com entitats públiques. Funció: Els grecs utilitzaven koúroi amb finalitats diverses: podien servir com a representacions d'un déu, com a ofrena dedicada a alguna divinitat, per lloar un atleta que havia guanyat una prova esportiva o com a recordatori d'un home i la seva tomba. FITXA TECNICA: GUERRERS DE RIACE, autor: Pitagores de Regio, data 460-450 ac, estil: grec classsic material: bronze, técnica la fossa, localitzacio: museu nacional de Calabria, dimensions 2m(originals).Tipologia: l’escultura representada tracta d’una figura exempta( es adir la podem rodejar i veura-la des de diferents punts de vista). La part representada es la figura humana de peu.Era policromada.Reprentació de la figura humana: Com era natural el tema més tractat era la idealitzacio del la figura humana. Aquesta escultura mostra un naturalisme idealitzat, expressió ferotge a través de la boca entreoberta que mostra les dents de plata. S'utilitza el coure en llavis, pestanyes i celles. Per la postura de les seves mans se sap que portaven llança i escut, que eren de plata. Les barbes d'estil jònic eren ondulades el que els conferia sensualitat. L’escultura seguia el canon de bellessa de l’antiga grècia, l’altura de la figura es set vegadas la mida del seu cap. Presenten el contrapposto típic del classicisme amb restes de rigidesa. Però han trencat amb el hieratism. L'autor mostra gran refinament tècnic, mostra preocupació cap al cos nu i immòbil, recte, dret. Té una maneres harmònica, hi ha el just equilibri entre el cos i els membres.Significat i representació: Les figures representen a dos guerrers, son molt pareguts pero amb alguna diferencia,el guerrer A duu els cabells sense recollir amb una petia diadema, represent un home jove i amb certa arrogancia mentre que l'altre es mes gran transmet experiencia sabiduria cabells tapats amb gorro o casc. FITXA TECNIC: el dorifor autor: policlet, datacio 450-440ac, estil grec clasic, material: copia en marbre original en bronze, localitzacio: Museu nacional de napoles, dimensions 2m CONTEXT HISTORIC: Els fets mes destacables del segle V ac van ser les guerres mediques a consecuencia de l’insurreccio de Jonia contra l’imperi persa. Els grecs van ser vencedors i Atenes, dirigida per Percicles, es va convertir en la polis hegemonica del mon hel.enic,Tambe van tenir lloc les rivalitats entre les polis i la guerra del pelepones.Policlet va ser un dels grans mestres de l’estructura grega de l’epoca. FUNCIO I SIGNICAT: Teina una funcio decorativa, l’obra simbolitza l’equilibri perfecte entre naturalismo i idealismo on predomina la confianza en l’home, podria tractarse d’un atleta portador d’una llança o jabalina, encara que alguns autors diuen que podria tractar-se d’aquiles.ESTIL: Es buscaba la imitacio perfecta de la natura, del cos huma i una representacio idealitzada de l’home. ANALISI FORMAL: Un jove nu, atleta d’empeus en actitud de caminar, suposadament tenia una llança al braç esquerre haches esta flexionat. Te el cap inclinat cap a la dreta, haches es força rodo i els ulls nas  i boca estan meticulament posats al centre. El tors es un gran rectangle on es mostra i es marquen els pectorals.La cama dreta aguanta el pes del cos perque l’altra la te de puntilles i flexiona el genoll esquerre cap a enderrere. L ‘actitud es avançar. No te tant de moviment com el discobol, ja que el braç esquerre aixeca una llança i el pret esta en repos, on l’espatlla del braç pret esta caiguda.Hi ha una alternança dels membres del cos, uns tensos i altres relaxats, contraposto. El Dorifor ens mostra el cos masculí perfecte. El costat pret en repos forma una linea vertical des de l’espatlla fins la cama dreta , que es la que aguanta el pes. El costat esquerre te una mica de angle i fins i tot el braç fa una crova tancada per poder llançar la llança, i la cama esquerre en posicio relaxada i amb el peu una mica aixecat del terra. La expressio del rostre es neutre i denota certa tensió. El metode utilitzat es el dels set caps( l’altura de l’escultura es set vegades la mida del seu cap), es la primera figura que utilitza haches cànon.

Entradas relacionadas: