Drets d'autor i límits legals

Drets d'autor i protecció

La protecció d'aquests drets no és eterna sinó que es protegeix únicament durant un termini: de 70 anys post mortem auctoris; encara que a Espanya, és d'aplicació transitòria el termini de 80 anys PMA previst en la Llei de 1879 per a aquelles obres d'autors morts abans del 7 Des. 1987 (entrada en vigor la LPI’1987). Els terminis de protecció dels drets connexos són més curts i no es calculen sobre la base de la vida de l'autor: 70 anys des de la interpretació/execució o enregistrament per als artistes i per als productors de fonogrames; 50 anys des de l'enregistrament per als productors audiovisuals i les entitats de radiodifusió; 25 anys des de la realització de la mera fotografia; 15 anys des de la fabricació de la base de dades; etc. Una vegada esgotat aquests terminis (segons correspongui) l'obra / prestació entra en el “domini públic” i podrà ser explotada (i utilitzada) per qualsevol.

Límits legals al dret d'autor

Mentre l'obra està protegida, la llei recull un llistat de “excepcions” o límits: supòsits en els quals la llei directament autoritza certs actes d'explotació (negant a l'autor la possibilitat d'exercir els seus drets exclusius) i, en alguns casos, li confereix simplement un dret a ser remunerat (e.g. la remuneració per còpia privada o per préstec públic). Els límits normalment responen a la necessitat d'atendre a altres drets fonamentals o interessos públics que es consideren tan o més importants que el dret d'autor (pensi's, per exemple, en la llibertat d'expressió, la llibertat de creació artística, la llibertat de donar i rebre informació, el dret a l'educació i recerca, etc). En poques paraules, els límits al dret d'autor són la manifestació de la funció social que, com tota propietat, té la propietat intel·lectual. Entre aquests límits trobem l'anomenat “dret de cita”, la paròdia, els límits d'il·lustració de l'ensenyament i per a finalitats de recerca, el límit a favor de certs usos d'obres òrfenes, el préstec públic, i diversos límits dirigits a facilitar la difusió de la informació d'actualitat, etc.

Regles sobre contractes i llicències

A més d'aquests aspectes fonamentals del règim de la PI, la llei recull algunes regles destinades a limitar o interpretar els contractes (cessió de drets i llicències) que l'autor o titular pugui conferir a tercers i que estan bàsicament destinats a protegir a l'autor (normalment, la part contractual més feble) enfront dels possibles cessionaris o llicenciataris. És important tenir present que només poden ser objecte de cessió o llicencia els drets d'explotació (els morals i els de simple remuneració són, normalment, intransmissibles). Regles tals com la nul·litat de cedir drets sobre el conjunt de l'obra futura o sobre modalitats d'explotació desconegudes al moment d'efectuar la cessió; o la interpretació restrictiva de les clàusules contractuals (en cas de dubte o silenci, sempre es realitzarà una interpretació pro auctoris), etc. També és important tenir present que la llei estableix règims contractuals específics per a alguns contractes: d'edició, d'execució musical i de producció audiovisual. Un format de llicències de PI que ha obtingut una gran acceptació, especialment a internet, són les llicències Creative Commons, amb les quals l’autor (o titular) autoritza al “públic” en general a fer actes d’explotació de la seva obra, subjecte a unes condicions que l’autor escull (i.e., finalitats comercials i/o transformació).