Drets dels xikets

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,54 KB

 

Control Democràtic de les Actuacions Policials           

La primera forma de control és mitjançant el procés de selecció i formació. Seran sempre acceptats pels demòcrates.  L’abast dels mecanismes de control és el mateix de qualsevol ent administratiu. És a dir:

Compliment de normes de caràcter intern: horaris, serveis,...                                                                      

Controlar el tracte adequat amb els ciutadans. La policia és un servei públic.                                                                Exercici correcte dels poders policials en relació a la lluita contra la delinqüència i en les relacions amb els delinqüents presumptes.                                            

Que la policia no es converteixi en delinqüent.

Aquest control por ésser tant intern com extern.

El control intern és potser el més important, integrat per persones que tenen un coneixement directe de l’activitat doncs formen part del cos. Coneixen normes, codis escrits i no escrits, formes d’actuació...Els controls interns han de ésser:

Imparcials i eficassos.

Han d’útil·litzar procediments àgils però rigorosos (respectar els drets dels sotmesos a investigació).

Marge de possibles sancions proporcionades als fets comesos.

Existeixin vies a través de le quals els ciutadans puguin adressar-se a l’Administració per presentar reclamacions, i que no es perdin el camí. 

Publicitat dels actes i resolucions dels òrgans de control intern. Tothom ha de ser conscient que els abusos es corregeixen.


El control extern pot fer-se a travès del poder de l’Estat o d’organismes no estatals.

Dins dels poders estatals, destaca el governatiu. El legislatiu controla elaborant normes. El judicial dicta resolucions.

Un primer poder seria el SINDÍC DE GREUGES (o defensor del poble), és l’òrgan de poder més proper a la ciutadania, molt accesible per a tots.

Dintre dels organismes no estatals, també n’hi ha que controlen les activitats policials, com els col·legis professionals (advocats, periodistes,...), i les organitzacions no guvernamentals defensores dels drets humans  (Amnistia Internacional, Americans Watahs...)

Tots tenim la sensació d’un art corporativisme als cassos policials. És esperit de cos, solidritats, causa de moltes barbaritats, fins i tot arribar a amagar delictes.

Alguns autors parlen d’una subcultura professional que els impregna i fa ser com una professió apart.

Segons ells, hi ha uns factors identificables:

Dissimulació: aquesta facultat bé donada per la discrecionalitat que han de tenir per la informació que tenen. Pot arribar fins i tot als seus companys o a aquells que no són del seu equip.

Solidaritat: del company te’n pots refiar sempre. Saber mentir o amagar la veritat davant d’una investigació.

Desconfiança: el policia desconfia de tot per deformació professional.

Astucía: mentida intencional per aconseguir determinades informacions.    

Conservadurisme: davant les trabes legals creixents

Entradas relacionadas: