Els drets humans

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

 

LES FORMIGUES

El poema tracta de com viuen i com són les formigues, acabant amb una relfexió relacionada amb el comportament humà , la qual ens indica que els humans, igual que les formigues, necessitem també llibertat i, sobretot, estar en el lloc que volem estar, tan el lloc de viure, com el lloc de la vida. Aquí és quan es mostra una vegada més el seu apreci cap a la seva pàtria d'origen i el sentiment de penúria pel fet de no haver pogut viure a Catalunya durant gran part de la seva vida. La primera estrofa explica que les formigues són un poble civilitzat i que viuen en comunitat (igual que els humans); la segona diu que tan els mascles com les reines tenen ales, que sembla que ho esmenti per tal de representar la "superioritat" d'aquests sobre la resta, encara que desestabilitza aquesta idea tractant-les de prestigis poc duradors i diguent fins que ja se'ls hagin fos, volguent dir que aquestes mostren superioritat però que no és important, reflexionant a la vegada del fet que el poder/riquesa/superioritat no dóna la felicitat; a la tercera torna a remarcar que les formigues son països organitzats", sigui quin sigui l'espai i la gent que hi habiti; a la quarta estrofa el poeta diu, esmentant que no totes les formigues són intel·ligents, sinó que també n'hi ha d'estúpides i de dolentes (com d'humans), que tenen col·legis per les formigues petites i també magatzems d'aliments, referint-se a la vegada, de nou, als humans, els quals també en tenen per tal d'educar i alimentar a la societat de manera correcte; ja a la última estrofa comenta que les formiguer caminen, viuen i treballen siguin quines siguin les condicions per fer-ho (igual que els humans), i que aquestes necessiten llibertat i viure al lloc on desitgin, demostrant aquí el fort ressentiment que sent el poeta per tal de no haver pogut viure a la seva terra estimada (Catalunya) i de no haver tingut la llibertat que ell desitjava.

El poema es caracteritza principalment pel fet d'estar argumentat en primera persona, posant-se el poeta en la pell d'una formiga; d'aquesta manera, Carner aconsegueix una profunda aproximació en l'equiperació home


Entradas relacionadas: