El dualisme cos-ànima

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,56 KB

 

9.Definir:

Etologia: Ciència que estudia el comportament dels animals en estat natural.

Substància: Descartes en va definir que es una cosa que existeix de tal manera que no necessita cap altre cosa (existeix independentment).

Gregarisme: Tendència en ajuntar-se en grup, tot identificant-s’hi i actuant conforme a la majoria.

Monisme: L’ésser humà està compost per una sola substància, un únic element, un únic principi. N’hi ha dues: materialisme i espiritualisme.

Dualisme: Teoria etipològica, que l’ésser humà esta compost per dos substàncies independents (una material i l’altre espiritual).

Materialisme: L’ésser humà esta compost d’una sola substància material, més concretament l’home és una maquina.

Espiritualisme: Branca del monisme que creu que l’ésser humà esta format per una sola substància que és l’ésser humà (immaterial=ànima).

Monisme materialista: Defensa que l'home és un ésser físic i material. Que tota realitat és un compost material fruït de la uníó d'àtoms. Per això l'ésser humà és pura matèria, i per tant no existeix la immortalitat de l'ànima.

Monisme espiritualista: Oposat a l'anterior, defensa que l'home és solament esperit, afirma que tot lo real és mental, és a dir, que tot el que existeix és la percepció de la teva ment. No existeix matèria, sinó que tot és fruït de la imaginació.

Dualisme antropòlogic: En correspondència amb el seu dualisme ontològic, Plató defensa un clar dualisme antropològic: creurà que en l'home trobem dos principis oposats: el cos que ens vincula amb la realitat material i pertany al Món Sensible, i l'ànima que és el principi immaterial, diví i immortal i que ens vincula amb el Món de les Idees. 

Per Plató l'home s'identifica més amb l'ànima que amb el compost d'ànima i cos pel que va creure que l'encarnació de l'ànima és una situació transitòria i contrària al seu destí. La idea del cos com l'origen del mal i la ignorància i l'ànima com el bo i la dimensió positiva de l'home es concreta en la seva concepció del cos com a presó de l'ànima.

2.Som un cos o tenim un cos?

3.Com defineix l’ànima Descartes?

Descartes, defineix l’anima com una substància espiritual i immortal, és a dir, identifica l’anima amb la raó i el cos amb la matèria interna. La relació entre esperit i cos representa uníó intima.

4.Pk el cos i l’ànima són dos substancies diferents?

Entradas relacionadas: