El assaig de joan fuster

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,72 KB

TEMA 11 RENOVACIÓ TEATRAL POSTGUERRA-ANYS 70

Durant postguerra prohibició tota llengua no castellana provoca teatre català valencià no pot continuar falta fons i públic. Anys 60 desvetlament teatre català amb creació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Manuel de Pedrola i Joan Brossa introdueixen el teatre absurd i l'avantguarda influits per l'existencialisme el neorealisme i les tècniques de distanciament èpic de Bertol Brecht on l'actor no ha de transmetre emocions i el públic no s'hi ha d'identificar. Entre els 60 i 70 naix el teatre independent, apartat dels circuits comercials, basat en la crítica social i política i la renovació de les tècniques escèniques. Es busca un nou públic que entenga les obres i es revaloritzen les figures del director, escenògraf i intèrpret. En aquesta línea apareixen companyies com "els joglars","els comediants","pluja teatre" i "Tricicle".

TEMA 12 OBRA TEATRAL MANUEL DE PEDROLO

La etapa més important del seu teatre és als anys 50 on fa una reflexió rigorosa de l'existència humana on es pregunta per aspectes com la solidaritat humana, el conformisme, la revolta, la mort... obres com "els hereus de la cadira". Els seus personatges habiten un món tancat separats de l'exterior, empressonats, uns lluiten, altres s'acostumbren per la por a l'exterior. A l'escena s'observen situacions tancades i angoixants, trobant-se sotmesos a accions rutinàries e inútils. Posteriorment, preocupat per la condició humana en un sentit trascendent i compromés amb un país i un moment concrets heretant la temàtica existencial i es serveix de les formes de l'absurd. El seu teatre és pessimista, els personatges viuen abocats al seu món interior tractant dexplicar-lo, però, no oblidant-se del món dels altres, tractant ademés de descobrir el seu origen. En relació a les seues obres anteriors als anys 60 escrigué un teatre més explícit.

TEMA 13 CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L'ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

Principis 70 aparegueren grups de teatre independent, creant muntatges col.lectius i distantciant-se de les estructures formals de la tradició occidental. El concepte de text dramàtic havia canviat, ara el conjunt del grup és el que s'involucra en la creació de l'éspectacle i en la seua producció. S'alliberen d'antigues convencions i es qüestionen procediments, diàlegs, espai, temps, el conflicte... Així mateix s'esdevé la simbiosi entre autor, director i actor. En l'àmbit valencià de finals del segle XX es consoliden nous autors amb obres inspirades en personatges i fets històrics valencians. Rodolf Sirera és una peça clau en la renovació del teatre valencià contemporani amb una abundant producció dramàtica ("el verí del teatre"), diverses adaptacions i sèries televisives. A catalunya apareixen diverses tendències, una dramaturgia analítica de la realitat irònica i humorística, poc interessada en els problemes de l'actualitat i centrada en els conflictes individuals, així com autors que reflexionen sobre els problemes de l'actualitat.

TEMA 14 TEATRE JOSEP MARIA BENET I LA SEUA RELACIÓ AMB EL MÓN AUDIOVISUAL

Únic autor seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, evolucionant i mantenint certa complicitat estètica i ideològica amb un públic que l'entèn. El seu teatre es troba en relació dels plantejaments escènics dels joves directors, com Sergi Belbel, per al qual ha sigut un referent. L'evolució del seu teatre és la següent: del realisme social inicial a la recerca d'un territori mític (cançons perdudes), les obres del cicle de Drudània, el retorn al realisme intimant amb els personatges (Berenàveu a les fosques), l'apropament a l teatre de Harold Pinter i el retorn a l'intimisme on la comunicació esdevé impossible. El seu teatre condiciona, configura i deforma els personatges i el seu entorn. Finalment ha adaptat guions cinematogràfics, diversos textos teatrals i és un dels referents fonamentals en el guió televisiu de ficció, on va començar fent guions de TVE i TV3

TEMA 15 REPERCUSSIÓ ASSAIG JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'ÈPOCA

Els assaigs són textos d'intenció literària en forma de reflexió personal sobre diversos temes relacionats amb la condició humana. Dins d'aquest génere Joan Fuster ens condueix, partint de la quotidianeitat fins a la reflexió profunda des d'una perspectiva escèptica i irònica, amb una gran claredat expositiva un registre estàndart i un tó provocador i satíric. Els seus assatjos es classifiquen en humanístics ("Sagitari"), estudis d'història literària dedicats als clàssics medievals valencians i per últim, sociopolítics on destaca l'obra "Nosaltres els valencians" on qüestiona de forma integral el col.lectiu valencià i tracta de manifestar la necessitat de connexió entre els pobles catalanoparlants i la recerca de la normalització lingüística. Aquesta obra es convertí en un catalitzador d'universitaris decidits a acabar amb el provincialisme per connstruir una cultura nacional moderna al País Valencià. La seua concepció nacionalista li portà diversos problemes i fins i tot un atemptat.  

 TEMA 16 JOAN FRANCESC MIRA : REFLEXIÓ ASSATJOS EN LA REALITAT CONTEMPORÀNEA

Apart de traductor i novel.lista, és un assagista abundant que parteix d'anècdotes dirigides al lector comú mitjançant un llenguatge no especialitzat però literari. Als seus artícles s'aprecia la ironia i el tó divertit o indignat que conformen la reflexió final, com una converça amb el lector al qual vol implicar en aquesta operació. Abunden temes com el nacionalisme, la cultura i el poder, la creació i evolució d'identitats i símbols, la importància de la llengua en la conciència col.lectiva i la capacitat de manipular aquestos elements en beneficis concrets. L'eix que els conformen és la qüestió de la ientitat en el seu ús polític. Es pot dir que es un autor compromes amb el seu país i cultura. Molts autors consideren les seues reflexions sobre el nacionalisme de caràcter universal ja que tots els elements dels conflicte són semblants entre cultures. Demostrant així que la problemàtica de la cultura i la condició nacional no es diferent als altres pobles del món.

Entradas relacionadas: