El pensador

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,98 KB

 

Magatzems Carson CATALOGACIÓ: Nom: Magatzems Carson, Pirie i Scot Autor: Louis Sullivan Data: 1899- 1904Lloc: Chicago Estil: escola de ChicagoTipologia: tipus civilMaterials: ferro i vidre principalment vida autor L. Sullivan és l’arquitecte més important de l’escola de Chicago. Va estudiar arquitectura a l’Institut Tecnològic Massathusees. I a l’escola de Belles Arts de Paris. A Paris va rebre influències del decorativisme modernista. La seva activitat progressista s’inicia a Boston i després a Chicago. Decideix investigar les possibilitats que oferien les estàtues metàl·liques. context hiztoric Al llarg de la segona meitat del s. XIX el centre artístic europeu més important va ser a París. París es va convertir en el segle creador i receptor de tot tipus de tendències: realisme, modernisme, impressionisme, postimpressionisme i simbolisme. Roma en canvi, va anar decaient com a focus artístic. ANALISI FORMAL:la façana dels magatzems Carson, té dos parts ben diferents: la base de l’edifici l’ocupa de l’entresol i la primera planta, tancada amb amplis aparadors de vidre situats a rem de la façana. En aquesta part podem destacar la gran ornamentació de ferro que hi ha. Aquesta part té una característica naturalista, està feta amb fulles d’acant i bandes espirals que emmarquen els aparadors. La segona part té una repetició d’un mateix model, totes són iguals, seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals. En el pla horitzontal, Louis, resol el trencant de la cantonada aixecant un pavelló circular seguint les línies del primer tram. En el seu conjunt, la façana està projectada per tal de que compleixi unes funcions indispensades especialment deixar entrar el llum. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestra de l’escola Chicago, que són allargades, i aquesta horitzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació d’altura, tot i els 10 pisos, i així aconsegueix una major adaptació amb el seu entorn. Cal ressaltar els grans finestrals dels aparadors i les portes d’aquesta part circular, donant com a resultat un projecte d’interrelació de l’interior amb l’exterior, de tal manera que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul.En quant a entorn i integració urbanística, estan situats dins del districte comercial de Chicago, es van construir a causa del gran incendi que va devastar el centre de la ciutat l’any 1871. La reconstrucció també va suposar un canvi d’usos respecte als que hi havia abans i la centralització de les activitats econòmiques i administratives. L’emplaçament dels negocis es van ficar al centre de la ciutat. Aquesta part de la ciutat està associada als grans magatzems i al comerç, per la qual cosa cal tenir present la importància d’estar en una cantonada, on gràcies a la seva monumentalitat es pot dominar molt més el camp visual de tot el territori.INTERPRETACIÓ DE L’OBRA ARQUITECTÒNICA: Aquest edifici va funcionar fins l’any 2007 com els primers grans magatzems especialitzats en la venda de roba, calçat, joies,... Aquests magatzems estan considerats com una de les construccions més importants de Sullivan, i com un dels edificis més significatius de l’escola de Chicago. Cada part d’aquest edifici havia de reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada, això es pot resumir com ell ho deia: “La forma segueix a la funció”.En quant a models i influències, Sullivan manté el decorativisme ornamental de l’arquitectura modernista, que va estudiar quan va estar a Paris, però també recull l’essència de les innovacions constructives de l’escola de Chicago. També treballa nous materials om el formigó, el ferro i el vidre. Fa una estructura interna de ferro, per així poder construir edificis més alts, i amb el vides fa finestres molt grans per tal que entri la llum. A banda d’aquestes innovacions, Sullivan diu que la forma dels elements està condicionada a la seva funció i no a l’inversa. A mitjans del segle XIX és quan va aparèixer la tècnica innovadora d’utilització del ferro com a material constructiu en arquitectura. EL PENSADOR CATALOGACIÓ:Títol: El pensador.Autor: Auguste Rodin.Datació: 1880- 1900Estil: ImpressionismeMaterial: bronzeLocalització: Museu Rodin (París).Cromatisme: monocroma.vida autor L’any 1875 Rodin va viatjar a Italià on es va sentir atret pel tractament del moviment i el tractament dels músculs en les obres dels escultors de Renaixement com Donatello o Miquel Àngel.Quan torna a París, i amb els ensenyaments adquirits, és quan arriba el reconeixement públic, on expressava les característiques del seu estil basat en una gran duresa, en la forma i amb modelatge laboriós de la textura.context històric, l’Impressionisme és un moviment pictòric nascut a França que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i qui va marcar la ruptura de l’art modern amb l’academicisme.ANÀLISI FORMAL: L’escultura està feta de bronze amb forma de relleu. És una escultura exempta i monocromada. Podem destacar que Rodin realitza una escultura d’un home nu amb braços, mans i peus sobre dimensionats i assegut en una roca. El tors lleugerament inclinat cap a endavant, fa que el seu cap descansi damunt la mà dreta, mentre que l’esquerra descansa relaxat sobre el genoll. Aquesta escultura té una actitud clarament reflexiva o pensativa. L’escultura presenta una clara composició centrípeta, és a dir, que el cap està cap a dintre d’ell mateix i dóna una sensació de desvincular-se de l’exterior. Al marge de la desproporció d’alguns membres, ens sorprèn el modelat en tensió de tots els músculs del cos (no s’entén perquè està en tensió si està pensant), com si en lloc de fer un exercici mental estigués fent un gran esforç. Aquesta paradoxa s’ha d’entendre a partir de la voluntat de l’artista de voler donar vida i moviment a les escultures i per tant, és un aspecte que ell fa a propòsit. Podem destacar que els dits de les mans estan molt treballats amb la finalitat de donar-li major vitalitat i d’incorporar jocs de llum. Aquesta escultura té un realisme sense precedents i un naturalisme rarament vist des de l’època clàssica.Aquesta escultura poc polida, provoca en la seva superfície fortes ombres i que gràcies ha aquestes ens ajuden a transmetre el patiment del pensador. És una escultura tancada en si mateixa. En quant a temàtica el pensador s’ha convertit en la representació d’un personatge anònim immers en les seves preocupacions. En un primer moment va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante 8gran poeta florentí).INTERPRETACIÓ: Tot i que, possiblement, aquesta escultura formava part del gran projecte que l’artista francès havia ideat per a una gran porta d’entrada al museu de les Arts Decoratives de París, que tenia com a motiu centra el famós llibre de Dante. Aquest projecte s’anomena la Porta de l’infern, mai es va acabar 186 figures que s’havia pensat crear inicialment. En quant a models i influències, l’obra, no es pot estendre sense influències que va agafar a les escultures de Miquel Àngel, que es reflexa en el tractament anatòmic de la musculatura, també els volums sobredimensionats d’algunes parts del cos. Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània, tant per el seu tractament particular de la matèria, com pel gust de les formes arrodonides, aspectes que van donar un gran eco en l’escultura modernista.En quant a funció el pensador forma part d’aquesta gran obra que havia de ser la porta de l’infern, bona part d’aquestes obres també són considerades obres mestres per si mateixes. Ex: Adam i Eva. Rodin creia que l’escultor havia de tenir una missió històrica, és a dir, donar a la ciutat moderna moviments moderns.L’estil, tot i ser considerat un escultor impressionista, també se l’ha catalogat de postimpressionisme, expressionista i Romàntic, del que no hi ha dubte és que va ser un escultor renovador i diferent del moment, que agafa influències d’altres artistes com Miquel Àngel i Praxifeles amb la finalitat d’obtenir una obra mestra per a una ciutat moderna. El tractament de la rugositat de les diverses superfícies juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, el que buscava era donar-li més vitalitat a l’escultura i més jocs de llum.



El judici dels HoracisCATALOGACIÓ:Títol: El judici dels Horacis Autor: Jacques- Louis David.Cronologia: 1784 Estil: Neoclàssic.Tècnica: Oli sobre tela.Tema: Literari. Local: Museu de Louvre.vida autor J. L. David és un dels personatges més importants del Neoclassicisme, el qual admirava molt l’antiguitat clàssica i ho posava de manifest en les seves obres. Es va formar a París, i va ser allà on va pintar el seus millors quadres de temàtica històrica.Va participar de manera activa en la Revolució de 1789, de la qual va ser considerat l’artista oficial.Després de la mort de Robespierre va recuperar el prestigi amb l’arribada de Napoleó que el va anomenar pintor de cambra.Amb la caiguda i posterior desterrament de Napoleó Jacques es va exiliar a Brussel·les on es va dedicar a pintar teles de temàtica mitològica i també retrats de emigrants Napoleònics.context historic El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó. ANALISI FORMAL: J. L. David organitza amb gran equilibri la composició, mostra una perfecte integració de les figures pintades. En la pintura es veu clarament la seva influència de la pintura clàssica i que es mostra en la claredat expositiva sempre adaptant-ho als gustos de l’època.Mostra un estil depurat i es reflecteix amb els colors utilitzats. Totes les figures mostrades presenten un modelatge anatòmic perfecte, aconseguint una màxima puresa acadèmica. El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i l’ondulada en els femenins, aconseguint així reforçar visualment l’actitud més agressiva dels homes i la més sentimental de les dones.Pel que fa al cromatisme, en aquesta escena predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Les tonalitats fosques s’utilitzen per al fons i les clares per a les figures. Cal destacar l’ús del color vermell en diverses parts de la vestimenta dels personatges, també amb l’ús d’aquest color vermell aconsegueix l’equilibri cromàticament de l’escena. El vermell, tot i ser un color cridaner, l’autor el converteix en un color fred subordinat a la línia que es un nou gust de l’època del moment. Tota aquesta escena està banyada per una llum tènue que entra des de l’esquerra i no hi ha cap focus lumínic visible fet que copia de Caravaggio. El color vermell de la túnica és un símbol de la passió i de la sang. En quant a temàtica podem dir que aquesta obra s’inspira en la tragèdia literària d’Horaci, realitzada pel dramatura francès del s. XVII per Pierre Corneilli. David representa en la seva obra el moment en què els tres germans Horacis (fills de Romà) juren davant del seu pare que combatran fins a la mort contra els guerrers de la ciutat veïna (els Coràcids). I amb aquesta guerra es va decidir qui tindria el control de la Itàlia central. En un segon pla a la dreta apareixen tres dones que ploren els esdeveniments: la de blanca és una de les germanes d’Horaci casada amb un Coràcid; al seu costat una germana Coracida casada amb un Horaci; i al fons la mare dels germans Horacis que cuida els fills de la dona anterior.En quant a la llum, aquesta provoca ombres dels germans cap al pare, i del pare cap als germans. En quant a l’enrajolat del terra i les parets, ens dóna una perspectiva lineal on predominen les línies rectes.També cal destacar les formes geomètriques: els tres germans i el pare delimiten un rectangle; mentre que les cames obertes de tots quatre formen un triangle. L’energia i la vitalitat dels personatges centrals contrasta amb la tranquil·litat i la desesperació que mostren les dones. El recinte no té elements decoratius i les columnes del fons són d’ordre toscà d’origen romà, molt més seriós que el dòric grec. El pintor francès no va voler reproduir el fet històric sinó reflectir el culte a fer virtuts abdiques més estrictes de l’autosacrifici estèric.L’honor i la lleialtat personificada es veu clarament en l’actitud dels Horacis.INTERPRETACIÓ: En quant a models i influències podem dir que l’art clàssic de Grècia i de Roma van ser sense cap mena de dubte el punt de referència de l’obra Neoclàssica de David tant des del punt de vista formal com temàtic. També és evident la influència de Rafal, Pouessin i Caravaggio. De Rafal i Pouessin va agafar la perfecció de la línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques. Mentre que de Caravaggio recull el tractament de la llum. Les pintures de J. L. David van ser un punt de referència obligat per a molts altres pintors Neoclàssics. La pintura neoclàssica es centra a Roma. A diferència de les típiques composicions de frescos del Barroc o del Rococó, la seva composició és simple: solament unes poques figures, en total calma, en posicions similars a les de les estàtues antigues.Els pintors neoclàssics no disposaven de models de pintura antics amb la facilitat que oferien l'arquitectura i l'escultura, de la qual es conservaven tantes mostres a Itàlia. Podien recórrer als relleus, però no era fàcil superar la pobresa cromàtica que oferien. Les decoracions dels gots de ceràmica i els baix relleus van ser gairebé les úniques referències a l'abast dels artistes.  3 de Maig CATALOGACIÓ:Títol: El 3 de maig de 1808.Autor: F. GoyaData: 1814Tècnica: Oli sobre tela.Estil: Neoclàssic/ RomànticTema: Històric i al·legòric. Localització: El Prado, Madrid vida autor F. Goya és un dels pintors més destacats de tots els temps, va aprendre l’ofici a Zaragoza i l’any 1770 va viatjar a Itàlia on va estudiar els principals mestres italians i va adquirir l’estètica Neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. context historic El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l’art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.ANÀLISI FORMAL:Aquesta pintura s’articula en tres grups i amb un paisatge de cases al fons. Els tres grups són: Els soldats que apunten, Els personatges amb rostre de veure venir la mort, Els personatges del fons que es tapen les cares per no veure les morts. A l’esquerra hi ha uns personatges morts al terra i a la dreta tenim l’escamot de soldats anenglerats en diagonal, i amb els fusells apuntant als personatges del davant. Podem destacar la llum que serveix per il·luminar la zona més immediata dels personatges més pròxims a l’execució, i també podem destacar unes fortes ombres a la part dels soldats.En quant a composició, s’articula amb la figura central que té els braços oberts, aquesta posició s’interpreta com el fet d’encarar-se a plantar cara als soldats.Podem destacar una gran expressivitat dels personatges, uns en actituds violentes, altres de patiment, por, etc. Aquestos soldats representen als Francesos, i representen, on definiti la repressió. El fet de que al fons hi hagi unes cases ens situen en un lloc concret i en definitiva donen al retrat un gran realisme. (Possiblement és Madrid).En quant al cromatisme és força reduït. El ocre, el negre, el blanc, el groc i el vermell són els color que donen dramatisme a l’escena. Gracies a la llum i als colors donen una sensació de profunditat. Els foscos al fons, els ocres i vermells més a prop. En quant a línies compositives els personatges s’organitzen el linia diagonal.En quant a tema i significat, em de dir que el 3 de maig forma parella indiscutible amb un altre quadre, el 2 de maig. L’acció ens situa en la muntanya del príncep Pío. Podem destacar que en la escena hi ha una dona i un graner, fet que dóna més versemblança.A nivell iconogràfic, l’home amb els braços en creu es relaciona amb la crucificació de Jesús i l’utilització dels colors groc i blau, símbols heràldics del papa, simbolitzen l’església, i la llum que desprèn aquest personatge és una metàfora de la presència de déu. El caràcter heroic d’aquest quadre ( = que el jurament dels horacis) ens mostra una clara funció de denúncia a la guerra i de l’invasor Francès, a la que aquí s’afegeix la representació d’aquest que lluiten per la llibertat: és una idea principal del Romanticisme.INTERPRETACIÓ: No se sap un cop fets els quadres quina va ser la seva funció, si com a element decoratiu al record de Ferran VII, o per la celebració commemorativa del 2 de maig. En quant a models i influencies segueix el model de la plàstica barroca a la manera de veure els màntics afusellats. El mateix Goya, en quadres cronològicament posteriors, utilitzava la mateixa expressió. La influencia d’aquest quadre és evident a d’altres com: “l’execució de Maximilià” de Manet, i en “la matança de corea” Picasso. I a nivell conceptual, l’horror de la Guerra es relaciona amb el Gènica de Picasso. En el Neoclassicisme s’adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.

Entradas relacionadas: