Eladi farriols

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,66 KB

 
Capítol XV (15) EL LLORER Les minyones Jacinta i Júlia havien anat a la plaça a fer la compra mentres tant l’Armanda les esperava preocupades pel tard que feien. De sobte van arribar i de seguida amb elles el noi que porta l’aigua mineral. Tenien que fer el menjar i mentrestant una omplia els fruiters, l’altra pelava les patates i l’altra tallava el tomàquet, l’Armanda anava posant el menjar al seu lloc. Totes les minyones, la Sílvia, l’Armanda,la Jacinta, l’Anna estaven ocupades fent alguna feina. La Júlia que va arribar cansada de la plaça, en fer un cop d’ull al jardí va decidir anar a veure els llorers que l’Eladi un dia li va dir que anirien a veure’ls junts. És decidí i anar ella sola. Va començar a veure taques vermelles, alguna cosa entranya passava. Es va decidir a tocar el llorer, aquell líquid vermell no sabia a res. De sobte com si un llençol fos es sostenia damunt del llorer. Ràpidament la Júlia va fer un crit, el líquid vermell era sang. El crit va sorprendré a les minyones i totes corrents van pollar al tercer pis. S’arrimaren al balcó i allí o van veure. El cos de la María damunt del llorer.Capítol XVI La María a mort i les persones arribaven a la casa dels Farriols per donar-los els condols. L’Eladi estava molt afectat, pero la gent pensava que la filla no era d’ells, que era adoptada. La Sofia acceptava els condols com si fos la mare de la nena. L’Armanda també plorava a llagrima viva, recordava totes aquelles vegades que l’havia pentinada i pensava en el caracter tan especial de la María, en que mai havia estimat a ningú. Recordà una frase que fa temps la María li va dir: “L’haver dormit amb el papà una temporada no li dona dret a tractar-me com si fos una minyona” aixo va afectar molt a l’Armanda. Quan ja no quedaven visites a la casa, la Sofia anà a veure que feia la seva mare. Aquesta estava dormida i va pujar depressa les escales fins la seva habitació. Va rebuscar al calaix de l’escriptori i va treure unes cartes lligades amb un nus. Eren cartes de la seva juventut i va estripar-les totes, mes tard va pensar que perque les havia estripades després de tants anys guardant-les i fins i tot va pensar en refer-les, pero al final va deixar-les tal i com estaven a la paperera.

Entradas relacionadas: