Els morfemes gramaticals són, en canvi, morfemes que contribueixen a lorganització gramatical de la frase. La majoria de morfemes gramaticals no poden formar un mot per si sols (tot i que, per exemple, els articles són morfemes gramaticals independen

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 33,12 KB

 

SITUAR EL TEXT

Quin títol té el text?
Què es pot dir del tema del text?
Qui n'és l'autor o autora?
De quina època és?
Quina és la data de publicació del text?
S'identifica l'autor/a amb algun corrent, moviment o tendència
artística, ideològica, estètica...?
Es pot relacionar l'autor/a amb altres autors/-es coetanis? Hi
mantenia cap mena de relació? Se'n pot extreure cap conclusió?
El text té unitat? És un text complet? És un fragment?
Quina rellevància té en el conjunt de l'obra?
En quin mitjà s'ha publicat? En un diari? En un llibre? En una revista?
En una catàleg? En suport digtital?
Pot identificar-se el text amb cap gènere?: periodístic, científic, literari
(Si és literari, pot adscriure's a la poesia, narrativa, teatre..?)


DEFINIR TEMA

De quin tema tracta?
Quina és la idea central o tema del text?
De quina manera l'autor/a sosté la idea central?
Aporta res de nou el tema? Té cap relació amb altres
textos que hagin tractat el mateix tema?
Com es genera el tema? A partir d'un exemple, una
anècdota, una opinió, una situació de comunicació...?
Aporta diferents punts de vista? Es contrasta amb
altres opinions o valoracions?
La manera de tractar el tema, és temporal o
atemporal?
Quina final té? Obert? Tancat?

EXPLICAR ESTRUCTURA

Quins apartats té el text? Són iguals en extensió? Són explícits?
Pot identificar-se amb facilitat la presentació /
introducció, el nus / cos i el desenllaç / conclusió?
El text respon a cap estructura tipificada? Se'n transgredeix cap de coneguda?
Hi ha algun ordre en la presentació del contingut?
La informació segueix un ordre ascendent
(del
concret al general) o descendent (del general al concret?

ANALITZAR L'ESTIL

Quina mena d'informació es vehicula? concreta? Abstracta?

Quins recursos utilitza l'autor/a per introduir les seves idees? Exemples, anècdotes, experiències personals?... Quin tipus d'informació pesa més en el text?

Fa servir recursos estilístics com ara la metàfora,

l'exageració, l'analogia....?

EXTREURE CONCLUSIONS

Què aporta de nou el text?
Quina rellevància o significat té el text? I en el conjunt de
l'obra de l'autor, si s'escau?
El text compleix amb eficàcia el propòsit o la finalitat?
Pot extreure-se'n algun tipus de valoració?
Hi ha cap presa de posició, moralitat o ideologia explícita o
implícita en el text?
El text que s'ha comentat indueix una reflexió final?
Se'n pot extreure alguna conclusió de l'anàlisi?
Hi ha punts foscos en el text que no s'han sabut aclarir?

En un sentit ampli, argumentar és una pràctica discursiva que respon a una funció comunicativa orientada cap al receptor per aconseguir-ne ladhesió. / Sargumenta sempre amb la finalitat de

convèncer o persuadir una audiència dalguna cosa. / Objecte: Qualsevol tema controvertit, dubtós, problemàtic, que admeti diferents tractaments. Pot formular-se com a pregunta. / Locutor: Manifesta una manera de veure i dinterpretar la realitat, una presa de posició. / Caràcter: Polèmic, marcadament dialògic: es basa en la contraposició de dues o més posicions (certes o creences acceptades o defensades per una persona o un col·lectiu). / Els enunciats es relacionen amb els altres enunciats. Shi manifesten latac, la provocació, loposició, el contrast... //

Objectiu: Convèncer, persuadir, un públic o una persona de lacceptabilitat duna idea, duna forma de veure el tema de què es parla. / Organització: Es construeix sobre un esquema de tesi i antítesi: en una situació dialogal, hi ha un proponent i un oponent, una qüestió que se suscita, una proposta i una contraproposta, la cerca darguments que condueix a una conclusió. / A partir duna premissa o unes dades inicials, es proposen arguments per defensar un nou enunciat, que es deriva de les premisses, per arribar a una conclusió. / Lestructura pot ser progressiva (de les premisses a la conclusió) o regressiva (de la conclusió a les justificacions).

Des dAristòtil, sentén que qualsevol discurs persuasiu ha de tenir bàsicament

quatre parts:
exordi o proemi; narració o exposició dels fets; argumentació; epíleg.

Els connectors són elements que expliciten quina és la relació semàntica o pragmàtica que sestableix entre el contingut de dues oracions o dues unitats superiors, de manera que posen de manifest les relacions de significat entre les unitats del text.
Tipus de connectors: Per indicar causa: perquè (+ verb ind.), vist que, ja que, a causa de/que, a raó de, gràcies a/que, per culpa de, com que, a força de, considerant que... Per indicar conseqüència: en conseqüència, per consegüent, per tant, cosa que, de manera que, per això, doncs... Per indicar condició: a condició de/que, amb que, només de/que, en cas de/que, si... Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, ara bé, en contra, tanmateix... Per indicar objecció: encara que, malgrat de/que, per bé que, tot i que...


 

Perelman i Olbrechs-Tyteca (1958) classifiquen els arguments segons tres tipus desquemes de connexió:
Arguments quasilògics
Contradicció
Transitivitat
Part i tot
Igualtat i diferència
Freqüència
Arguments basats en lestructura de la realitat

Arguments destinats a fonamentar lestructura de la realitat
Fal·làcies


 

Anàlisi del discurs

“Estudi de l’ús lingüístic com a revelador i definidor de les relacions socials i, en especial, de les relacions de dominació i dels processos ideològics.”

Gramàtica descriptiva: G. que analitza l’estructura d’una llengua i classifica les unitats partint, normalment, d’un corpus oral o escrit. Contrasta amb la g. normativa i la g. predictiva. // Gramàtica normativa: G. que estableix una sèrie de regles per a delimitar els usos correctes d’una llengua tot seguint, sobretot, els models escrits i les varietats dels grups socioculturalment dominants. Contrasta amb la g. descriptiva i la g. predictiva. //

Lingüística textual: “Disciplina lingüística, derivada de l’anàlisi del discurs, que estudia les regles i les formes d’organització del llenguatge que van més enllà de la frase.” // Sociolingüística: “Estudi de l'ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular”


Model d'estandardització d'Einar Haugen (1983)


«Forma (política lingüística)

Funció (cultiu)

Societat (planificació social)

1. Selecció

a) Identificació de problemes

b) Atribució de normes

3. Vehiculació

a) Procediments de correcció

b) Avaluació

Llengua

(planificació de l’estructura)

2. Codificació

a) Grafització

b) Gramatització

c) Lexicalització

4. Elaboració

a) Modernització terminològica

b) Desenvolupament estilístic»



 



Què és la neologia?
Fenomen que consisteix a introduir en una llengua una unitat lingüística o un recurs lingüístic nou, que poden haver estat creats aprofitant els recursos de la pròpia llengua o bé manllevats duna llengua forana.

Què és la neologia lèxica?
Si la unitat nova és un lexema, parlem de neologisme lèxic.

Lentrada de neologismes en les llengües vives és un fet natural.

Tota llengua activa, i encara més si es tracta duna llengua de cultura, actualitza permanentment el seu lèxic, tant amb unitats referencials com amb paraules amb una funció expressiva.

Com més consolidada sociopolíticament està una llengua, més agilitat té en la generació de paraules noves.

Motivada per la necessitat de denominar conceptes nous (neologia denominativa)

Motivada per raons subjectives dun grup social o de la comunitat sencera, (neologia estilística)


Totes les llengües són aptes per expressar-ho tot, però no totes es troben en el mateix estadi de normalització social.

La capacitat creativa de les llengües és una condició del seu sistema gramatical, la seva normalització, en canvi, depèn de les condicions socials, econòmiques i polítiques dels pobles que les parlen.

Necessitats neològiques diferents.

Neologia:

unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de motso manllevada a una altra llengua (DIEC, 1995)

vocablo, acepción o giro nuevo en una lengua (DRAE, 1992)

nou: originat o ocorregut fa poc, aparegutde poc, que apareix per primera vegada (DIEC, 1995)

hi ha tres paràmetres de detecció de neologismes:
temporal:paraula que ha aparegut en un període recent
psicolingüístic: unitat lèxica que un parlant (o un col·lectiu de parlants) percep com a nova
lexicogràfic: unitat lèxica que no es troba documentada en un corpus lexicogràfic prèviament determinat.

TIPUS DE NEOLOGISMES: recursos

Amb recursos de formació de la llengua
Fonològics Morfològics Semàntics Sintagmàtics Sintàctics

Manllevats a daltres llengües
Manlleus

FORMACIÓ: Sufixació: maragallada, montillisme, Prefixació: precandidat, prodemocràtic ca, antiallau Sufixació híbrida: vueling, flotàrium Prefixació híbrida: telebasura, eurocalculadora, videoinstalador Composició patronímica: tallafocs, ala-pívot Composició culta: paleoantropòleg, politòleg, microcrèdit Sintagmació: OPA hostil, geo aficionat, centre cívic, alt càrrec Siglació: sms (short message service), mp3 (MPEG Audio Layer 3), opa (oferta pública de adquisición) Acronímia: fotoblog (fotografia i weblog), wi-fi (wireless fidelity), aparthotel (apartament i hotel) Abreujament: mosso (mosso desquadra), logo (logotip), mail (e-mail) Repetició: pim pam pum, piu piu, xiu xiu Canvi de categoria gramatical: directe m (adj al DIEC, GDLC), mundial m (adj al DIEC, GDLC) Canvi de significat: aforament, bolcar,...  Ampliació de significat: aparador, cercador, descarregar, domini, ratllar,..... Manlleus adaptats: transgènere (manlleu adaptat de langlès), burofax (composició manlleu adaptat del Francès) Manlleus no adaptats: artwork (manlleu de langlès), nouvelle cuisine (manlleu del francès)


PARAULA: Una paraula o unitat lèxica (més enllà dun sol mot) és, des del punt de vista gramatical, un conjunt de característiquesfonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.

Variants: unitat lèxica, mot o vocable. // Les paraules estan formades per peces significatives encara més petites que anomenem morfemes. // Mascaró (2002: 467): Les paraules són conjunts de morfemes. MORFEMES: Els morfemes són les unitats lingüístiques mínimes . La morfologia, en general, ha distingit dos tipus de morfemes: els morfemes lèxics o lexemes , i els morfemes gramaticals. // LEXEMES: El lexema és una unitat abstracta del lèxic duna llengua que engloba un conjunt de variants flexionades que són les unitats gramaticals.
Formes com casa i cases pertanyen al mateix lexema casa, i formes com menjo, menjaré, menjava, etc. pertanyen al mateix lexema menjar. // MORFEMES GRAMATiCALS:

Els morfemes gramaticals són, en canvi, morfemes que contribueixen a lorganització gramatical de la frase. La majoria de morfemes gramaticals no poden formar un mot per si sols (tot i que, per exemple, els articles són morfemes gramaticals independents). Els morfemes gramaticals poden ser de dos tipus: morfemes de flexió (el mode, el temps, laspecte, la persona, la vocal temàtica, el gènere o el nombre), o morfemes de derivació (els afixos). També hi ha certes preposicions (a, per, amb), conjuncions (que, i), articles (en, la, l), pronoms (li, hi, ho), possessius (mon) que es troben entre el mot i el morfema gramatical. Sanomenen clítics. // CLASSE DE PARAULES: Segons el paper sintàctic: noms, adjectius, adverbis, verbs, conjuncions, preposicions, pronoms, determinants. Segons lestructura morfemàtica: simples, derivats, compostos, abreviats, sintagmats. Segons el significat: entitats, propietats, relacions, esdeveniments. // FRASEOLOGISMES: Alguns exemples de fraseologismes són:Fraseologismes verbals: girar cua, donar corda, tirar la casa per la finestra, no poder dir ni fava, demanar una explicació, perdre els estreps, arribar al cor, estar fet una coca, etc.
Fraseologismes adjectivals: curt de gambals, curt de vista, mort de fam, ple a vessar, tocat de lala, etc.
Fraseologismes adverbials: en directe, amb la cua entre cames, en fila índia, a cobert, a cau dorella, al comptat, etc.

Correlació textual explícita:
Sinonímia: Significat equivalent (Ex. Entendre / comprendre) Hiponímia: Relacions dinclusió. (Ex. Animals / gat) Meronímia: Part tot. (Ex. Llibre / pàgines)

Correlació textual implícita: Metàfora: Analogia implícita (Ex. Apòstol negre) Metonímia: Part tot / continent contingut / marca producte, etc.

Entradas relacionadas: