Els primers auxilis

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,68 KB

 

Els primers auxilis: Són el conjunt de tècniques sanitàries administrades a les víctimes en cas d’accident o de malaltia aguda, en el lloc dels fets, fins que es recuperin o siguin ateses pel personal sanitari. Emergències: Inici súbit afectant funcions vitals amb risc de mort o pèrdua d’una part del cos. Urgències: Inici súbit, no presenten risc vital immediat però requereixen assistència sanitària a curt termini. VALORACIÓ DE L’ESCENA: PAS(1)Protegir: Protegir la seguretat personal i la dels accidentats, evitant nous accidents. (2)Avisar: Comunicar als serveis de socors la situació, informant del lloc, adreça, descripció dels fets, nombre de persones accidentades, el seu estat i l’atenció que estan rebent. Coordinació d’emergències 112, 061 urgències mèdiques, 080 bombers ó 091 policía. (3)Socorrer: Valoració global de l’estat de la víctima què determinarà el grau de les lesions i prioritats d’actuació.  VALORACIÓ DE LA VÍCTIMA:1) Avaluació d’emergència (risc vital)  - Si està conscient - Si està oberta la via respiratòria - Si respira espontàniament  - Si hi ha batec cardíac - Si hi ha hemorràgia arterial abundant2) Avaluació secundària:  Exploració del cap als peus per tal de detectar altres lesions no vitals.AVALUACIÓ D’EMERGÈNCIA (Risc Vital)Valoració Nivell Consciència: (Escala AVDN)  A: Està conscient. V: No està alerta, però respon a preguntes. D: No respon més què a estímuls dolorosos. N: No hi ha resposta. Està inconscient.Valoració Via Aèria: Col·locació víctima en posició de decúbit supí per comprovar si les vies respiratòries es troben lliures o obstruïdes per cossos estranys o la pròpia llengua. Si es troben obstruïdes, s’aplicarà el procediment d’apertura de la via aèria.Comprovació de la Respiració: Observar presència de respiració a través dels moviments respiratoris i escoltant l’entrada i sortida d’aire. A continuació col·locar a la víctima en posició de seguretat per mantenir la via aèria permeable i evitar l’aspiració en cas de vòmit (broncoaspiració). Si no respira, s’han d’iniciar les maniobres de reanimació respiratòria.PRIMEROS AUXILIOS EN HEMORRAGIAS EXTERNAS1. PRESIÓN DIRECTA SOBRE LA HERIDA: aplicar con una gasa, compresa o en su defecto, un paño limpio sobre la herida ejerciendo una presión constante. No se retirará la gasa aunque esté empapada de sangre, pues cabe la posibilidad de que se retire el coágulo y aumente la hemorragia. Es preferible colocar nuevas compresas secas sobre las anteriores y mantener la compresión.2. ELEVACIÓN DEL MIEMBRO: cuando la herida sea en miembros o en la cabeza, mantenerlos elevados para que se reduzca la presión de sangre sobre la zona afectada.3. PRESIÓN SOBRE LA ARTERIA PRINCIPAL DEL MIEMBRO: cuando la hemorragia es importante y es en un miembro, se ejerce una presión con los dedos sobre la arteria que lo irriga, intentando disminuir el aporte sanguíneo a la zona.EN EL BRAZO: se presiona la ARTERIA HUMERAL, aproximadamente en la mitad de la cara interna del brazo, debajo del relieve del músculo bíceps.EN LA PIERNA: se presiona la ARTERIA FEMORAL, con la palma o el puño, en la parte media del pliegue de la ingle, para conseguir colapsarla contra el hueso de la pelvis.4. TORNIQUETE: se utiliza como última medida cuando las técnicas anteriores han fracasado y sobre todo en accidentes con amputaciones de las extremidades donde la hemorragia es tan importante que pone en peligro la vida de la víctima.TÉCNICA:El torniquete nunca debe improvisarse con objetos finos, cortantes o demasiado rígidos. Se coloca la tira de tela 2 veces, empezando de arriba hacia abajo, y anudando arriba con un nudo sencillo. Se coloca debajo de este nudo, un palo de madera y se hace otro nudo doble. Se aprieta el torniquete hasta que ceda la hemorragia o desaparezca el pulso arterial. Se asegura el trozo de madera para que no se afloje colocando una nota bien visible, indicando la hora de colocación del torniquete.PRECAUCIONES:El torniquete no debe taparse con otras ropas, el cartel bien visible, para que no pase desapercibido en el servicio de urgencias. El herido se trasladará echado, con la cabeza ligeramente más baja. Irá acompañado y tendrá prioridad en el traslado. El torniquete, una vez aplicado, no debe ser aflojado por el socorrista, ya que puede agravarse la hemorragia, provocando el shock y la muerte. PRIMEROS AUXILIOS EN HEMORRAGIAS INTERNASEntre las causas destacan traumatismos, heridas por armas blancas, de fuego, sangrado de úlceras gastroduodenales, rotura de aneurismas, espontáneas, etc. La sangre no se ve, pero el enfermo se encuentra pálido, sudoroso,  con pulso débil y rápido, agravándose el estado de forma alarmante. La actuación va encaminada a evacuar a la víctima de forma urgente a un centro sanitario, tapado con una manta y con las piernas elevadas. PRIMEROS AUXILIOS EN HEMORRAGIAS  :EXTERIORIZADAS POR ORIFICIOS NATURALES OTORRAGIA:La sangre sale del oído. Si es leve, acudir al médico de cabecera. Es grave en las fracturas de la base del cráneo. En estos casos se traslada al herido en posición lateral de seguridad, sobre el oído sangrante, con una almohadilla bajo la cabeza. EPIXTASIS:  Sangra por la nariz. Se comprime la fosa nasal con la cabeza inclinada hacia delante. Se realiza taponamiento anterior con una torunda de gasa empapada en agua oxigenada o vaselina. No se retirará en unas horas. Si la hemorragia es abundante, persistente, ha sido tras un traumatismo o la víctima toma medicación que dificulta la coagulación  (SINTRÓN) acudir a un centro sanitario.HEMATEMESIS Y HEMOPTISIS: Ambas son hemorragias por la boca. La hematemesis procede del aparato digestivo, tiene aspecto como de "posos de café", al estar semidigerida, salvo la excepción de la rotura de varices esofágicas, sangrado de perforación de úlceras que puede dar sangre roja. El paciente tiene sensación de náuseas, incluso lipotimia en ocasiones. La hemoptisis procede del aparato respiratorio. Aparece tos y sangre roja mezclada con el esputo. En ambos casos se traslada a un centro sanitario, en posición lateral de seguridad, semisentado, valorando síntomas de shock hemorrágico, constantes vitales y no administrar bebida ni alimento.RECTORRAGIAS Y MELENAS: La sangre se exterioriza por ano; las primeras son rojas y pueden ser debidas a sangrados del tracto digestivo bajo como hemorroides, colitis ulcerosas, pólipos. En ocasiones son debidas a sangrados masivos de tractos digestivos altos, pero entonces están acompañados de los síntomas de shock.Las melenas son negras, malolientes, untuosas y pegadizas. Echando sobre ellas agua oxigenada, se observa que reacciona provocando espuma. Esta sangre proviene de tractos digestivos altos, ha sido digerida. No hay que olvidar que hay alimentos (uvas negras, ciruelas) y medicamentos como el hierro que tiñen las heces de negro. En ambas situaciones el paciente debe ser derivado a la consulta médica, y si es importante, a las urgencias hospitalarias.HEMATURIA Y METRORRAGIA: La hematuria se produce cuando se elimina sangre mezclada con orina. La metrorragia son hemorragias fuera del ciclo menstrual. En ambos casos se requiere acudir a la consulta médica, pero no representa una urgencia vital, salvo que vaya acompañado de otros síntomas. Actuacions no emergentsFERIDES: És una ruptura de la pell o les mucoses, dels ossos o d’algun òrgan. Produeixen dolor, hemorràgia, dany en teixits tous i separació de les vores. El domicili és un dels entorns on més accidents amb ferides es produeixen. Les principals causes d’accidents domèstics són la ingestió o inhalació de tòxics, caigudes, electrocucions, cremades, asfíxies, cops, incendis i explosions.Gravetat de les ferides: Ferides Simples: Afecten a la pell però no a òrgans importants, com per exemple erosions superficials, rascades, esgarrapades, etc. Ferides Complicades: Afecten a zones extenses i profundes amb lesió de músculs, tendons, vasos sanguinis i nervis, i inclús poden afectar a vísceres. La gravetat de les ferides dependrà de factors com la profunditat i extensió, localització i presència de brutedat (infecció). Especialment es consideren ferides greus:- Aquelles que tenen separades les seves vores més de 2-3 cm.- Aquelles en què no es pot aturar la hemorràgia- Aquelles en què es veuen músculs o ossos.- Les ferides punxants.- Aquelles en què hi han clavats cossos estranys- Les mossegades.- Les ferides en la cara.- Les ferides infectades: calor, rubor, dolor i tumor(infladura),calfreds i febre. CLASSIFICACIÓ DE LES Ferides: Ferides Incises: produïdes per objectes afilats com llaunes, vidres, ganivets… la hemorràgia sol ser abundant segons la seva localització. Ferides Punxants: produïdes per objectes punxeguts com claus, agulles, anzuelos, etc. Són molt doloroses. Es consideren les més perilloses perquè poden ser profundes, perforar vísceres i provocar hemorràgies internes. La infecció és un dels majors riscs perquè poden sagnar poc i no es produeix l’acció de neteja que suposa la sortida de sang.Ferides Lacerades: produïdes per objectes de vores dentades. Raspadures, Erosions o Abrasions: produïdes per fricció de la pell amb superfícies dures. Hi ha pèrdua de la capa més superficial de la pell, dolor i hemorràgia escassa. S’infecten amb freqüència com per exemple l’erosió del genoll per caiguda. Ferides Contuses: produïdes per un objecte rom com una pedra o un pal, cursen dolor i hematoma.CURA DE FERIDES: Rentar-se les mans i utilitzar material estèril o net. Utilitzar guants com a mesura d’autoprotecció. Netejar la ferida amb aigua a raig i sabó o sèrum fisiològic. Sempre des del centre de la ferida fins a les bores. Secar la ferida amb gases estèrils sense refregar sobre la mateixa, comprimint per controlar la hemorràgia. Si hemorràgia abundant, fer més compressió sobre la mateixa. Aplicar antisèptic local tipus clorhexidina o povidona iodada. Preguntar si és al·lèrgic als seus components. Cobrir la ferida amb tiretes, apòsits i gases estèrils o inclús embenat si fos necessari.RECOMANACIONS DAVANT FERIDES: NO utilitzar cotó fluix, mocadors o tovalloles de paper directament sobre la ferida. NO utilitzar alcohol o productes agressius. NO aplicar pomades o pols cicatritzants. MAI furgar en la ferida. NO manipular ni treure objectes clavats o incrustats. ACUDIR centre sanitari. COBRIR i PROTEGIR la zona de la ferida. VIGILAR l’estat general del ferit i valorar signes vitals fins l’arribada dels professionals.

Entradas relacionadas: