Encavalcament figura retorica

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,24 KB

 

DEFINICIÓ DE LITERATURA a partir del sXX, el terme literatura es comença a usar amb un sentit mes restringit: ara entenem, per literatura, l'art d'escriure amb un objectiu estetic. Característiques DEL TEXT LITERARI un text es literari quan es capaç d crear una realitat imaginaria, una visió nova i personal del mon real. _ Te un caracter subjectiu (l'autor crea un mon d ficció)  _ Caracter del llenguatge denotatiu (pretén referir-se a la realitat d manera unívoca)  _Llenguatge literari connotatiu (pretén sugerir múltiples significats)  _L'autor fa una recreació personal del llenguatge. Les formes d'expressió del text literari es distancien del llenguatge comú:  * Es repeteixen els mateixos sons o semblants xtal d'obtenir un efecte fònic q doni suport al contingut del missatge.  * Es compara un obj. Amb un esser animat imaginari xtal d remarcar qualitats. ELS TÒPICS LITERARIS o llocs comuns heretats de la tradició són el conjunt de motius temàtics que els poetes cultes utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària. Els tòpics més presents són: Beatus ille : És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta. •Carpe diem : Tema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement, que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten l'home a viure-la amb intensitat i plaer. •Locus amoenus : En la poesia del Renaixement, el tractament estilitzat de la natura, com a lloc amè, decorat ideal d'origen clàssic, poblat per nimfes i pastors, que, sovint, contrasta amb l'agitat esperit del poeta. •Ubi sunt :És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps.


*Al·literació: Repetició d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.*Anàfora: Repetició del mateix mot al començament de determinats versos.*Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots de sentit contrari.*Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants.*Comparació: Establiment d’una relació entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.*Encadenament: Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.*Epítet: Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.*Hipèrbaton: Consisteix en una alteració de l’ordre gramatical dels mots.*Hipèrbole: Figura que es fonamenta en una exageració evident*Interrogació retòrica: Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú.*Ironia: Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla.*Metàfora: Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.*Metonímia: Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.*Paradoxa: Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.*Polisíndeton: Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

Entradas relacionadas: