Epíleg del poema Canigó

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB

 


Els dos campanars Jacint Verdaguer lautor mes important de la literatura catalana del Segle XIX,perquè va ser capaç descriure una poesia enormement ambiciosa -i també una bona prosa- en un català modern i assequible sense altres precedents que els escriptors medievals. Dades biogràfiques Nascut el 1845 A Folgueroles (osona) en el si duna família pagesa, als 10 anys va ingressar al seminari de vic i el 1870 fou ordenat sacerdot. Destinat a Vinyoles dOris, el 1874 obtingué, víctima duna anèmia cerebral,una capellania al vaixell Guipuzcoa , amb destinació a lHavana, fins que al 1876, ja refet de la malaltia, sinstal·là al palau del marques de Comillas, a la rambla de Barcelona. El 1877 guanyà els jocs florals amb lextens poema de LAtlantida i emprengué un viatge a Terra Santa. De retorn a Barcelona, comença a caure en desgracia per dues raons: duna banda, la practica de lexorcisme, i de laltra, multiplica les donacions que feia als pobres com a almoiner del marques de Comillas fins lextrem de carregar-se de deutes. Fos traslladat al santuari de la Gleva, a Osona. Però Verdaguer al cap de dos anys i fent cas omís de les ordres del bisbat, torna a Barcelona, on va practicar de nou lexorcisme a la casa que lacolli. Per aquest motiu fos suspès a divins de les seves funcions com a capellà. Silenciat pel poder, finalment li foren restituïdes les facultats eclesiàstiques u el 1902, ja malalt, fou traslladat a Vil·la Joana (Vallvidrera), on mori. Obra:poesia i prosa Verdaguer va ser un autor popular, en bona part, per la seva poesia lírica, molts dels poemes que escriví van ser musicats i convertits així en cançons enormement conegudes. Temàtica mística i lamor per la naturalesa però sense oblidar el registre amorós i el patriòtic. Les seves obres mes ambicioses van ser dos extensos poemes èpics:  Latlandita(1877),epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics. Canigó (1885), un dels grans clàssics de la literatura catalana de tots els temps, consisteix en una exaltació, de tall llegendari i clara influencia ROMàntica, dels orígens cristians de Catalunya a ledat mitjana. Shi barregen alguns personatges històrics amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics. Si a Latlantida destaca la precisió del llenguatge geològic, Canigó suposa un cant damor a la geografia catalana. També es conegut per la seva obra en prosa, rondalles, discursos o articles- com els aplegats a En defensa pròpia- en donen testimoni.  RENAIXENÇA(LA PATRIA) Pel que fa al contingut,ens mostra la situació en ruïnes del monosterir de Sant Miquel de Cuixà i del monestir de Sant Martí de Canigó. Ens explica els canvis que han patit tot fent els dos monestirs mantinguin un diàleg; en aquest es lamenten de la situació actual, perquè es troben en runes i sense campanes. Al final fan un cant a la terra i a la natura, unint el que són i han representat en el Pirineu i tot plegat simbolitzen e representen a Catalunya. Podem dividir-lo en tres parts: Primera part : és una introducció de com són els quatre priorats i monestirs, que es troben en condicions nefastes i ruïnoses, utilitzant interrogacions retòriques. Segona part: aquí els dos monestirs mantenen un diàleg en el que comenten els èxits viscuts en aquelles terres Tercera part: sintrodueixen els elements positius que fan possible fer una afirmació final, sestimen a la terra i el Canigó perdurarà per sempre. Pel que fa a la forma, ens trobem amb un poema de vint estrofes de cinc versos cadascuna, que rimen ABAAB CDCDC i així successivament.

Entradas relacionadas: