Escola

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,14 KB

 
1.Opcions personals- criteri personal/criteri professional.
2 Limitacions associades als usuaris- certs estils de vida.
3. Limitacions afectives propies- vida personal.
4. Estudiar els territoris dels nostres usuaris.
5. No precipitarse a intervenir. (quan encara no ha estat als SS)
6. Secret professional- la confidelitat ( codi etic)
Perfil del educador social: (Soto Rodriguez) Mantener valores constantemente si qiere garantizar su cometido. Caracteristica principal: tidne que ser la capacidad de infundir vida y la habilidad para motivar, dejandose educar por los propios chicos, haciendo una lectura de su propia vida.
(Sáez Carreras) educador: carácter abierto y optimista, preferentemente extrivertido,empatia, disposición positiva... Saber escuchar y respetar las ideas de los demás. Debe ser competente para atender a las necesidades y problemas de los sujetos y ayudarles en su desarrollo.(mduracion, formación, autonomia, etc.)
Perfil aptitudinal i actitudinal: Aptitudinal (tenim “algo de la personalitat”) Actitudinal (desenvolupem “valors”) Algunes de les capacitats que ha de tenir l'educador: Observar, analitzar i adaptar-se a les noves situacions. Ser coherent amb un/a mateix/a i amb el projecte del centre. Establir vincles afectus i relacions interpersonals de manera positivai òptima Ser marc de referencia i saber combinar la fermesai l'afectivitat. Saber treballar a nivell individual i grupal. Saber donar respostes immediates en situacions imprevistes.(ser resolutius) Metodologia del treball social: (Carl Rogers) Expressar-se, treballador social, sense ambigüitat, sense emmascaraments en el rol. Manifestar una actitud positiva: calidesa, atenció, interes, respecte... Ajudar-lo a ser el que és o acceptar-lo com és, sense aprovació ni reprovació sense interpretar-lo, sinó amb un actitud de comprensió. Empatia. Criteris pràctics en al relació individualitzada són per Bellido Alonso (1993): Interes actiu, desig d'intervenir, respectant els silencis.  Evitar actuar des d'opinions preconcebudes. Actitud receptiva i oberta per crear un clima segur i de confianza.  L'escolta activa i l'observació fa que ens fem preguntes internes i haurem de trobar el moment precis per realitzar-las. (Rossell) Saber distingir la realitat externa de la interna, la millor manera es coneixen-sen a un mateix. Identitat i tasca professional: S'ha d'adequar a les expectatives del rol sense anular la seva creativitat personal. Tensions derivades del contacte amb el patiment d’usuaris: Es un treball en contacte permanent i directe amb el patiment d'altres.(dolor fisic/mental) L'usuari aporta a la relació amb el professional allò que li resulta més dolorós, mes dificil de tolerar per a ell mateix i per a les persones que l'envolten, allo que representa de forma explicitat les seves incapacitats i limitacions. Tensions derivades de la pressió institucional: El professional es fa receptor d'aquest malestar del seu usuari i experimenta la tensió propia del fe d'aproximar-s'hi empaticament. També rep pressió externa per part de l'equip de professionals e interna l'autoexigencia personal i professional d'un mateix. Treballem en equips integrats en institucions i aquests gestionen i posen en marxa els serveis, això suposa sentirse infravalorat i poc recolzat en alguns casos o situacions. Tensions derivades de les esperances i temors del prof: És important que l'assistent sigui conscient dels seus sentiments, per aquests no li impedeixir arribar a coneixer realment al seu entrevistat.
Esperances: Ser util, Ser tolerant, Ser capaç de comprendre
Temors: Fer mal, Explorar el passat
Usuari: cerca gratificar necessitats de caire emocional i/o material, per tal d'evitar el malestar i de sentir-se més feliç;vol incrementar el seu sentiment de benestar subjuctiu.
Professional: la seva disciplina i la seva orientació teorica ( a banda de questions de valors i estils de personalitat) determinen una sèrie de criteris sobre què és una “personalitat sana”, què és “ qualitat de vida, o quins principis han de regir un “comportament adaptat, etc...
Societat: els ens publics i les persones significatives per l'usuari (familia, veins, escola, empresa, ciutadans) esperen que es preservi l'ordre establert i que cada individu assumeixi la responsabilitat associada al seu rol social: que estudii, o que treballi, o que rendeixi laboralment, oque cuidi de manera adequada dels seus fills, etc...

Tensions derivades dels patrons de la relació dls usuaris i dels prof: Els ususaris presenten pautes de relació interpersonals intenses habitualment rígides i conflictives, que és posen en funcionament en la vinculació amb els professionali generen fortes tensions.. Relación de ayuda: es la cualidad cohesiva del sistema de accion. Es el producto de la interaccion entre personas. (un buen rapport)entre el professional i el client. Aspectos de la relación de ayuda :
1. Tiene sentido (porque es personal e intima, guarda relación con la situación y las reduce, porque implica compromiso reciproco. 2. Se expresa afecto 3. Se manifesta a la persona total: las dos partes deben mostrarse honestamente, intelectualmente, emocionalmente, sin engaños... 4. Tiene lugar por consentimiento mutuo de los individuos participantes: se otorga implicita y explicitamente, por lección, tradición, deferencia o necessidad. 5. Tiene lugar porque el individuo que va a ser ayudado necesita información, consejo, ayuda, comprensión y/o tratamiento por el otro. 6. La relación de ayuda se lleva a cabo mediante comunicación e interacción. 7. Es un situación estructurada (el professional es quien comienza). 8. El esfuerzo cooperativo es lo que caracteriza la relación de ayuda. (las dos partes trabajan juntas) 9. La person que ayuda es accesible y se muestra segura. 10. El objetivo es el cambio.
Segons Johonson la relació d'ayuda te els següents aspectes: 1. Preocupación por los otros. 2. Compromiso y obligación. 3. Aceptación (no juzgar) 4. Empatia 5. Comunicación clara  6. Autenticidad. (separar problemas i sentimientos ser honesto) 7. Autoridad y poder 8. Proposito (conocido por ambas partes) Obstaculos del proceso de ayuda: 1. Mutua ignorancia. 2. Actitudes hacia la otra cultura. 3. Existencia de diferentes oportunidades. 4. Conflictos entre expectativas sociales y culturales.
Comunicación: Es el ingrediente en la interacción trabajador social- cliente. Tipos de comunicación: 1. Contacto corporal 2. Proximidad en el espació 3. Actitud corporal. 4. Manifestación externa. 5. Mimica y gesto. 6. Dirección de la vista. 7. Sincronización temporal del habla. 8. Tono emocional  9. Pronunciacion, acento. 10. Formas de manifestaciónes. 11. Estructuras lunguísticas de las manifestaciónes. Comunicación verbal i comunicación no verbal.
Habilidades o destrezas en la entrevista: 1. Comenzar. 2. Invitación a hablar 3. Preguntas cortas. 4. Preguntas abiertas y cerradas 5. Uso de topicos (significa focalizar lo que el cliente está diciendo o reconducir la entrevista a una nueva direccion) 6. Estimulos minimos. 7. Escolta activa. 8. Verbalizació de pensaments ( jo entenc aixi) Maneras de canviar el ritme: 1. Transicion suave. 2. Transicion acentuada. 3. Transicion brusca. 9. Proximidad.10. Identificacion de sentimientos. 11. Expresion de sentimientos. 12. Preguntas directas. 13. Tratar con discrepancias. 14. Interpretación. 
Intervenció indirecta: dirigida al medi social, pretén ampliar i aprofundir la consciencia i la solidaritat, activar o organizar recursos, millores en els serveis o canvis estructurals, i d'anar dirigida a les dimensions socials, econòmica, cultural i política. Intervenció directa: es dirigeix a la persona assistida en una relació cara a cara (influencia i modifica a tots dos i la responsabilitat de la qual competeix al treballador).  a) Aclarir - donar suport: L'aclariment consisteix a insitar al client per a que expressi la seva situació – fer més preguntes per a que les dues parts s'aclarin; el suport cosisteix a enfortir i alleujar al client de la seva ansieta, estimulant la confiança en ell mateix, reconexent els seus esforços, disminuïnt el sentiment de fracàs personal (punts forts, punts febles). b) Informar – educar: aportar al client coneixement. A vegades caldrà acompanyar o assegurar-se que el client l'ha entès (la informació donada) c) Persuadir (convèncer a algú per a fer alguna cosa) – influir (causa o efecte): aporten consells, confronten al client amb les possibles conseqüències dels seus actes. Tracta de que l'usuari faci raonaments lògics i fa reflexionar sobre els pros i els contres i les cinseqüències de les seves decisions.
d) Controlar – exercir autoritat: imposar al client coaccions i límits o exercir sobre ell una vigilància. S'exerceix només a persones especialment vulnerables. e) Posar en relació – crear noves oportunitats: mitjançant la motivació , l'estimulació, ampliem el seu marc de vida i de referències i facilitem l'accés a noves experiències enriquidores per a la seva vida i que li donin satisfacció f) Estructurar una relació de treball amb el client: aconseguir que els mitjans necessaris per a establir una relació amb ell, si és possible acordar un ritme de les trobades, la durada i el termini total de l'acció. Els objectius caldrà definir-los amb el client.

Entradas relacionadas: