Escola mallorquina

comprèn un període que va de 1840 fins a 1950, que abasta: Els mestres: Joan Alcover i, sobretot, Miquel Costa i Llobera Actualment es considera sobretot que l’Escola Mallorquina és un corrent poètic molt concret, que recull l’aportació de dues generacions d’escriptors Els poetes que s’agrupen en l’anomenada Escola Mallorquina presenten uns trets estilístics i temàtics comuns. Tot i ser contemporanis dels modernistes, la seva estètica se n’allunya i, de fet, per la seva perfecció estilística i formal esdevindran els models a imitar pels poetes noucentistes. Caracteristiques: -Voluntat de perfecció formal-Nacionalisme tradicionalista-Retorn al classicisme greco-llatí-Exaltació del paisatge mallorquí-Projecció d’un món rural tranquil i sense tensions-Recerca de l’equilibri-Subjectivisme i intimisme-Contenció emocional-Perfeccionament del vers-Ús d’una llengua culta i depurada. el Noucentisme és el resultat d’una conjuntura política (l’ascensió al poder del catalanisme burgès), que permet la col·laboració dels poders polítics amb els intel·lectuals catalanistes. Joan Alcover: Començà escrivint en català i en castellà, però aviat s'inclinà a l'ús de la segona llengua, que donà lloc a una poesia superficial i intranscendent. La pèrdua de l'esposa i de dos dels seus fills el portà poesia greu. mar de confusions i contradiccions, fins a la llengua catalana. Humanització de l'Art: art que connecti amb els problemes i sentiments de l'ésser humà

Obra Poeta i assagista:inicis en castellà. adoptarà definitivament el català. poesia bella i pura, musicalitat profunda. temàtica: sentiment del paisatge, elegia i sentiment civil. Els seus poemes es recullen a Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1919). Cap al tard és un recull sense unitat temàtica ni formal. La vida com a drama continu, el temps destructor de tot i la mort són temes A Poemes bíblics, llibre molt més unitari i de maduresa, hi recrea tot de temes extrets de les escriptures, on els protagonistes són els personatges secundaris i menys coneguts de l’Antic Testament. És una poesia més distant i més plena d’imaginació. Miquel Costa i Llobera Mestre en Gai Saber.Obra llenguatge poètic de qualitat perfecta, vissions essencials de paisatge com a expressió d'un profund sentiment elegíac. poesia romanticisme-noucentisme . obra poètica és recollida a Poesies (1885), De l'agre de la terra (1897), Tradicions i fantasies (1903), Poesies (1907), Horacianes (1906) i Visions de Palestina (1908). primer període to romàntic (Lo pi de Formentor), tècnicament considerat com la culminació de la poesia catalana romàntica. . A De l'agre de la terra (1897) el seu romanticisme retorna a l'historicisme i a la narrativitat per tal d'arribar públic mallorquí. En canvi, a Tradicions i fantasies (1903) i a Poesies (1907) recerca d'una serenitat i d'una harmonia formal. Aquest nou classicisme donarà lloc a la seva obra més important, Horacianes (1906), amb la qual inicia la seva segona etapa. És un llibre basat en la meditació i en la contemplació intel·lectual segons els models horacians. A nivell tècnic, Horacianes és un assaig