Escola satírica valenciana i les dones

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB

 
LITERATURA
La llengua del segle XV al segle XIX
El segle XV va ser el período de máxima esplendor de la nostra literatura; però també s’hi inicia la gradual castellanització de la cort i de l’aristocràcia. Una de les causes fou el compromís de Casp, gràcies al qual Ferran d’Antequera fou elegit sucesor de Martí l’Humà. Açò comportà l’entronització de la dinastía castellana dels Trastàmara en la Corona d’Aragó, i que el castellà, llengua de la familia reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.
Als segles XVI, XVII i XVIII, período la Decadènca, es produí un buit en la producción literaria culta en la nostra llengua a causa de la Guerra de les Germanies que enfronta l’aristocràcia terratinent amb els llauradors i els burgesos. Es va acelerar el procés de substitució lingüística, l’aristocràcia va asumir mes el castella com a llengua propia..
Tot això va assolir la literatura castellana del Siglo de Orto, provocà que els nostres escriptors imitaren tant les formes literàries com la llengua de la cort central i ens abocà a una situación clarament de diglòssa: la literatura culta s’escriu cada vegada més en castellà, la llengua de més prestigi, mentre que la literatura en la nostra llengua queda circumscrita a l’àmbit popular.
El segle XVIII començà amb la mort sense descendencis de Carles II, l’últim monarca español de la dinastía dels Àustria, i amb una Guerra de Sucessió a la corona de males consequencies per a la nostra terra. Les clases populars valencianes els maulets, prengueren partit per l’arxiduc dÀustria, Carles d’Hansburg, les clases privilegades el botiflers s’aliaren amb Felip d’Anjou, un Borbó nét del rei de França.
El 25 d’abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaren els valencians a la batalla d’Almansa. Felip V promulgà els decrets de Nova Planta, que significaren l’abolició de les nostres institucions i la prohibicio d’utilitzar el valencia, que fins aleshores era oficial.
No va ser fins al segle XIX que escriptors i els erudits de la Reinaixença es preocuparen per recuperar la llengua la historia i també per elaborar diccionaris, amb la intenció de facilitar l’aprenentage i l’ús de la llengua literaria.



JAUME ROIG
Un dels autors més representatius de la nostra literatura d’aquest periode és el metge Jaume Roig (València, 1402-1478). Refugiat a Callosa d·En Sarrià, fugint d’una pesta declarada a València, Roig ca escriure la seua obra cabdal, L’espill o Llibre de les dones per entreteniment. L’espilla és una historia cruel contra les dones, que no és cap manera autobiográfica, i està escrita en versos tetrasil·labs.
ISABEL DE VIENA
Potser com a resposta de l’atac a les dones que va fer Jaume Roig, Isabel de Villena (1430-1490), que va ser abadessa de les monges clarrisses del convent de la Trinitat de València, va escriure una defensa de les dones en Vita Christi

ROÍS DE CORELLA
Vida
Roís de Corella (Gandia, 1433 o 1443-1497) va ser mestre de teología. Pel que fa al seu estil, Corella es trova en la cruïlla entre la cultura medieval i el Renaixement. En la seua obra poética cal destacar la incorporació d’elements autobiografics i sentimentals. Hi abunden les metàfores, les hipérboles i les al·lusions de caire mitològic o cristià. Pel que fa a las seua prosa, pertany al corrent denominat valenciana prosa, que va ser una manera d’escriure conreada per alguns autors valencians de l’època i que caracteriza per l’estil llatinitzant, complex , elegant, filigranat i sumptuós.
Obra
Obres amoroses caledria fer esmet de la Tragèdia de CAldesa escrita en prosa, però amb algún fragment en vers. Narra l’engany Amorós al qual una dama sotmet el seu amant.
Obres religioses la majoria adreçades a la Mare de Déu. Cal esmentar Vida de la gloriosa santa Anna, Història de la gloriosa santa Magdalena, Història de Josep
Textos de circumstàncies són obres que en alguns casos Corella va escriure per compromís. Podriem esmentar El triomf de les dones, escrita en prosa, fa un parlament en defensa de les dones
Obres mitològiques aquest conjunt d’obres estan molt influenciades per Ovidi i per Boccaccio i la seua temática se centra en temes amorosos amb un desenllaç tràgic. El raonament de Telanó i Ulises, Plany de la reina Hècuba i Leandre i Hero.

Entradas relacionadas: