Església de la Madeleine: Història, Arquitectura i Funció

Església de la Madeleine

Autors: Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé

Cronologia: Segle XIX

Tipus: Església

Material: Pedra

Estil: Neoclàssic / Neobarroc

Localització: París

Biografia dels Arquitectes

Pierre Vignon: Arquitecte neoclàssic de França. Va estudiar arquitectura amb Ledoux el 1805 i va col·laborar amb Thibault (Castell de Malmaison). El 1806, Napoleó li va encarregar la realització d'un temple laic dedicat a la Glòria dels soldats del 1r Imperi. Va morir el 1928. L'obra fou continuada per Jean-Jacques Marie Huvé, responsable de l’interior del temple i les tres cúpules.

Descripció Arquitectònica

L'església s’eleva sobre un podi i s’hi accedeix per una àmplia escalinata. La tipologia és de temple perípter monòpter de planta rectangular. Presenta un pòrtic octàstil presidit per columnes corínties de 20 metres d’alt. Damunt, hi ha un entaulament amb tres platabandes, un fris amb decoració en relleu i la inscripció, i un frontó amb ornamentació escultòrica (de Lemaire). El sostre es tanca amb una coberta a dues aigües. L'interior consisteix en una única nau amb un absis semicircular al presbiteri. L’espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines, que no són visibles des de l’exterior i descansen damunt de quatre parells de columnes corínties. Vuit columnes separen l’espai de la nau central d’una galeria de circulació.

Emplaçament

L'església es troba a un dels extrems de l’eix viari transversal que travessa la place de la Concorde, tancat per l’altre extrem. Aquesta plaça està situada en un dels eixos urbanístics principals de París, i separa els Champs Elysées i el Jardin des Tuileries a la riba del Sena.

Funció

Inicialment, la Madeleine era una església. Però amb els esdeveniments produïts durant la Revolució Francesa, fou transformada en Temple de la Revolució, per la seva proximitat a la place de la Concorde (on van ser guillotinats Lluís XVI i Maria Antonieta). Amb l’arribada de Napoleó, va passar a tenir una funció commemorativa. A partir de 1842, va recuperar la funció religiosa originària com a església consagrada a Santa Maria Magdalena. La funció religiosa explica els relleus que decoren el frontó (Judici final, amb Crist a l’espai central, flanquejat a la dreta per l’arcàngel Sant Miquel i a l’esquerra per Maria Magdalena, que simbolitza el penediment). La imatge fou condemnada per la seva indumentària, que es va considerar impúdica.

Models i Influències

L’arquitectura neoclàssica va prendre com a referència directa la cultura de la Grècia i Roma antigues. La tipologia del temple clàssic, amb gran pòrtic i frontó, va esdevenir un model habitual, com es pot veure al Panteó de París (Soufflot) i a la Gliptoteca de Munic (Von Klenze). Vignon va prendre com a model el temple de la Maison Carrée de Nimes (obra d’estil romà imperial), amb dos canvis significatius: la monumentalitat de les dimensions i el pòrtic octàstil (la Maison és hexàstil).