Espill Jaume roig gratis

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,65 KB

 
estil i llenguatge:La limitadíssima longitud dels versos (quatre síl·labes) determina inexorablement l'estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difícil. Roig es Veíé obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, en definitiva, a practicar diversos equilibris que moltes vegades distorsionen la sintaxi de la frase.
El lèxic és un altra de les magnífiques aportacions de l'
Espill. L'autor afirma explícitament al prefaci que no ha fet sinó manllevar el llenguatge dels habitants de l'horta de València. A partir d'aquesta base lingüística inicial, que constitueix un mosaic amplíssim del vocabulari col·loquial de la València de l'època, l'autor realitza tota mena de girs semàntics i fonètics.
La misogínia de l' Espill és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està escrita de manera que els seus despropòsits fan riure. L'Espill és una comèdia en el sentit medieval del terme, és a dir, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per personatges de baix nivell que comença malament i que acaba bé.Jaume Roig hi parla en primera persona narrativa i s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n’ha de viure al marge per obtenir la salvacióSeguint la tradició narrativa ROMànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos .
infanciaconeixem el protagonista, que parla sempre en primera persona i explica ara la seua infantesa. Orfe de pare i foragitat de sa casa per la seua mare, es veu obligat a guanyar-se la vida i emprèn un viatge aventurer, primer per Catalunya i després per Combat en la guerra dels Cent anys al costat dels francesos i, a París ja ric gràcies als botins que ha obtingut, intervé en la vida cavalleresca.








capítol de la donaLes monges van aconsellar a la dona del protagonista que no fes cas del seu marit, que no s'atavalés, que no es fes càrrec del seu fill fingint una malaltia barrejant cendra, oli, farina i calç amb la seva orina i que un mentge sense experiència i ben pagat certifiqués que es trobava malament, d'aquesta manera seria atesa. Si això falla, diuen que es talli la pell amb mostassa, que fingeixi úlceres amb pebre polvoritzat, que es punxi la llengua i tossi per simular tuberculosi però que mai simulés febre perquè podria ser descoberta.Una monja li va ensenyar a fetillar i ullprendre. Una altra li diu que ha de complir allò de multiplicar-se i omplir el món, que cal practicar-ho per estar sana i bé. La cellera major li diu que ha de vèncer el seu marit des del principi perquè si no s'aviciarà. L'altra li diu que s'aprofiti de les riqueses del seu marit i que les porti al convent. I una altra diu que el seu marit juga amb un dau fals, que si ell quan tira en treu sis doncs que ella cregui quatre.El marit es compadeix d'ella i no pot corregir-la, perquè ella havia estat criada des de petita en el convent.model de vidamode de vida ascètic,caracteritzat per l'abstinència dels plaers del món .Aquells qui practiquen el mode de vida ascètic sovint veuen aquesta pràctica com una virtut i la cerquen com la manera d'aconseguir gran espiritualitat.Molts ascetes creuen que l'acció de purificar el cos ajuda a purificar l'anima i així aconseguir una més gran connexió amb la divinitat i o trobar la Pau interior.

Entradas relacionadas: