Estil de Joan alcover

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,25 KB

 
1.Costa expressa una actitud afectiva amb el paisatge real que contempla i manifesta dues constants temàtiques íntimament relacionades: el sentiment religiós i el sentiment paisatgístic. Naturalesa com a mirall de l’ànima del poeta, revela influències de Lamartine i de Baudelaire i s’omple de notes grandioses a l’estil de Víctor Hugó. Costa dibuixa un paisatge que es transforma en un paisatge literari amb trets i perfils que adopten categoria universal, esdevé el símbol de la Mediterrània. Reflecteix l’ànima ROMàntica: l’afany del poeta d’unir-se amb l’infinit, i traspua el desig d’enlairar-se per damunt la celístia de l’horitzó per acarar-se amb Déu.
2. L’arbre, a Alcover, apareix reiteradament a les “Elegies”. Excepte a “Cançó dels pins”, l’arbre no és mai un arbre gloriós, niun signe d’ufanor. Apareix en poemes com “La relíquia”; “Enyorança” (xiprer: arbre de la mort); “Desolació” (l’arbre és un símbol complet del poema); “Dol” (arbre lligat amb la idea de suïcidi). L’arbre alhora que és símbol del dolor ho és també de la perennitat, del que resta després de totes les devastacions.
3. Alcover presenta un paisatge que és considera més profund i càlid, en canvi, Costa utilitza un paisatge al qual qualificaríem propi d’una gran puresa lírica. A més Alcover inclou normalment dins el seu paisatge la figura de l’home, cosa que en la poesia de Costa manca. I per últim cal esmentar que la diferència en el tractament del tema del paisatge recau en «l’actitud enyorosa», això vol dir que Alcover simbolitza el paisatge com un bé enyorat i no com un bé posseït a diferència de Costa que només representa la natura. També s’ha dit que Alcover, consegüentment, fa un paisatge viscut, humanitzat o dinàmic, enfront de la natura despoblada o estàtica de Costa.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
com per costa amb és paisatge