Estil plateresc

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB

 

L’ARRIBADA DEL RENEIXAMENT A LA PENÍNSULA IBÈRICA


Durant els dos primers terços del segle XVI, a Espanya, els nous models renaixentistes només apareixen com a elements decoratius sobre estructures encara gòtiques i mudèjars.

Aquest primer estil renaixentista de transició és conegut amb el nom de plateresc, per la semblança que presenta l’ornamentació de les façanes dels edificis amb el treball que feien els argenters. Bàsicament, el plateresc es caracteritza per la gran profusió d’elements decoratius: medallons, elements heràldics, columnes i grotescos.

En aquest primer període de Renaixement espanyol destaca la Universitat de Salamanca i la d’Alcalà de Henares, aquesta última obra del salmantí Rodrigo Gil de Hontañón.

A partir del segon terç del segle XVI, durant el regnat de Carles V, i convivint encara amb les solucions plateresques, el gust per allò decoratiu deixà pas a un estil més auster, en el qual es desenvolupen plenament totes les influències italianes. Un clar exemple d’aquest període conegut amb el nom de purisme és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada, obra de Pedro Machuca.

Durant l’últim terç d’aquest mateix segle, coincidint amb el regnat de Felip II, es desenvolupa l’etapa Herreriana, anomanda així per Juan Herrera. Es caraacteritza per la sobrietat formal rigorosa juntament amb l’absència quasi total de decoració. Aquesta comença a tenir trets ja manieristes.

En el segle XVI, a Espanya, els escultors van prendre com a model les obres de Donatello i Miquel Àngel. Bartolomé Ordóñez va ser un seguidor fidel del primer amb obres com el cor i rerecor de la catedral de Barcelona i la tomba de Felip i Joana a la capella Reial de Granada. La influència de Miquel Àngel és evident també en Alonso Berruguete, autor del cadirat del cor de la catedral de Toledo.

La pintura espanyola introdueix el nou llenguatge renaixentista a partir dels primers anys del segle XVI i els artistes prenen com a model l’estil flamenc i l’italià.

La pintura flamenca, més propera a la pintura gòtica, s’introdueix a la Península amb l’arribada d’artistes flamencs, entre els quals destaquen Pedro de Campaña, Joan de Borgonya i Ayne Bru.  Els models italians arriben a Espanya per la doble via d’artistes forans o per l’estada a Itàlia d’artistes espanyols. El centre més important és València, amb autors que fan seu l’estil de Leonardo i Rafael. A Castella destaquenn Juan de Borgoña i sobretot, Pedro  Berruguete, encara deutor de a pintura del Quattrocento, i el seu fill Alonso Berruguete influït per l’estil de Miquel Àngel. El Manierisme tindrà en les pintures que destaquen el monestir d’El Escorial, realitzat per artistes italians, un dels seus millors exemples.

En aquest estil destaca El Greco, artistes grec però considerat espanyol per la llarga estança a la península.


Entradas relacionadas: