Estructura

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,51 KB

 

QUADERN D'ARAM:Argument:La novel•la s’explica per mitjà de les veus d’Aram i de la seva mare Marik, conservades en un quadern. A causa d’una malaltia d’Aram i una prometença que fa la seva mare de pelegrinar fins al monestir de Narek, si es cura, Aram i la seva mare escapen de la mort, que arriba sense pietat, quan el govern turc decideix eliminar el poble armeni. La novel•la explica el recorregut vital de mare i fill, que el fa viure un segon naixement.El viatge és llarg i ple d’obstacles. De Trebisonda, la seva ciutat es dirigeixen a Van, a la riba del llac del mateix nom, s’endinsen a Pèrsia, arriben fins a Ecmiadzin, s’aturen llarg temps a Jerevan, desprès viatgen fins a Atenes, s’embarquen al port del Pireu, passen per Corint, fan escala a Patràs i a Bríndisi, continuen la navegació fins a Gènova, per recalar finalment a Marsella.El noi protagonista es diu Aram. Aram representa els orígens més llunyans del poble armeni. I el mont Ararat, “la muntanya santa” de Marik. La mare d’Aram, a la novel•la, es diu Marik. Marik representa també la mare per antonomasia, en la novel•la d’Anglada.ESTRUCTURA:L’obra consta de set capitols, un epileg i una nota. Tamb inclou un mapa per ubicar Armenia i els llocs on succeriren les matances aixi com un quadre cronologic de la historia d’aquest Estat. La veu narrativa dels dos primers capitols pren part en la narracio be  en primera persona del singular, be en primera del plural, despres sembla esvairse. El tercer i quart capitol es Aram qui parla. Els cinque capitol dona veu a la mare(Marik) i Aram la torna a pendre en el capitol sisè per tornarla a pasar a Marik al capitol setè a dos testimonis: un turc, un armeni i la veu narrativa que clonclou la novel.la en l’epileg. Ens hi explika la génesi de la novel.la i algunes claus per a la seva comprensio que es podria resumir aixi: un viatge a Rodes amb escala a Atenes; de poesia de Ran Nazariantz de Daniel Varujan i els dos bolumets de poesia Armenia traduïda al francès, comprats a Atenes durant el viatge, el carnet de coraller grec de Kondos de Cadaques; El drac de Rodes trobat a Cadaques i la coneixença de l’hel.lenista armenia Maria Ohanesian.



LLENGUA I ESTIL: L’esil de Anglada es depurat,contingut, auster pero amarat de lirisme. La seva prosa flueix sense entrebancs amb senzillesa i amb aparent facilitat. Darrere hi ha tot un treball estilistic fet amb cura perq vol arribar a tot el tipus de public. Perq vol deixar la seva veu a aquells que no tenien o aquells als qui s’havia prohibit i per aixo la seva veu havia de ser una veu clara i afermada  com la que va heretar els seus avantpassats: Verdaguer, Homer, Safo, Horaci, Dant. Afavor dls justos. La tradicio jueva diu que hi ha un nombre de justos que aguanten el mon i que si es mort l’ultim, s’acabara aquest mon. Anglada posa en veu als perseguits armenis. Un Viatge a Rodes:El mes de maig de l’any 1996, Anglada va viatjar per cinquè i darrer cop a terres gregues, va visitar Atenes i l’illa de Rodes amb la seva filla Mariona, el seu gendre Josep i el seu nét Adrià. D’aquest viatge en sorgí la decisió d’escriure la historia d’Aram, que esdevindrà aquesta novel•la. I del viatge també en va néixer un poema, “Làpida i Afrodita”, que és també en l’origen i en la decisió d’escriure Quadern d’Aram. Es així que Anglada, a Rodes, tot veient la làpida i la bellesa de la petita estàtua d’Afrodita, decideix tornar a escriure sobre la barbarie, sobre un altre genocidi que taca de sang les mans humanes. Heus aquí com podem relacionar i tancar el cercle amb el viatge a Rodes. L’any 1996 el món seguia espaordit el curs funest de la guerra dels Balcans. Una mostra més, encara, de la connexió entre el poema i la novel•la la podem veure en el segon capítol de Quadern D’Aram, que porta com a epígraf el nom dels dos amics, “Aram i Iorgos”. Ambdós bussegen a la recerca de les restes d’un vaixell naufragat o del que contenia. Iorgos va trobar el vaixell grec enfonsat, carregat de tresors de l’Àtica, llavors veu davant seu el perfil de la deessa de l’amor, Afrodita. L’Afrodita de Rodes i l’Afrodita del fons del mar, la bellesa, la bondat, la virtut, i les atrocitats, la tendresa i la sang, com en el títol de la introducció a l’edició de les obres completes d’Anglada que escriví Carles Miralles.

Entradas relacionadas: