Estructura moral

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,92 KB

 
Llibertat externa: ningú ens impedeix actuar de la manera q ens sembli oportuna, dins del q és permés x les lleis. Llibertat interna: poder decidir x un mateix sobre les qüestions q ens afecten: llibertat de voluntat. És la llibertat moral q ens permet conduir la pròpia vida d'acord amb els criteris propis. Facultat de la voluntat x actuar en un sentit o altre sense ser determinada x quelcom. 2 actituds: -Qui està convencut q res no pasa sense una causa (determinista). -Consciència espontània q tenim d'actuar llurament en ocasions, encara q estiguem condicionats a obrar en un sentit o altre. Condicionat: no es té una llibertat absoluita i total, però som responsables dels propis actes. Determinat: negar absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat. Determinisme cosmològic, destí (Heràclit): Tot s'explica x alguna raó, una raó primera i una comuna que és la llei q regeix l'univers (destí). Ideal de savi: el que conscient q tota felicitat exterior és en mans del destí, intenta assegurar-se la pau interior. Impertorbabilitat: única forma de felicitat. Determinisme teològic: predestinació: Problema de compaginar l'ordre causal del món amb la llibertat sorgeix amb la reforma protestant i amb la rèplica de la contrareforma catòlica. Ésser humà mancat de lliure arbitri i consegüentment, predestinat. Determinisme científic: Intentar donar raó de la conducta humana amb la ciència. Reduccionisme: redueix la complexitat i riquesa de les dimensions humanes a una sola. Determinismes reduccionistes: Monisme fisicalista (redueix l'univers a matèria i els mov. dels cossos a mov. mecànics, incloent-hi el psiquisme humà). Determinisme fisiològic (actes q anomenem lliures són en realitat reflexos condicionats molt elaborats). Determinisme psicoanalític (fet humà d'obrar mogut per l'inconscient). Determinisme econòmic del marxisme (diferents etapes històriques, diferents modes de producció, com a determinades x la infraestructura econòmica, i la consciència humana com a determinada pel lloc q cada individu ocupa en el procés de producció). Determinisme genètic dels corrents sociobiològics (veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions). Determinisme psicològic (la nostra conducta està regida pel mòbil q exerceix més atracció sobre la nostra voluntat, i per això el nostre comportament és racional i no arbitrari).

No hi ha persones amorals. Imaginar possibilitats, haver d'elegir i justificar l'elecció són 3 moments de l'estructura moral que fa que cap sigui moral. Un ésser actua amoralment quan actua automàticament i no es amo ni responsable dels seus actes. 2 tipus propietats: Per naturalesa, i per apropiació. X apropiar-se d'una nova propietat és necessari repetir actes en una meteixa direcció, així conseguim uns hàbits de comportament: virtuts i vicis. Consciència: capacitat d'adonar-se d'alguna cosa. Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò moralment bo i dolent. La consciència té una segona funció, formular judicis pràctics, tenint en compte els principis generals i les dades de la situació. La millor forma de comprendre el q exigeix un principi moral és mirar d'aplicar-lo. Tercera funció: autocrítica (remordiments). Responsabilitat: capacitat d'optar i tenir coneixement moral necessari x ser amos dels seus actes. Llibertat: capacitat de la voluntat per elegir entre dif. possibilitats. Kant diu q les persones sóm autònomes. Diu que aquesta saviesa és la nostra propia llei, la llei de la llibertat o moral. Lleis naturals a les quals estem sotmesos com a éssers físics. Lleis de la llibertat, ens permeten organitzar la nostra vida i la nostra convivència de maneres humanitzadores. Kohlberg, la maduresa moral comença amb l'heteronímia moral i culmina amb l'autonomía moral. 3nivells: Nivell preconvencional: persona té per just el q satisfà els seus interessos, no són autònomes, sinó heterònomes. Nivell convencional: persona considera just allò q concorda amb les lleis pròpies de la societat. Heterònomes, controlen els seus impulsos egoistes per adaptar-se a les normes. Nivell postconvencional: persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Autònomes. // Responsabilitat: Defensa d'una cosa en un judici o la justificació d'una acció que ha estat posada en dubte. Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral. Ser moralment responsable vol dir: -actuar amb llibertat, -ser capaç de respondre de l'accio feta, -assumir les conseqüencies. //T.10 -> Món moral sobre el q reflexionarà la filosofia, en els poemes homèrics apareix aquest mon moral basat en: -> -Allò q es bo consisteix a fer quelcom q serveixi. -La virtut s'entén com la capacitat de sobresortir. -L'home bo es el q intenta sobresortir prestant els millors serveis a la comunitat. / Sòcrates creador ética occidental. -Moral, qüestió d'actituds. -Buscar la veritat oposar-se al dogmatisme. -La veritat és en el cor dels homes, els mètodes per descubrir-la són la reflexió i el diàleg. -Mètode maièutica, art de donar llum a la veritat. -Saviesa, virtut i felicitat s'identifiquen. -És impossible obrar malament expressament, s'obra malament x ignorància.

Entradas relacionadas: