Segona etapa del Modernisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,92 KB

 

esteticista/decadentista/simbolista: No atribueix a l'art una funció de transformació social. Cultivar l'art per si mateix: consegració de l'artista. Vida bohèmia (lliure, sense convencions socials.

regeneracionista/vitalistes: Recerca de construir una cultura nacional catalana moderna, incloent-hi la llengua.

Jugendstil (Alemanya), art noveau (França i ang) s.XIX-XX. Es va desplegar en totes les arts, les bases  renovació dels materials artístics, valoració de la conciencia de ser artista i imaginació, i reivindicar el passat històric de ciutats i nacions. (a Catalunya va durar 20 anys) Comença expo universal 1888,5 festes modernistes, aparició de revistes com l'Avenç, els quatre gats, catalonia, diari de bcn, la canguardia. Continua consolidació de molts artistes (ajudats per burgesia), creació de l'IEC (1907) i setmana tràgica. Acaba: mort de Joan maragall i nonell (1911)



1 etapa: el 1892 es publica l'article "Viure del passat" de Jaume Brossa iés considera l'inci del moviment. L'Avenç (del 81 al 84 defensa l'estètica naturalista realista i del 89 al 93 s'inicia la campanya ortogràfica), Diari de bcn diari de la burgesia, idees de nietze. La vanguardia colaboren amb russinyol, cosella yxart, catalonia: simbolic i vitalista, defensa idees nacionalistes literàries radicals. 1a festa expo quadres russinyol. 2a festa(1893) inauguració cau ferrat, representació de l'obra de Maleterlink traduida per P.Fabra, crien q els jocs florals eren fullaraca. 3a(1894) festa decadentista anava la gent convidad per S. Russinyol, enterraven dos grecos i representació de "la damisela santa" maragall. 4festa(1897) repre. Opera "la fada" enric morera, en aquesta festa es va crear la revista catalònia. 5ena festa (1899): última inaguren estatua greco i fan discursos. 2a etapa: Modernisme triomfant i les formes son la difusió per diaris i revistes. Joventut (1900-1906) recull els dos corrents, expansió i consolidació del catalanisme dintre de les classes petites burgeses i liberals. Moviment entès i establert per la burgesia. Temes: catalanisme, ruralisme i vitalisme. Catalanisme política nacionalista catalana donanant valor als JF. Vitalisme es messiànic lartista és un messies dotats duns dots sobrenaturals. Perd importancia larts i guanya la política.

Entradas relacionadas: