Examen cata

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 31,94 KB

 

LITERATURA MEDIEVAL

1. FEUDALISME. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Ledat mitjana és un periode històric que comprén desde la caiguda de limperi romà, fins locupació turca de constantinoble el 1453. En els territoris que en un futur configurarien Catalunya, els francs van crear la Marca Hispanica; zona fronterera destinada a protegir el regne franc de les incursions dels àrabs. Guifré el pelós fou designat comte dUrgel i la Cerdanya i més tard de girona i barcelona. A la seva mort, sinicià la succesió hereditaria en els comtats catalans. Per això es considerat el Casal de Barcelona.
El feudalisme; sistema dorganització social, política i económica que caracteritzà ledat mitjana. Es basava en la economia agraria i en la divisió de la societat en estaments, lligats pel contacte de vassallatge. Aquest terme fà referència precisament al territory o feu governat per un senyor feudal, literature cortesa.

2. POESIA MEDIEVAL. POESIA TROBADORESCA.

La lírica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del s.XII (primera mostra de poesia culta expresada en una llengua romántica, loccità, va constituir la base de la lírica europea). Van haver-hi una serie de factors que van afavorir aquest fet, proximitat geogràfics, lligams pilitics i afinitat lingüística; AQUESTA VA PERDURA FINS I TOT DESPRÉS DE LA DESFETA DE LES CORTS OCCITANES (batalla de muret 1213).
La poesia catalana es va hincar amb la producció del trobadors catalans que escrivien les seves produccions en llengua occitana. Ausiàs March va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca. La separació lingüística entre poesia i prosa, va ser un dels trets que va caracteritzar la literatura medieval catalana.
La poesia trobadoreca, com tota la lírica, presenta un to afectiu, sentimental i emotiu.
Els trobadors eren els autors de les composicions escrites en occità. Els poetes en llatí més culte, poemes; els trobadors en llengua vulgar, cançons.
La informació sobre els trobadors ens a arribat a través de les vides i les razós. (la vida era un text inclòs en el cançoner que recollia dades sobre la biografía i la personalitat del trobador; les razós era un escrit que comentava les motivacions i circumstàncies dun poema concret.
Els trobadors componen la lletra i la música de les seves cançons, i els joglars les interpretaven. (els joglars eren persones que es dedicaven a entretenir i a divertir tota mena de gent. Alguns eren épics perquè interpretaven cançons de gesta). Lensenhament era un tipus de composició poética que cal relacionar amb aquesta exigencia dels trobaodrs cap als joglars.

Principals representants:
-Guilhem de Peitieu: (1071-1126) primer trobador occità, i el més representantiu de la primera generació.
-Bernat de Ventadorm: (1147-1170) considerat un dels millors trobadors occitans, la seva producció poética es exclusivament de temática amorosa. Sen conserven unes 40 composicions.
-Marcabrú: (1130-1149) trobador nascut a Gascunya i de condició social baixa que va fer de joglar. La seva obra està formada per 42 composicions.
-Azalais de porcaraigues: (1173) va mantenir una relació estreta amb el trobador rimbaut dAurenga. Només sen coneix 1 composició.


Generes poetics, els més characteristics són:

-la cançó: genere per excelencia, va constituir el vehicle més important de la poesia amorosa.
-El sirventés: el vehicle de latac, la ira, la polémica literaria o pilítica i el discurs moralitzador.
-El plany: genere del qual el trobador es lamenta per la mort dun persontge important.
-Lalba: poema amoros que expresaba lenuig dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts.
-La pastorel·la: composició que describía la trobada i el diàleg en ple camo entre una pastora i un cavaller que intentava seduir-la.
-Tençó i el tornejament: expressaven debats entre trobaodrs.

Lamor cortès.
Els poemes amorosos dels trobaodrs sempre expressaven la mateixa situació: la dama era el senyor i se lanomena domna o midons (aquests feien referencia a una dama casada). El trobador era lhom, vassall, i lamor es convertia en servei. Lenamorat servia fidelement la dama igual que un vassall servia fidelment el seu senyor. El trobador analitzava la pació amorosa i hi establia quatre situacions o etape, que anaven des de la timidesa de lenamorat fins al goig de lamant.

La forma de la lírica trobadoresca. Vesificació i estrofes.
El comput de sil·labes era sempre exacte i la rima rigorosament consonant. Pel que fà a lestil, en les cançons cal diferenciar dues tendències: el trobar lleu i el trobar clus. El trobar lleu era un estil de versificació senzilla, i el trobar clus era el contrari, era complicat i difícil de comprendre.

3. AUSIÀS MARCH

Va neixer probablement a Gandia lany 1397 en el si duna familia de lletraferits. La seva obra, peculiar i personalísima, és formada per 128 composicions de tipus amoros i moral que recullen els trets més rellevants del nostre poeta i el converteixen en un símbol de modernitat.

Caracterísitques de les composicions:
-Ús de la llengua catalana com a llengua literaria.
-Fidelitat a lestructura de la canço trobadoresca.
-Construcció característica de les comparacions a partir dimatges de procedencia diversa. Tenen tres funcions bàsiques: emotiva, persuasiva i explicativa.

Influencies: March va ser un trobador tardà que va introduir en la seva poesia idees filosofiques, que va analitzar les passions i que va escriure una obra absatracta i àrida. Les fonts dinfluencies són: les que tenen un paper destacat en la producció amorosa i les que tenen a veure amb el tipus moral.

Poesies amoroses:
-els trobadors: March es va acostar més als últims representants dquest tipus de poesia, però també sen va allunyar pel que feia a lús de la llengua i a la introducció de idees procedents del seu temps.
-Dant i petrarca: la poesia de March presenta similituds importants amb les obres daquests dos poetes. Probablement, trobaríem les coincidencies més destacades amb lbra del primer, ja que la poesia de March i de Dant són més medievals i estan més influides per la filosofia i lescolastica que no pas la de Petrarca, que, amb una actitud més moderna, anuncia el renaixement.

Lescolàstica i la filosofia
Sant tomàs i Aristòtil van ser les influencies més destacades en lobra de March pel que fa al canvi a una poesia de contingut moral i didactic en una substitució de la poesia amorosa trobadoresca, que va ser produit per lecolastica.

Els successors de March són: Joan Boscàn i Pere serafí.

4. LESCOLA VALENCIANA

A partir de la segona meitat del s.XV, Valencia esdevingué una de les ciutats més brillants de la Mediterrania. Aquesta fou fonamentalment burggesa i ciutadana. En el grup més burgès es practicà una literatura satírica i realista, que volia divertir i alhora retratar la societat contemporania amb un llenguatge entenedor i popular. El sector més aristocràtic cultivà la recreació dels classics i una literatura elevada de caire humanista que nimitava els models mitjançant un llenguatge culte i retòric.

Jaume Roig, burges i lletrafeirt, representa la figura més rellevant dquestes expressions literàries amb el seu llibre espill, un classic de la literatura misògina en cátala que va ser molt difós i celebrat, alhora que va generar una replica interessant en defensa de les dones, Vida de Jesucrist , de sor Isabel de Villena.

Espill (o llibre de les dones): Jaume Roig va neixer a Valencia al principi del s.XV i va morir a Benimàmet el 1478. Va esdevenir un dels presonatges més representatius de la burguesía catalana. Fou un metge de gran prestigi, i fins i tot fou metge personal de la reina Maria de Castella.
Roig va escriure Espill, obra contemporania de Tirant lo Blanc. (versos de 4 silabes; dividida en part: de sa juventut, de quan fou casat, de la lliçó de salomó i denviuda). La preocpuació estilistca correspón a una atenció rigorosaen la redacció de lobra.

Joan Roís de Corella; va neixer probablement a Gandia entre el 1433 i el 1443 i va morir a Valencia el 1497. Descendent de la petita noblesa vlenciana, va escollir la carrera eclesiástica ¡, però les llacunes de la seva biografia no permet asegurar que fós nombrat sacerdot. La seva familia es relacionava amb la dAusiàs March i la de Joanot Martorell. Era un escritor que es movia entre les autoritats medievals, les innovacions que apuntava lhumanisme i la proximitat del renaixement.
La seva obra extensa i variada, sadreçava a un públic aristocràtic , sensible a les noves influencies literaires.
Corella va escriure obres profanes, entre les quals destaquen les amoroses, les mitologiques i les de circumstancies, i obres religioses. Es va inclinar pel sentit moralitzador.
Obres:
-profana: obres amoroses; Lobra més destacada de Corella és La tagedia de Caldesa.
-Mitológica: snclouen dins de la seva obra amorosa. La influencia més destacada es la dOvidi.
-De circumstancia: trobem un parell de debats poetics, un munt depitafis i el triunfo de les dones. (es una defensa a les dones i safegeix a la polémica a favo i en contra del sexe femení provocada per lobra de Pere Torroella, Maldezir de mujeres.
-Religiosa: es tracta duna produccuió considerable que ja va començar a escriure en la seva juventut. Reixií sobretot en les poesies marianescompostes tardanament en la seva maduresa. Va escriure en vers i en prosa. La més destaca és Loració.

LITERATURA MEDIEVAL II

1. RAMON LLULL

Va viure prop de 80 anys, no va tenir un lloc de residencia estable, va renunciar a tots els seus bens materials, va viatjar per tot el món conegut, va discutir amb els savis mes eminents de lèpoca, va relacionar-se amb papes i reis, i va dedicar-se amb pació a la predicació, sobretot al nord dafrica. Va escriure un total de 243 obres.

-prosa filosofica o científica: llibre del gentil e dels tres avis
-art de predicació: llibre de virtuts i pecats
-obra narrativa: llibre ddEvast, dAloma e de Blanquerna son fill, llibre de meravelles
-obra poetica: cant de romàn

Una de les característiques més rellevants de lobra de Ramon Llull és lextraordinaria coherencia del seu pensament.
Lart és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana a través de la raó.
Va escriure la seva obra en diverses llengües. El seu interés es va a centrar a aprendre del trívium i del quadrívium. Es va dedicar sobretot a aprendre llengües: el llatí i làrab. Consideració de la llengua com a vehicle comunicatiu. El lexic cátala de Llull es molt poc dialectal i amb una escasísima quantitat de prevençalismes.

La vida de Ramon Llull esta estructurada en 3 etapes:
I.etapa cortesana
II.el·luminació de la randa. Etapa de formació. (es proposa 3 objectius: la conversió dels infidels, la confecció de llibres per combatre els errors contraris a la religió i la fundació de monastirs).
III.etapa de màxima produccio i difusió (es dedica a donar tombs pel món per transmetre la paraula de déu).

2. LA LITERATURA HISTORIOGRÁFICA. LES CRÒNIQUES.

Lorigen de les crònques es troba en les cançons de gesta, informaven el poble, però també feien propaganda sobre les cases reials i els monarques.
Les croniques, són narracions de fets historics esdevinguts durant un període determinat, un regnat o una dinastía. De carácter bèl·lic, les primeres van ser escrites en llatí i adreçades a un públic culte. La intenció era divulgar fets historics i enaltir les cases reials exaltant les gestes dels reis i amagant-ne els gracasos bel·lics.

-crónica de Jaume I:la primera de les quatre grans croniques es la de Jaume I o Llibre dels feits, redactada entre el 1244 i el 1276, data de la mort del rei. És una mena de llibre de memories, en el qual Jaume I descriu el seu regnat, i duna manera molt minuciosa, gestes militars. El rei es decriu com un heroi medieval i es el veritable protagonista de la crónica.
-Crónica de Bernat Desclot: o llibre del rei en Pere, va ser escrita en 1283-1288, probablement per Bernat Escrivà. Centrada en el regnat de Pere II el gran, descriu els esdeveniments anteriors a partir dAlfons I el Cast. Desclot usa cançons de gesta.
-Cronca de Ramon Muntaner: nascut a perelada el 1265 i mort a eivissa el 1336, és lautor de la tercera i més extensa de les quatre croniques. Els protagonistes de la crónica són els reis del casal catalanoaragones. Té forma de recull de memories. Lexpedició catalana a lOrient es el tema més important daquest relat. Lestil de la crónica de muntaner es agil, viu, acolorit i directe.
-Crónica de Pere III el cerimonios: va concebuda com un llibre memories, del qual Pere III es lautor. La seva forma autobiogràfica permet coneixer alguns aspectes de la personalitat del rei. Lestil és més emotiu.

3. LITERATURA MORAL I RELIGIOSA

El Cisma dOccident va marcar la fi de ledat mitjana i va obrir una crisis espiritual i de pensament que va condicionar levolució de la societat entre els s.XIV i XV. És en aquest cas que trobem 3 figures de la literatura que van pretendre frenar o conduir aquesta evolució social: Frances Eiximens, Sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.

Francesc Eiximenis: va neixer a Girona entre els anys 1327-1330 i va morir a Perpinyà el 1409. Va entrar en lordre franciscà i va arribar a ser bisbe dElna i patriarca de Jerusalem. La seva obra tenia una clara funció didáctica i divulgadora i sadreçava a un public culte, laic, i en conseqüencia majoritari.

Sant Vicent Ferrer: va neixer a Valenica lany 1350 I va morir a Bretanya el 1419. Frare dominicà delevada formació intelectual i influent a la cort papal de Bernat XIII, va prendre part activa en la cisma Doccident a favor del papa dAvinyó. Lany següent va iniciar la seva tasca com a predicador en europa. Cal destacar de la seva obra una intenció de reformar els costums morals de la societat.

Anselm Turmeda: va neixer a la ciutat de Mallorca mitjan del s XIV i va morir a Tunis vers el 14330. Frare franciscà que renegà del cristianisme, es va convertir a lislam i va arribar a ser un presonatge venerat en el món islamic i alhora un autor prohibit per la inquisició.

5. POESIA DEL S. XVI AL XVIII

Els s. XVI, XVII i XVIII reben el nom de Decadencia. Es tracta dun periode en que es combinen diversos factors negatius: lafebliment de la personalitat política a Catalunya, una davallada en la qualitat literaria de les obres produides i, en general, lestabliment duna situació radicalment diglossica en la conciencia lingüística dels agents culturals.
Els factors que definiesen aquest periode són diversos, es destaquen: la castellanització progresiva de la cort i la política uniformitzadora i centralista.
Aquesta situació explica la diglosia cultural i lngüistica de bona part dels escritors catalans. El s.XVIII i la dinstia dels borbó van marcar el moment culminant de la repressió cultural i lingüística a catalunya amb el decret de nova planta (1716. Felip V va imposar labsolutisme monàrquic, en conseqüencia van quedar anulades les institucions catalanes i es va suprimir el catala com a llengua oficial.

La producció literaria: cal distinguir el que es considerat com a producció literaria culta i elitista de les manifestacions literaries populars, sovint de tradició oral, i molt poc o gens vinculades a la cort i als cercles intel·lectuals elitistes que seguien els models i la llengua de la literatura espanyola.
Cristòfor Despuig va fer una defensa aferrissada de la llengua catalana i una denuncia decidida dels prejudicis lingüistics en una obra dinfluencies humanistes fortes: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557).
En el s. XVIII, el pedagog Baldiri Reixac va publicar les instruccions per lensanyansa de minyons (1749), defensava la convivencia daprendre el cátala com a primera llengua.
En el s.XIX es va plantejar una situació sociolingüística excepcional. Duna banda, la llengua catalana arrosegava la repressió borbónica i gairebé 3 segles de diglosia feroç.
Daltra banda les autoritast franceses van recuperar i potenciar lús de la llengua catalana com a forma doposició al poder espanyol i desquer per al suport dels catalans.
Durant locupació napoleónica (1808-1814), el lingüista Joseph P. Ballot va escriure per encarrec la seva Gramatica i apología de la llengua catalana, la qual sha considerat com a un precedent de lesperit de la renaixença.

La literatura popular; des de sempre ha existit, paral·lelament a la literatura culta, una literatura popular i tradicional. Ës una literatura creada i viscuda pel poble i que respon als seus gustos, necessitats i interessos. Està vinculada a lentorn immediat, a les creençes, als costums i a les activitats de treball i de lleure propies de la gent del poble.
Trets caracterísitcs: les expressions literaries són anònimes, de tradició oral, acompanyades duna melodía que nafavoria la difusió. Corren de boca en boca fins que al cap dels anys van quedar fixades en ser recopilades en cançoners o altres reculls.

La poesia.
La majora part de les composicions conservades pertanyen als s. XVI, XVII, XVIII, època en la qual es van recollir per escrit.
Distingirem els generes que configuren lanomenat Cançoner i els poemes que es recullen en el Romancer.

El Cançoner
-els goigs: composicions de tipus religiós acompanyades duna melodía senzilla, en les quals es fa una lloança de Jesucrist, la Verge Maria i els sants.
-Les nadales: cançons que descriuen episodis i imatges relacionats amb el naixement de Jesús i aspectes característics de la celebració daquestes obres.
-Les cançons de bandolers i lladres de camí ral: són poemes narratius que es van fer ressò dun episodi historic concret, el desenvolupament del bandolarisme a Catalunya.
-Les corrandes i les canços de panadero: Les cançons de panadero eres composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser, que sortien a recaptar diners. Les corrandes eren cançons curtes formades per quatre versos heptasíl·labs, de temática força diversa, cançons improvisades.

El Romancer; provenen dels antics cantars de gesta. Es poden classificar en 3 grups:
-procedencia francesa o provençal
-procedencia castellana
-autoctons


El renaixement
Es un període històric que es va iniciar al final del segle XV i que va durar fins a la segona meitat del segle XVI. Va sorgir a Itàlia i ràpidament es va estendre per Europa i va influir als canvis culturals. Es caracteritzava pel retorn als valors i als ideals de lantiguitat clàssica, que es van reinterpretar també com un refús de lèpoca medieval a causa dels importantíssims canvis històrics del moment, que van afectar profundament en el pensament europeu. El gust per lantiguitat clàssica ens porta a parlar dun segon humanisme, centrat principalment en àrees de pensament com la filologia, filosofia o la teologia, i que es va expressar en llengua llatina.
Lhumanisme sentia un gran interès per lhome que representava lequilibri, lharmonia. Sallunyava així de ledat mitjana i marcava la diferència entre lhome medieval i lhome modern. Es tractava dun canvi de mentalitat.

El corrent de pensament de lhumanisme més important va ser lerasmisme, derivat de les doctrines dErasme de Rotterdam. Cal distingir lerasmisme literari de lerasmisme teològic, que va conduir a la reforma protestant. Aquesta distinció va dividir els partidaris dErasme: uns només van seguir el filòsof i daltres van acceptar la totalitat de la seva doctrina. Els seguidors de la doctrina erasmista van ser eliminats per la contrareforma. Erasme era contrari a la folosofia escolàstica, punt de vista que compartia amb lhumanista més destacat de Catalunya, Joan Lluís Vives.

Producció literària a Catalunya
La producció literària va estar marcada per diferents circumstàncies. Duna banda, la situació política va influir en lús de la llengua. El català ja no era la llengua de la cort i laristocràcia, i alguns autors es van castellanitzar. Daltra banda la literatura en llengua castellana oferia un model brillant i modern, que va incitar a la imitació.

Barroc
Es el moviment que es va desenvolupar a Europa a partir del final de segle XVI i al llarg del segle XVII. Es caracteritzava per una oposició a lèpoca anterior, el renaixement, ja que els valors proposats per aquest havien entrat en crisi i el model que oferia ja no era vàlid per a la societat del moment. Aquesta oposició es va concretar en un pessimisme i un desengany que van substituir la confiança en lindividu i la joia de viure pròpies del Renaixement. Lintent per defugir un món desagradable va conduir a levasió.

La literatura barroca es va impregnar de tots aquests conceptes i es va sotmetre, sobretot en làmbit lingüístic a un procés de canvi per poder expressar aquestes idees segons lestil del moviment. Així hi trobem composicions dexcepcional riquesa i obscuritat riquesa conceptual, plenes de sàtira mordaç que acumulen figures estilístiques, te tipues conceptual.

En el barroc es poden distingir dues actituds diferents pel que fa a lexpressió de sentiments. El conceptisme era una línia burlesca i satírica que a Catalunya va tenir com a representant Francesc Vicent Garcia.

LA RENAIXENÇA. EL ROMANTICISME

LAntic Règim no fou capaç de donar una resposta als problemes viscuts durant les primeres decades del s.XIX, xom ara la crisi del tràfic colonial, la guerra del francès i el trieni liberal, i oferia la imatge dun aparell de govern ineficaç.

Caracteristiques de la renaixença: és el titol que la historia ha concedit al periode que va des del 1833 fins al 1877 i en el qual es va donar un impuls a la producció literaria culta en llengua catalana després de 3 segles de decadencia. Aquest impuls es va regir per la conscienciació nacionalista assolida per la burguesía arran dels canvis provocats per la revolució industrial.
El terme Renaixença sorgí de la publicació, lany 1871, de la revista que portava aquest mateix nom: la Renaixença.

Una causa directa del moviment va ser lagitació social viscuda entre els s.XVIII i XIX com a conseqëncia dels canvis polítics i dels problemes economics.

El romanticisme fou un moviment sorgit a Alemanya al final del s.XVIII que es va estendre rapidament per europa gràcies a Novalis.

Característiques principals del romanticisme són:
-Loriginalitat i la imaginació en lacte de creació
-La consideració de lartista com un ésser superior
-La visió dinamica de la natura
-Lús del mite, el símbol i la ironia.
-Lestil era la barreja de prosa i de vers (en el vers hi ha la polimetría, construccions sintactiques forçades (hipérboles i antitesi), abus de les exclamacions i dels punts suspensius.
-Insatisfacció davant la realitat més propera i recerca duna via devasió.
-La melangia fou un tema importatn en la literatura romántica, i la mort era considerada la via devasió per excelencia.
-El passat, els origens i el folklore van despertar linterès dels romantics.

Objectius de la renaixença:
-reconstruir lhistoria de ledat mitjana
-recuperar i depurar la llengua cátala
-descubrir i divulgar els classics medievals
-intentar concienciar la població de la identificació entre llengua i nació
-descobrir totes les llegendes i les poesies de tradició oral
-fomentar laparició de nous escriptors
-crear una literatura en tots els seus generes
-jocs florals
-crear una premsa escrita en cátala
-trobar uns models de llengua depurats

Els jocs florals: es tractava duns certamens literaris manllevats de la tradició trobadoresca. Es van restaurar lany 1859 i se celebraren fins a lany 1936. El lema escollit fou -pàtria, fe i amor-. Corresponien als premis que satorgaven en poesia: englantia, viola i flor natural. Van propiciar laparició de noves generacions dautors.

Jacint Verdaguer
Va neixer a Folguerols, a la plana de Vic, el 1845. Fill duna familia humil, ingresa al seminari de Vic lany 1855i hi va cursas estudis eclesiastics. Lany 1865 va participar per primera vegada en els jocs florals i hi va obtenir dos premis. Va destacar com a bon versaire.
La importancia de Verdaguer readica en el fet que va representar la recuperació de la poesia culta en catala després de 3 segles de decadencia.
Va escriure:
-poesia èpica: Latlantida i canigó
poesia lírica: cal distinguir entre poesia patriotica i poesia religiosa. La poesia lírica verdagueriana és la que conecta millor amb les arrels populars i sinspira en la poesia tradicional. Patriotica(patria), i religiosa (idil·lis i cants místics)

El costumisme
La narrativa costumista va significar la descoberta de la realitat com a materia novel·lesca. Tot i ser un genere de tradicio romantica, va preparar laparicio del realisme. El genere de la narrativa costumista va apareixer en un momento historic de canvi. Els autors constumistes eren conscients que vivien en un mon a punt de desapareixer i es van proposar reflectir-lo a les seves obres.
El seu interés es centrava en la descripcio, superficial i tipificada, descenes de la vida quotidiana o de personatges tipics, preferentmen propis de barris populars o del mon rural.
Les narracions costumistes, conegudes tambe com a quadres o articles de costums, son peces breus en les quals no hi ha practicament ni argument ni accio. La descripcio te un paper preeminent per davant de la narracio.

El realisme
El realisme va apareixer a Europa cap a mitjan del segle XIX com a replica del romanticisme i coincidint amb lafany caracteristic de lepoca pel coneixement cientific basat en la rao. Alguns trets romantics com el subjectivisme , idealisme i el retoricisme son ben lluny del proposit que es plantejava el realisme i que va significar un nou concepte de creacio literaria: la representacio objectiva de la realitat contemporania, es a dir, la realitat que coneix lautor i que pot descriure amb exactitud.
Aquesta realitat descrita pel novel·lista corresponia a lepoca de la revolucio industrial i de la consolidacio del poder de la burgesia, basicament urbana. El genere de la novela descrivia les tensions propies daquesta classe i es va convertir en la forma literaria del realisme per exel·lencia. Per aconseguir una descripcio objectiva, lautor es documentava mitjançant lobservacio metodica meticulosa de la realitat que volia descriure.

El naturalisme
Emile Zola, teoric i representant daquest moviment, pretenia aplicar el metode de les ciencies experimentals a lanalisi del comportament huma i convertir la novel·la en un estudi cientific, es a dir, transformar la literatura en ciencia.

El naturalisme va apareixer en el context duna burgesia enlluernada pels progressos cientifics, una societat que considerava la ciencia com leix de tot el coneixement huma. Per aquest motiu, els postulats naturalistes partien de teories formulades pero filosofs i homes de ciencia de lepoca. Parlem del positivisme i el determinisme.

El positivisme partia duna visio del mon basada en lexperimentacio directa de la realitat. Pretenia donar rao de tots el fenomens naturals a partir de lobservacio i de la classificacio posterior. Es pretenia establir les lleis que regeixen lUnivers, incloent-hi lesser huma.

El determinisme deia que una persona esta sotmesa a la raça (lherencia), al medi i al moment historic. Es a dir, el ser comportament es determinat per la influencia daquests 3 factors.

Zola, basant-se en el positivisme i el determinisme, va crear la novel·la experimental. A diferencia de la novel·la realista, la naturalista no solament descrivia la realitat, sino que es va convertir en un instrument dobservacio i experimentacio per investigar les lleis que regeixen la societat y la persona. Analitzava totos el aspectes de la societat, per mes desagradables que fossin, amb lobjectiu de millorar les condicios socials i el comportament huma.

A Catalunya al primer terç del segle XIX hi havia lectors, pero no hi havia gaires autors, pero tant va provocar que noveles estrangeres fossin traduïdes.

Realisme
A catalunya el realisme no va apareixer fins a les darreres decades del segle XIX. Va aplegar un seguit de novel·listes, alguns procedents del costumisme, que van deixar sentir en les seves produccions la influencia dels model literaris europeus, sobretot Balzac. Es el cas de Carles Bosch, Josep Pin i Soler i Maria Vayreda. Van ser autors les obres dels quals partien de la voluntat de descriure la realitat social contemporania.

Naturalisme
Fou acceptat a Catalunya, pero amb reserves. Els dos critics mes importants, defensaven la participacio de la personalitat de lautor en lelaboracio de lobra. Acceptaven les lleis de lherencia i del medi com a recurs per analitzar la realitat, pero rebutjaven el determinisme.

Narcis Oller
Va neixer a Valls el 1846 i va morir a Barcelona el 1930. Va estudiar dret a Barcelona, ciutat on va viure definitivament. Va alternar la seva activitat professional amb la seva vocacio literaria. Primer va començar escrivint en castella pero va participar en la revista La renaixençai a partir daqui va començar a escribir en catala.
La seva obra, no gaire extensa, esta composta de sis novel·les.

· La papallona, en que predominen els elements romantics i que li va atorgar un gran prestigi nacional i estranger. La novel·la narra la historia duna noia orfena, pobra i malatissa que es seduïda per un estudiant.
· Lescanyapobres. Estudi duna passio, en que es presenta la degradacio moral dun home avar en una societat rural en vies de transformacio. Lavaricia esta mal vista.
· Vilaniu, novel·la de trets romantics que descriu les consequencies que pot comportar una calumnia per a una familia que viu en una societat petita.
· La febre dor, que mostra la transformacio de la societat barcelonina i laparicio duna nova burgesia.
· La bogeria, lunica novel·la que es pot considerar naturalista, i que descriu el proces de bogeria dun personatge desde trets punts de vista diferents, els dels tres personatges protagonistes.
· Pilar Prim, es mes complexa. Descriu la historia duna viuda que lluita per fer prevaler els seus sentiments per damunt la pressio.

Procediments literaris
Per donar coherencia interna als seus escrits i aconseguir unificar el corpus novelistic, va aplicar un seguit de procediments:

· Laparicio duns mateixos personatges tipificats en novel·les diferents.

· Localitzacio de totes les seves obres en dos marcs especials , un urba i un rural.
· La repeticio de temes secundaris, com la borsa, el ferrocarril i el caciquisme.

· El tema de fons de totes les seves obres: La transformacio social causada per la Rv. Industrial.

Victor Catala
Pseudonim de Caterina Albert va neixer a Escala el 1869. Era la filla primogenita de terratinents. Es va posar el pseudonim per que en aquella epoca no era creïble que una dona escrigues tant be. Mai es va casar.
La narrativa de Victor Catala es pot classificar en 4 etapes.
Primera, inclou els reculls de narracions titulats Drames rurals, Ombrivoles, i Caires Vius.

Segona, compren una novel·la i varis contes.

Tercera, Reculls de narracions Marines i Contrallums
Quarta, les darreres novel·les Vida molta i Jubileu.

Entradas relacionadas: