Examen normalització lingüística

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB

 


El conflicte lingüístic és un terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme.La llengua constitueix l'element de cohesió primària i fa patent i visible la confrontació hostil.Totes les actuacions de política lingüística siguin democràtiques o no, provoquen accions i reaccions entre els grups afectats.L'evolució d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé, al contrari a un reconeixement de la situació cultural del grup en desavantatge i la normalització lingüística.La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic que tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat.Abasta dues vessants: la lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces polítiques i que s'exerceixi un cert grau de sobirania.Es consideren prioritaris els àmbits on hi ha una major incidència comunicativa com l'ensenyament, la sanitat, la justícia, els mitjans de comunicació i el comerç.La Decadència és el nom controvertit de l'època de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà.La Renaixença és un moviment cultural català del Segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà.En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada..

Entradas relacionadas: