Examen la plaça del diamant

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,02 KB

 

Mercè Rodoreda (1908-1983)

La guerra Marçà la seva producció narrativa. La seva vida es divideix en tres etapes: etapa de joventut (abans de la guerra), etapa de maduresa (postguerra i exili) i etapa de vellesa (retorn de l’exili).

Rodoreda nasqué al barri barceloní de Sant Gervasi, filla única i neta única d’una família molt catalanista. Nomes assistí a escola 3 anys i la seva formació va ser autodidactica a casa amb el seu pare que li inculcà l’amor a la llengua catalana i sobretot el seu avi matern que li va ensenyar l’amor per les flors del jardí de la torre familiar que tanta importancia tendra en els seus contes i novel·les.

Als 20, oncle i neboda es casen. Després neix el seu únic fill i el matrimoni es separa. Com a conseqüència d’aquest fracàs es refugia en la literatura.

De les novel·les de joventud destaca Aloma, inspirada en fets autobiografics.

Característiques presents a tota la seva producció:

- Realisme: presencia de la realitat quotidiana.

- Psicologisme: els fets interessen per la repercusió en la consciencia dels personatges.

- Simbolisme: aparició constant de símbols...

- Protagonisme femení: les prota. Solen ser dones que viuen en conflicte amb el mon, especialment amb els homes. S’evadeixen amb el record d’un passat felíç i en la construc. De mons al marge de la realitat.

- Visió negativa de l’home, caracteritzat per l’egoisme i per l’ús del sexe com a forma de domini sobre la dona.

- Lirisme a través de l’expressió poètica.

Després de la guerra, M.Rodoreda es va exiliar primer a França i després a Suïssa. Aquells anys d’exili suposaren silenci en l’activitat literaria. Obres Vint-i-dos contes, La plaça del diamant i Mirall trencat.


La plaça del diamant.

Historia de la Natalia en tres moments historics:

-Preguerra. La prota. Es casa amb Quimet, home dominant que anul·la la seva personalitat, canviant-li el nom pel de Colometa.

-Guerra. Veu agreujada la seva situació amb la mort del marit al front i les dificultats economiques que li impedeixen alimentar als seus fills.

-Postquerra. Natalia estabilitza la seva vida en casar-se amb Antoní, adroguer.

Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980)

Procendent d'una família de l'aristocracia rural mallorquina, alternà la seva professió de metge psiquiatre amb la literatura. La seva obra es extensa: novel·les, llibres de relats, obres teatrals i articles periodístics.

Es va donar a coneixer com a novel·lista amb Mort de dama, gran novel·la que mostra la realitat social del seu temps. En aquesta obra trobam una burla envers la classe social aristocràtica a la qual Villalonga pertanyia i tmb de l'escola mallorq. Aquesta novel·la causà un gran escàndol en la societat illenca, que li girà l'esquena. També foren polèmics els seus articles anticatalanistes i la seva afiliació a Falange.

Acabada la guerra canvia d'actitud i recupera el català. La novel·la més coneguda es Bearn o la sala de les nines, novel·la intensament mallorquina que conta la història d'un matrimoni aristocràtic sense fills. El llenguatge del narrador és estàndard, mentre que els personatges, en els dialegs, fan servir la variant mallorquina.

Influit per Marcel Proust, les obres de Villalonga tenen molt d'autobiogràfiques.

Entradas relacionadas: